Datos personales

Mi foto
Natural d'Arocas de Mar, un lloc al sud de Maracaibo
Tipus d'aparença amable,tocat per la Tramuntana.

bitàcora

08/06/17 Aquests dies han sigut un pèl hostils tot i que no deixo de fer mans i mànigues per rebre bones noticies.
*
11/05/17 No hi ha altra manera de mostrar un secret sinó amb un silenci enmig de la conversa.
*
27/02/17 Ha tornat i en arribar a casa no ha fet altra cosa que reprendre els papers que havia deixat reposant al llarg de dos anys, no ha calgut corregir gaires coses, tot plegat s'aguanta perfectament i la idea sense cap anomalia podrà prosperar
*
22/01/17 Refulgint bellesa, coneixement i nous punts de vista, he arribat a la fredor coent del rigorós gener de casa meua, on m'han esperat els papers frisant per sortir de gira, la inacabable feina de qui escriu per a guanyar premis.
*
03/01/17 És hora doncs d'agafar un descans per a carregar-se de noves energies lluny del lloc habitual de residència on la mirada i l'instint estiguin en llibertat per a descobrir bellesa.
*
02/01/17 Vorejava un camí fonedís que sempre duia al mateix lloc convençut que en el proper revolt hi trobaria la ciutat alexandrina esperant-lo a ell.
*
01/01/17 És des de la pàgina on la lletra s'arrenglera a espai senzill en un intent d'estalviar paper, en el que el personatge vol explicar al món el seu avatar d'etern foraster: en aquests dies de joia on la majoria competeix per a mostrar-se d'allò més bo, no us puc dir estimats altra cosa sinó que us bombin!
*
12/12/16 Avançava desproveït de qualsevol sofisticació. El gest tràgic de les grans solemnitats. La mirada estantissa de lluna bisellada. Feia camí pel bell mig d'una galàxia feta miques per mirar de recompondre-la i, segons la normativa establerta, ordenar-la.
*
10/12/16 Sóc el personatge esquerp del conte: detuhosétot que ha quedat finalista i vull conèixer aquest jurat valent, tot i que un finalista no sigui cap premi si que representa una distinció a l'obra. Des de la lletra precisament que és des d'on parlo vull enviar una salutació cordial per a aquestes lectores i lectors sacrificats però amb sentit de l'humor, als quals, en el cas de no ser llegit, he amenaçat amb explicar al món la seva intimitat més recòndita.
*
07/12/16 Ho varem avisar amb aquestes paraules, nosaltres volem aglutinar persones en un projecte ambiciós capaç d'il·lusionar-les i fer-les participes d'un èxit sense precedents.
*
22/11/16 Esperava lo peor y sin embargo ni llegó a tocarle la furia que destilaba Orestes Pamplona El Pumbleo, aquella noche, la noche de los cristales rotos, no había dios viviente a la redonda del ojo del huracán que pudiese contener tanto despropósito.
*
18/11/16 Yo soy la puta letrilla de maltrato que baja en vertical sobre el blanco inyectado en sangre del ojo asesino.
*
13/11/16 Mostrar les febleses d'entrada no hauria de ser mai un acte penós sinó desinhibit i alhora carregat de sana confraternitat.
*
21/10/16 Perfecte! Va començar dient, tot i que ho havia dit per quedar bé. Per a ell el més important és cuidar la seva imatge d'intel·lectual entès en qualsevol disciplina creativa.
*
18/10/16 La lletra el va dur cap el lloc de la galàxia on el servidor emmascara la culpa amb una realitat truculenta anomenada virtual i l'escrivent no va voler girar cua i s'hi va quedar per sempre més.
*
17/10/16 Ninna Moreti l'artista incompresa per les velles avantguardes avui és una icona inconfusible de la construcció d'imatges de temperament esquerp que amaguen el seu rostre sota quantitats incomptables de impresentables poètiques.
*
16/10/16 Decididament va substituir per una altra la seva veu narradora amb una decisió que havia d'haver pres el primer dia en què no van arribar-li cap de les paraules que havien de defensar el text.
*
11/10/16 La virtualitat pot arribar a ser el perfecte amagatall on els crims més horripilants no tenen càstig perquè els assassinats ressusciten d'immediat i un cop ho han provat insisteixen a voler repetir l'experiència que els hi ofereix el món digital.
*
10/10/16 Explicava històries de ficció per allunyar-se de la realitat en què vivia per no semblar-li prou creïble ni recomanable per a ser viscuda normalment.
*
08/10/16 Què en quedarà de tots nosaltres, la imatge d'una puta amb una gavardina vella passejant per un moll fuetejat per l'onatge? Beckett.
*
07/10/16 Nosaltres venim dels llibres, llegim els llibres i tenim una gana que esparvera Josep Pla.
*
06/10/16 Deixeu-me que insisteixi, el vi és la prova més significativa de què els deus existeixen. Ens estimen i volen que siguem feliços. Totes les altres qüestions relatives a les lleis dels homes o de l'església no són altra cosa sinó pura repressió de l'instint que tendeix a la luxúria al llarg de períodes infinits i, al desig de festa permanent, superlativa, pels cercles dels cercles dels cercles...
*
05/10/16 2mundos: la voz del narrador alucinado por los alcoholes candentes como metales fundidos connota escenario tras escenario de su viaje sin retorno, mientras que el relato de apariencia amable no muestra otra cosa sino la cotidianidad.
*
01/10/16 La teoria sobre l'ànima en Joyce repercuteix obstinadament en la seva obra: l'esquizofrènia i altres xacres de divan de psiquiatra cohabiten els indrets pertorbadors de la ficció.
*
30/09/12 Tota la nit escoltaren passar avions de paper en formació de combat.
*
29/09/16 Escriure bé demana deixar-hi la carcanada, però, ha de semblar d'aparença fàcil, que qualsevol ho pugui fer.
*
28/09/16 Hi ha massa moviment a la foscor sota les estrelles a tocar dels cims no paren de passar ocells.
*
27/09/16 El gruix del tràfec aeri nocturn no deixa espai al somni ni a la fabulació èpica dels clarobscurs arrenglerats en concert a l'hora baixa.
*
26/09/16 Toda la noche escucharon passar pajaros (José Manuel Caballero Bonald).
*
29/08/16 M'ho a dit un home savi a la bodega del meu poble: el vi és l'evidència més significativa que déu ens estima i vol que siguem feliços.
*
26/06/16 Ja hi tornem a ser. Aniré a votar amb la papereta carregada d'indignació, penso que així contribuiré a fer el major dany possible als mediocres.
*
12/06/16 La biblioteca nacional francesa acull el llibre de les meravelles pintades al corredor de vidre per un incansable treballador mallorquí reconegut al món com artista que no li importa embrotir-se fins el cap de munt.
*
30/05/16 A propòsit de Josefina la cantora, no era cant sinó xisclets allò que emetia i tanmateix la congregació d'espectadors al seu voltant creixia i creixia fins a interrompre transits, urgències i desficis.
*
23/05/16 Trobar el mecanisme per explicar-la sense dir-ho, descriure-la sense mostrar el seu perfil heterodoxa, parir-la enmig d'un text que voldria ser poètic i, després, volar pel cim de la pàgina, explorar les dues cares del paper, resseguir els corriols de mots a espai senzill que menen al país de la lletra desconeguda. Així doncs, potser seria plausible emprendre el viatge més llarg agafat de la mà d'un lector global fins aleshores nonat.
*
17/05/16 Ahir em va tornar a trucar la veu que comunica els premis literaris i aquesta vegada era una veu enriolada que en acostar-me-la a l'orella em va dir felicitats.
*
16/05/16 Veloç com un plomall esperitat en una persecució urbana pel sud de Camagüey quan les andròmines i els serenos han decidit fer vaga d'ànims descavalcats.
*
06/05/16 Hi ha el voraviu que mena a la cova de l'home enamoradís d'ull enravenat en el mal viure enquistat i subordinat per sempre més a la lluita contra el correu brossa.                                                 
                                                *
02/05/16 He anat a recollir el premi que no és altra cosa sinó benzina! Per seguir picant lletra.
*
26/04/16 Si parlo de l'americansoda no és per nostàlgia sinó per la manera de servir el bitterkas amb una ombra de litxi i dues gotes de mandarina.
*
24/04/16 No se n'adona pas però a mitja conversa queda penjada d'un núvol i, aleshores, canvia de dimensió la temporalitat.
                                                 *
22/04/16 Ahir em va trucar la veu que comunica els premis literaris i encara que no era pas una veu alegre tot i així em va semblar d'allò més simpàtica.
*
15/04/16 Que et bombin! Va dir-li Maria Anna al gran valent que li comptava d'un en un els pèls de les aixelles, i dels quals en va fer un recompte de 23.527 en una i 22.911 a l'altra.
*
11/04/16 Els pagesos són els arquitectes del paisatge, el moblen amb les seves mans d'artista guiats per les llunes i els canvis de temps.
*
03/04/16 El jovent aleshores en una amplia majoria eren desvirgats per vagues senyoretes en una o altra habitació de la Barcelona vella, en el millor dels casos, per dues pessetes cinquanta cèntims.
*
26/03/16 Miro en el telepronter que tienes instalado en tu ojo furioso y, he de decirte, que la letra que circula nerviosa por él no augura buenas noticias sino todo lo contrario: mañana no será el mejor día de tu vida. Así que no salgas a pasear con el dinosaurio.
*
12/01/16 Això és el millor que a lletreminúscula ens han dit en anys: aquesta nit un alè fugisser ha tocat de bellesa aquest poble, mentre una trentena de blanenques i blanencs llegia Whitman.
*
22/11/15 No cal que imaginis nous territoris on poder escampar la boira -regals d'aquesta mena no en queden-, millor fer-se fonedís i empaitar la masovera.
*
14/11/15 Navegar en las honduras ensimismadas de una geografía íntima sin perder el punto de vista ni la adecuación de la forma al fondo.
*
09/11/12 Has regresado de la casa del padre andalús con las alforjas del pensamiento ahítas de pulido verbo, el chute inteligente anual imprescindible para que sigas picando letra.
*
12/10/15 Per què no hauria d'empaitar-te el deliri si tu ets un personatge que vius dins una pel·lícula de final contradictori.
*
11/10/15 El món segur que pot canviar però és força improbable que pugui fer-ho tot sol.
*
04/10/15 Elogi de la bellesa del viure ben acompanyat de la qual cosa cal donar-ne gràcies tots els matins en posar-se dempeus.
*
02/10/15 Escogió la letra invisible para poder explicar con todo lujo de detalles aquello que le resultaba inexplicable e incluso trasnochado por el bien de su discurso filosófico.
*
29/09/15 Un nou reconeixement a l'obra arribat del país valencià m'ha fet feliç. Moltes gràcies.
*
27/09/15 Avui és necessari més que mai votar a l'engròs i aconseguir una majoria incontestable.
*
26/09/15 Jo també t'estimo, Espanya. En la distància.
*
24/09/15 Senyores i senyors de la por, amb les vostres amenaces, menyspreus i mentides, heu aconseguit que el meu poble se'n faci de tot plegat un bonic olvidameparasiempre.
*
22/09/15 Amigues i amics, dames i cavallers, hem arribat fins aquí sense fer gaire soroll, democràticament ho hem fet. Ara, doncs, cal que continuem fent camí cinc dies més.
*
14/09/15 Respondre en claredat és el que pensa fer la propera vegada sense deixar espai al dubte i la fermesa que caracteritza la raó.
*
11/09/15 Tota aquesta gent està equivocada?

Diada Nacional de Catalunya

27/08/15 Dóna peixet per aconseguir l'objectiu primer que més s'assembli al voraviu que al voltant de l'ullet hi deixa penyora inequívoca de ruptura amb el passat de les dones sàvies.
*
22/08/15 Els reptes literaris el duen arriscar pels desconeguts camins a la recerca de la paraula com únic vehicle capaç de poder adequar la forma al fons.
*
15/08/15 Recordo als odiadors i que perdonin les molèsties que, la punyetera pedra a la sabata, la maleïda brossa a l'ull, el floronco al cul, el puto malparit que li surten les coses el millor possible, ha estat distingit de nou amb un premi literari.
*
14/08/15 Va preguntar-me s'hi havia menjat mai un entrepà d'entreví  i li vaig dir que no havia explorat més enllà del de calamars.
*
06/08/15 Ell no és Hemingway ni tu Vila-Matas, no ho va escriure Sophie Calle, atès que a fuetades va aprendre que les redundàncies sobren.
*
04/08/15 S'ha d'anar a per totes. Ho he sentit repetidament i penso que ho seguiré sentin al llarg del propers dies. També he sentit a dir que els polítics ens enganyen i que tot plegat és una gran mentida; aleshores, l'única sortida possible no és cap altre sinó la d'aconseguir l'objectiu.
*
02/08/15 Pel nou projecte cerquem entusiasme en estat pur capaç de transmetre emoció que faci somriure que faci riure que faci plorar.
*
01/08/15 M'ha dit el poeta: Whitman és de tots. Prodigueu el seu amor i la seva paraula en la veu de la carnissera, el lampista, la professora, el metge, l'estudiant, l'administrador, la mestressa de casa, l'intel·lectual, el pagès, el pescador...
*
31/07/15 La meravella desada en el lloc secret considera que no li convenen els elogis ni cap dels discursos que li atribueixin valors supracolossals com ara la de model a seguir per una munió de màquines solteres incapaces de reproduir-se en maquinetes de fer punxa el llapis.
*
20/07/15 Va pels odiadors, atès que sense ells no seria: sóc la punyetera pedra a la sabata, la maleïda brossa a l'ull, el floronco al cul, el puto malparit que li surten les coses el millor possible.
*

8/07/15 "Portaré amb orgull el menyspreu dels creditors del meu país". El poble ha plantat cara dient-li que no a la usura, una lliçó que la resta de paisos sotmesos a les polítiques neoliberals haurien de prendre bona nota.

*
02/07/15 L'estiu permet la conversa sota les estrelles, dormir enmig d'una intemperie poblada de paraules amables i de silencis punyents farcits d'interrogants que, de cap manera ajuden, a desllorigar el cul de sac.
                                                *
29/06/15 El més important és la paraula, el mot escrit en una composició feta a mida pel procés estructural del relat, un exercici no exent de risc en el qual la sobre exposició dels fets podrien danyar greument el mimetisme de qualsevol lector no avesat en temàtiques espuries.
*
26/06/15 Mira com passa de puntetes l'ombra del dubte pel carrer estret, mira com retorça el coll  el mut de Can Negada en veure-li les calces cagades al capellà, mira el pasdoble de la sardina i el bacallà a tocar del llit de noces.
*
22/06/15 Aquesta lletra no apunta a ningú. No vol fer-los-hi cap favor. Tanmateix, però, compren la congènita miopia i el reiterat discurs prim com una llesca de pernil; així com la vulgaritat de l'estil, la mancança de recursos propis i, fins i tot pot comprendre, el grau de sedega del qual s'alimenten aquests tipus de lletraferits dins la seva mediocritat.
*
19/06/15 Ara que tot ha passat avall, ara que allò que només era un projecte sobre el paper ha sigut capaç d'assolir l'èxit. Ara, doncs, em recullo com bonament puc i, en el meu racó, em poso a rumiar les estratègies d'enfilar reguitzells sencers de paraules capaces de disparar discursos innovadors, filosofies amb la clara voluntat d'apuntar cap a un món divers, sostenible i més amable.
*  
21/05/15 L'última imatge que recorda és la del seu germà petit de 8 anys tallant-li els cabells. Ara, doncs, al cap de 40 anys de ceguesa, sempre que parla amb ell, imagina que té al davant aquell rostre infantil.
*
10/05/15 Les coses petites tot i que no es veuen són arreu de l'espai personal, la seva estratègia està fonamentada en colonitzar a l'ombra del viure quotidià quantitats ingents de pell amollada. Les coses petites coneixen la seva invisibilitat i saben que no poden ser detectades amb facilitat i, que el món sencer, no se'n por deslliurar de la seva presència.
*
19/04/15 La feina igual com una amant clandestina se l'emporta al llit i aquesta fa voltes i revoltes entre llençols de setí i somnis de grandesa.
*
17/04/15 Fa dos dies que el van assabentar de la concessió d'un premi sense dir-li quin i encara n'han de passar tres per saber-ho. 
*
10/04/15 Ahir la bellesa es va mostrar al llarg de les dues hores que va durar la funció. Quan això passa cal agenollar-se i saludar amb reverencia.
*
08/04/15 Després de la tempesta va arribar la calma, el bon temps, la bona vida, i tot va tornar a ser allò que era: temps.
*
31/03/15 Deixar anar papallones fingint que són sospirs a mig elaborar no és una pràctica del tot recomanable, atès que les llambordes són fredes i les mitges tintes no han sigut fetes per patir allò intemperat.
*
29/03/15 Cal guaitar la llunyania, vigilar el camí que no mena a cap lloc, parar atenció en les coses petites i a la fi de la nit, després que hagi començat el nou dia, avançar una hora els rellotges.
*
26/03/15 Els dies cauen un rere l'altre a una velocitat considerable, les hores tanmateix han deixat d'existir com unitat de temps, així que ara el que de veres compte és la persistència de la memòria artificial.
*
18/03/15 Parlo del vertigen que dispara el text, el lliscador creatiu que no deixa cap marge al dubte, ni frena l'enginy estructural, ni la geografia de les imatges.
*
06/03/15 Veure-les a venir amb l'ull viu i l'orella afinada. No perdre el nord en cap moment ni deixar-se menar per l'oracle quotidià. Els passos del foxtrot si no vigiles prou tenen això de perillós.
*
26/02/15 Vet aquí doncs les misèries o la caiguda en el descrèdit de qui fou erigit pal de paller d'aquest país, personatge pel qual només puc sentir distància, absolut menyspreu i el ferm convenciment de no deure-li res, ni tan sols memòria.
*
22/02/15 M'agrada mirar la vida amb certa displicència, sabent que sóc un poquet de cosa, insignificant i xica, que fent la viu viu veu passar els dies sense cap pressa, com si  als badocs els fos regalada la quotidianitat.
*
18/02/15 Tu ja m'entens. Encara que el meu xiuxiueig indesxifrable no aconsegueix concretar altra cosa a la teva oïda sinó estranyes fresses, acompanyades d'un gran nombre de capellans i corrents d'aire de dubtós origen.
*
10/02/15 Sintonitza amb la part fosca del viure, el costat enterbolit dels cossos opacs que patrullen la nit, la desmesurada vulgaritat de beure planetes pel broc gros. Així no anem enlloc. No hi ha ni un mínim d'altivesa.
*
16/01/15 Som on som i res no ens farà canviar de parer ni de periple, ha calgut temps i molt d'esforç, molta consciencia de ser qui som, així que no estem per innecessàries dilacions ni excuses de mal pagador. Ho volem tot perquè és ben nostre i ho volem ara mateix.
*
10/12/14 Avui no hi ha cap senyal que pugui impedir l'allunatge, el planeta es troba net com una patena d'entrebancs i de hostesses rosses molt predemocràtiques, les lluentors fugisseres s'han esvaït i només ha quedat absència enganxada a les pestanyes parabòliques.
*
07/12/14 Interpretando tu papel hipocondríaco me hablaste de decadencia y de final de trayecto en un día radiante, y yo como suelo hacer en estos casos, cambié de conversación, de idea y punto de vista.
*
02/12/14 La bellesa és a tot arreu només cal saber mirar-la. Ara mateix, doncs, podria restar mancada d'altivesa a qualsevol cantonada, pas de vianants o cua del pa; podria ser a un o a tots d'aquests llocs; podria ser-hi, tanmateix, només caldria cercar la seva intermitent invisibilitat.
*
29/11/14 Ara, cal ser géneros.
*
23/11/14 En la manera de contar el relato podría haber una puerta conectada a una realidad subjetiva que dejase transcender otro tipo de relato paralelo al que se estaría contando, con lo cual la ficción podría llegar a transformar aquello que podría ser cierto por la parte menos cierta.
*
21/11/14 Ara ja no cal pensar amb la mesquinesa d'aquells que volen aixafar de manera grollera la veu decidida que mai no es deixarà sotmetre. Ara ja no cal; però, compte en no perdre el pas, ni de vista el camí cap a casa.
*
17/11/14 Vengo del vientre de la máquina, de su vieja memoria enquistada de falso escritor. Vengo de la podredumbre que vomita envidia, esperpento en forma de ensayo, letra amañada con fosforescencias de artefacto literario. Vengo del desprecio, del olvido hijoputa.
*
06/11/14 Es creia capaç de poder anar més lluny que ningú en la seva particular deriva que menava a la gent del seu tarannà al marge del compromís ètic. Volia sol·licitar llicència a qui correspongués per poder enlairar-se sobre el camp de sègol per vigilar indefinidament les criatures i no li ho van concedir. Així que es va veure en la necessitat d'haver de protagonitzar la novel·la de la seva vida.
*
30/10/14 He regresado de la casa de la letra refulgente, de los saberes antiguos, del lujo ebrio de vocablos, de la patria de la literatura.
*
05/10/14 El món mira aquest poble pacífic, democràtic i unit que, malgrat tots els impediments antidemocràtics espanyols, vol preguntar-se si és convenient o no un model de país diferent i això ho farà el 9N emparant-se amb la legalitat constitucional de la llei catalana; després, si s'aconsegueix una majoria significativa, prendrà les opcions adients per a conformar un estat modern i pròsper.
*
26/09/14 Hoy has dispuesto del tiempo necesario para despedirte: la has acompañado y entre besos y abrazos has podido hablar con ella de todo y de nada, después, al reflejarte en su mirar ensoñado le has hecho saber una vez más cuanto la quieres. Así que ahora te has quedado solo para siempre y en paz.
*

24/09/14 El que es tracta no és com s'escriu una història sinó de quina manera s'explica. Aquesta, precisament, i no altra és la qüestió per la qual existeixen elits, papers que tenen per costum menjar a part allunyats del ranxo.
*
21/09/14 Dicen los voceadores del miedo -cuya máquina de producción de desamor carece de parangón en el mundo- que no permitirán ningún tipo de separación en todo el suelo patrio, dicen que estando juntos el reparto de miseria es mucho más equitativa y se hace más llevadera entre todos esa crisis creada por ellos.
*
18/09/14 Diu el manxaire del meu poble que hi ha moments a la vida de les persones honestes en els quals cal desobeir la llei i sobretot que cal fer-ho amb aquella que fou feta per a ser desobeïda en el supòsit de poder aconseguir l'objectiu llargament cobejat per una majoria suficient.
*
08/09/14 Te dirigiste al mundo desde el quinto peldaño de tu escalera de aluminio ketal sin siquiera saber con qué idioma deberías hablarle en el improbable caso de que un ciudadano de a pie medianamente informado tuviera algún asunto que cuestionar sin haber observado los riesgos gramaticales en los que podía caer por la impericia de una idoneidad sintáctica.
*
07/09/14 Prens un cafè al bar de la cantonada que té regust de màquina -penses que algú li hauria de dir al cambrer-; llegeixes al diari -mentre t'empasses l'últim glop- que no hi ha res com "l'aroma"; et mires les sabates, te n'adones que les duus brutes, hi escups i, com mana la tradició, les fregues ben fregades amb l'estampa del paio de l'expresso; deixes els diners sobre la taula i surts al carrer justicier, disposat a menjar-te el món.
*
04/09/14 El papel del perdedor siempre ha sido agradecido, las novelas, el cine y los guiones televisivos se han nutrido de grandes perdedores, sin embargo, la vida real no es un lugar demasiado propicio para ese perfil, el verdadero perdedor por razones obvias tiende con frecuencia a la impostura, simula ser el héroe de la cotidianidad hasta la saciedad, hasta el punto sin retorno del empecinado triunfo y ahí es donde pierde el sentido su papel estelar.
*
01/09/14 Caus exactament a la velocitat que havies previst la que determina el teu pes en relació a la resistència de l'aire i la força de la gravetat així que estàs caient com tu volies caure visualitzant la pel·lícula de la teva vida que tot i ser llarga no en perds detall i tal com tu havies calculat no hi ha res que pugui evitar l'impacte mortal que es produirà d'immediat en xocar el teu cos contra les llambordes acabades de regar pel servei municipal de recollida d'escombraries la qual cosa em mena a agrair-te aquest últim gest carregat d'elegància.
*
30/08/14 Aquest dies sense saber-ne la raó ni el perquè la mirada tendeix a creuar-se-me sobre les grans distàncies d'una cartografia de paper traduïda a escala humana que incita el meu esguard a travessar-la d'extrem a extrem i en diagonal com si volgués viatjar fins allà on diuen que fineix la terra.
*
23/08/14 Asegura el viejo profesor de literatura que el estilo es el rey y la trama la tropa que le sigue a pies juntillas para contar una historia que aún sabiendo su origen ficticio es capaz de atrapar a un grupo nada menospreciable de avezados lectores.
*
22/08/14 Hi ha dies que tot sembla repetir-se amb una facilitat meravellosa: l'all, la ceba, el bròquil, la col, són exemples que deixen ben palès aquesta dèria de voler persistir en el temps més enllà del necessari encara que t'esborrin dels mapes, la internet, el registre civil i el ocaso.
*
18/08/14 Besar la cara oculta del día último en que nada supuso todo lo que había sin haber sabido encontrar el nombre de aquella carencia mayúscula e innombrable que a deshoras se dejaba besar por desconocidos.
*
16/08/14 Els corrents d'aire en aquest país se'n duen les cabòries cap el lloc on es reciclen idees fallides i bajanades de mal pair tothom sap que aquest és un servei sense cos pel contribuent que ajuda a millorar les condicions ambientals pel que fa a la higiene dels ales freds els quals tendeixen a buscar-se la vida entre la badoqueria dels clatells mancats de la solvència que distingeix la imperícia dels aprenents del mestre d'esgrima. 
*
13/08/14 Imposible pensar en otra cosa que no sea el filo de la navaja plateada que exhibía Carlitos la noche antes de recogerse a si mismo en la puerta de chiqueros el lugar desde el cual la hornada de letrilla hiriente apareció en el momento más inesperado y los higos chumbos donde los haya tendieron a ser bananos de pelo en pecho sin atributos de ningún género ni señal inequívoca de pertenencia ni nada de nada que pudiese demostrar el relativo apego que pudiera existir entre pares y nones.
*
11/08/14 Aquesta nit la lluna sobre la badia del meu poble desafiava l'esguard de les ànimes càndides que no saben mirar ni distingir a ull nu la naturalesa dels cossos celestials en estat de gràcia, la lluna sobre la mar rodona del meu poble convidava a passar la nit en vetlla.
*
07/08/14 Què no escoltés el xiuxiueig que fa la pluja els vidres? No costa gens d'entendre, es tracta d'una conversa privada entre dos amants a punt de separar-se: ell li jura i perjura que l'estima, que no podrà viure sense el seu amor, que es matarà si el deixa. Aleshores va parar de ploure i la nit va esdevenir suau com un guant de seda.
*
05/08/14 Hi hauria d'haver una mesura que determinés l'estat efímer del son quan la nit no és altra cosa que un miratge i la raó tartamudeja igual que el repicar del martell sobre l'enclusa del ferrer. 
*
03/08/14 Era algo así como una sutil tendencia a caer de bruces, un quebranto en la oscuridad, un fraseo hondo, alejado de poder hallarse, una nube reticular en un cielo manchado de vino tinto, un desmayo infrarealista en el ir y venir de las horas.
*
30/07/14 La idea va agafar volada tota sola i en cap moment res no es va moure del seu lloc, les coses relacionades amb l'inconscient tenen l'avantatge de saber jugar-se el tipus a flor de pell.
*
29/07/14 Una historia pequeña, un argumento liviano, un desenlace amable; un personaje con ánima de cántaro, un soplo efímero de ingenio en un corral de comedias.
*
25/07/14 He tornat del lloc on la vessant amable hi viu i, a totes hores, té la gosadia de fluir de manera natural. Així que no donaré cap més informació, doncs, m'ha calgut molt de temps, molta observació, per trobar les coordenades que hi menen.
*
16/07/14 Alunizó el mismo día de la llegada del hombre, no era la primera vez que lo hacía, regresó a su planeta con el convencimiento de que en aquel satélite uno de los dos sobraba.
*
07/07/14 Hi ha belleses que arriben a ser pertorbadores i aquest precisament és el seu meridià més preuat, la vulgaritat bé prou es troba en les modes imposades.
*
03/07/14 Aniquiló hasta el último suspiro del torrente sin sentido que fue la noche de aquel día por llevarle más que nada la contraría al tino.
*
30/06/14 Per fi has arribat. Va semblar entendre l'alienígena en el seu darrer allunatge sobre les terres de Santa Coloma de Farners. Se me'n pixa el que em digueu ara: de petit em nomenàveu la nena i de gran maricón a seques.
*
28/06/14 Fluïa ordenat al discurs, per una vegada tothom va convenir que no se li notava pas que llegia de dreta a esquerra amb un idioma que no era el seu i en acabar va donar les gràcies amb totes les llengües mancades d'ortografia.  
*
21/06/14 Doneu-li espai a la reflexió, va dir en el moment menys oportú, quan tot ja s'havia engrunat i el pes de la culpa omplia el buit deixat per l'imperícia i la vaguetat.
*
17/06/14 Lo suyo era tan obstinadamente perverso que nada ni nadie podía mitigar siquiera un ápice de su desmesurada sinrazón lo cual llevó las cosa al punto sin retorno donde los murciélagos y demás aves de mal agüero optaron por hacerse invisibles y dimitieron de su posición tendenciosa a dejarse ver en las noches de raso satén.
*
14/06/14 El influjo de Shanghay pudo no operar el milagro sobre el tablero de ajedrez. Las negras optaron por un rumbo distinto al previsto y en el último instante los adioses se alzaron pletóricos de distancia y ausencia en las inmediaciones de lo que se ha dado en llamar: jaque mate.
*
13/06/14 No convidaven a la lògica cap d'aquells plantejaments, doncs, la matèria tal i com es coneixia mai no tornaria a ser la mateixa. La durabilitat del caos té aquesta característica intrínseca que no permet ni domesticacions ni dissimulacions d'última hora.
*
12/06/14 Le gustaría poder decir que lo suyo contribuyó de manera decisiva a levantar el ánimo decaído y hacer posible que la tartamudez del lenguaje no fuese obstáculo para la consecución del fin pintado en uno de aquellos amaneceres disléxicos que la lucidez creía insuperables a ojos vista.
*
09/06/14 L'únic protagonista de la funció ha estat la paraula ben dita, l'enginy gramatical més escaient per definir l'estat de tot plegat, allò que dóna brillantor al llenguatge culte i al verb ensinistrat. 
*
05/06/14 Ahora has cogido el camino certero que lleva al sitio y no es ninguna broma lo que has hecho tu solito, todos dicen que eres un trasto inservible y sin embargo ninguno de los de tu serie ha sido capaz de igualarte en las rutas campo a través.
*
04/06/14 A esos tipos que siempre salen en la tele con la idea de encontrarse por encima del bien y del mal, y que tienen además el convencimiento de que pueden engañar impunemente al pueblo; a esos, las próximas elecciones los barrerá del mapa y la historia se ocupará de ignorarlos.
*
29/05/14 "L’art neix sempre dins un context històric i sota unes condicions econòmiques i socials determinades. Per a situar la pintura que ens ocupa en aquesta exposició hem de tenir en compte que Holanda i altres sis províncies dels Països Baixos es van revoltar contra la dominació espanyola (1579 - 1609) i després d’aconseguir la independència van passar a ser uns dels estats més pròspers i tolerants d’Europa". De Rubens a Van Dick Colecció Gerstenmaier, Centre Cultural del Carme, Ciutat de València a 24 de maig de 2014.
*
19/05/14 Inhóspita sería el nombre adecuado para definir el resultado exacto de aquella historia cruel donde la carencia de la nada significó la deriva incierta del personaje atrapado de por vida en lo más execrable e injusto de pasar de la impostura a la realidad de Sísifo.
*
17/05/14 Parla’ls de vins espessos, de nits manllevades al son, d’abandó i ruïna. Parla’ls de la ganiveta d’acer que, de Cadaqués a Alexandria, fereix la mar de plata. Mediterànea de ramon freixenet estol ‘Premi Colmenar Viejo 2014’ 100 anys de: Platero y yo
*
14/05/14 Querida posventa on line, no puede imaginarse usted cuanto echa en falta su consejo amigo, el sufrido usuario de la mediadistancia con una notable acumulación de retrasos en su haber, los cuales individualmente o en su conjunto jamás serán indemnizados.
*
13/05/14 Piulava no pas massa, algú entès va insinuar que era un animal poc sociable, aleshores, el forner del poble que era un gall del Prat, va sentenciar que aquella gata siamesa era muda de naixença.
*
11/05/14 El grado de aislamiento que en solitario decidió emprender sólo tenía en común aquel fatídico día en el que entendió de una vez por todas que lo suyo no interesaba ni siquiera a su familia más cercana.
*
08/05/14 Estimada inspiración comprendo que estés muy ocupada en menesteres de mayor fortuna, sin embargo, y sólo en el caso que fuese posible, me atrevería a pedirte una pizca de amparo para estos textos, una suerte de brillo capaz de engendrar el fulgor necesario al conjunto de la inédita producción.
*
05/05/14 Malgrat no agradar a un o dos Blanes poètic literari ha estat la festa de la literatura blanenca, una referència cultural de cos cero, un disparador per a gent creativa que vulgui posar el seu poble al món, un acte tanmateix potent del qual lletraminúscula creadora de l'idea se'n sent molt cofoia. La cultura demana dedicació i no pas veus baladreres que insultin la inintel·ligència.
                                              *
02/05/14 Avui ha sigut un dia dur en el qual res funcionava, però a l'hora baixa, les coses han començat agafar el seu rumb i sembla que finalment la diada torçada s'ha adreçat tota sola.
*
30/04/14 No está bien visto que alguien como tú (no escribo el nombre), se haga suya la obra ajena hasta el punto de modificar a peor su denotación. No hace falta que me cites, sin embargo, te agradecería, que dejaras las cosas tal y cómo estaban.
*
29/04/14 Salvarse del mundo es lo que ha estado haciendo en las últimas décadas, su lucha contra la precariedad sintáctica le ha llevado a cuestionar al gran farfullador de la frase en extremo recortada por una forma de hablar tosca con menoscabo de sentido del entendimiento en el mundo.
*
25/04/14 Al cap dels anys les celles i els cabells li han vingut d'un ros platí cabareter i, això d'alguna manera, l'inquieta fins el punt de fer-s'ho mirar per un entès, el qual l'assabentat que són reminiscències del seu passat llunyà enquistat en la malla cel·lulítica i les turbulències  d'una doble vida en extrem dissipada.
*
23/04/14 Sant Jordi en el meu país és la festa de la lletra, de la llengua i del mot heterodoxa, aquell que defineix amb més precisió la societat catalana.
*
21/04/14 De madrugada he sabido que "Mediterránea" ha dejado de ser finalista para convertirse en ganadora, lo cual me ha dejado insomne tiritando de emoción en medio de la mar antigua.
*
19/04/14 Les galetes ho han avisat: l'ull depredador no investiga sinó que espia des de la seva malaltissa impunitat de quina manera pot ocasionar el major dany possible. Tothom coneix aquesta forma de mirar, pertany a un inepte pseudo intel·lectual de wikipedia, un atacat per les ingestes massives d'alcohols roents com metalls fosos. Així que estaríem parlant d'un perill ambulant.
*
17/04/14 Ha vist massa de prop amb quina rapidesa es pot desbaratar el present i deixat fet miques el futur, tot plegat pot succeir en un instant, el temps just d'agafar ploma i paper per escriure un diagnòstic.
*
16/04/14 Frisa per saber-ne el resultat. Té un relat  a les espanyes en posició de finalista junt amb nou més. Presumeix, doncs, que li costarà deu i ajut arribar al veredicte del proper dilluns sense haver perdut les vetes de les espardenyes de pinxo i l'oremus.
*
12/04/14 Hoy la nena cumple años como sólo ella sabe hacerlo encaramada en lo más alto de las geografías, subida en el tupé del ángel custodio, cabalgando la cresta que avanza río arriba, que despliega la mirada sobre Triana y recoge filosofías de sénecas anidados en los candados del puente por donde pisa Esperanza.
*
11/04/14 En la otra orilla se podía apreciar el lento transcurrir de la temporalidad, en el lado opuesto no había más nada que observar, si acaso hubiese habido más in formación que la estrictamente disponible en su momento lo habrían anunciado sin dilación las lenguas de doble filo.
*
07/04/14 Le tenia a escasos metros de distancia cuando apareció la verdad en el distrito oeste y no hizo nada para aliviar el peso que suponía lo incontestable aquello obvio e irrefutable que más allá de ser cierto era del todo incuestionable.
*
03/04/14 Imagina la llum d'un migdia d'agost en el moment en què els cossos se dobleguen pels efectes ultraviolats a l'hora roent quan la mainadera sol·lícita ensenya a les criatures la geografia dels indrets tortuosos que malden per afuar-se nord enllà dels límits d'un retrovisor amb ànima de valquíria.
*
02/04/14 Éste será un apunte liviano como el transcurrir de un atardecer difuso perdido en la nada superlativa de un holayadíos a medio camino de la intermitencia de nacimiento tartamuda encasquillada de espoleta retardada y punto de mira abstracto como la puesta de sol en el ojo del amanecer estrellado de anises y tambores sordos de viernes santos.
*
29/03/14 Tanmateix, doncs, la qüestió passava per allunyar-se del patiment que va produir el desencant de saber-se diferent. Aleshores calia no oblidar que no tothom responia als paràmetres emprats pel deliri universal i que la pluja no sempre queia vertical sinó en la forma i l'olor dels llonguets de tres unces.
*
26/03/14 El actor es un viaje al conocimiento ajeno, un vislumbre de vida prestada, una encarnación sin fecha de caducidad que algunos inconscientes dejan de usar los días impares.
*
20/03/14 Siempre que en este país mujeres y hombres han hecho suya una causa, se ha conseguido culminar cualquier empresa, por mucha dificultad que ésta tuviese, en un clamoroso éxito. Sirva como referencia de lo dicho las últimas construcciones de alta gamma del siglo XXI dels castellers. Anoto que la mujer se ha incorporado de manera decidida a liderar desde la igualdad el proceso nacional de independencia.
*
19/03/14 El paio es sentia gloriós després d'haver comés la disbauxa, mitja dotzena de gintonics suposen una carga alcohòlica considerable per a un natural decrèpit com el seu. Així que se'n va anar content al llit ben entrada la matinada del dia del pare.
*
13/03/14 Ara no es tracta pas d'esbrinar l'origen del daltabaix emocional que va patir l'usuari en prendre el camí que mena al lloc oposat del seu destí ni la dificultat que li va ocasionar perdre dues jornades completes del seu temps en un lloc mancat de qualsevol vestigi de vida. Allò que cal fer en aquests moments angoixats és mirar de comprendre la situació i corregir-li d'immediat a la rampa d'enlairament tots els sistemes d'orientació.
*
11/03/14 Ha amainado la insidia que cabalgando rumbos imposibles orilla la indeterminación de las aguas torcidas en su desdibujado transcurrir por el ojo de la furia y la desdicha ajena lo cual conduce a la cama y ésta a la mañana del siguiente día donde todo se reinicia de nuevo.   
*
10/03/14 Mañana se cumplirán diez años del asesinato de 191 inocentes, asimismo, también hará diez años que el pueblo inhabilitó de por vida, para la práctica política, al entonces presidente del gobierno. Conviene no olvidar los hechos ocurridos.
*
08/03/14 Admira a les dones per la seva eficiència quotidiana de fer girar el món tots els dies i per no defallir davant l'adversitat mantenint-li el pols a la vida.
*
07/03/14 L'anticicló abraça tot el territori i els dies esdevenen una meravella d'estiuet llàstima tanmateix que persisteixi encara que un xic més distant l'ombra de la impostura planejant com un ocellot carronyer sobre la pròpia tifa en que l'ha convertit l'esdevenidor.
*
06/03/14 Hoy no se puede levantar puesto que sus intereses podrían zozobrar en ese mar de dudas que acecha tras la puerta de su castillo que en realidad no es otra cosa sino el agujero donde malvive con sus delirios de grandeza los cuales muestra sin ningún pudor a las inocentes criaturas.
*
01/03/14 Estaba convencido de que era imposible desandar lo andado en un sentido u otro y que la dirección de la marcha tenía que ver con la manera peculiar que tienen los murciélagos de arracimarse en colonias de dudoso perfil en la concavidad oscura e improbable de cualquier dedal amarillento hastiado de la pertinaz insolvencia del dedo corazón izquierdo donde el fluir ideológico se encuentra atascado y el devenir escusa presentar su argumentación de dudoso calado en cuanto al recorrido anunciado. 
*
26/02/14 Si parlo de la quantitat de nostàlgia que envaeixen el baixos fons de qualsevol ciutat fronterera no és per mostrar al món que la violència urbana també té aquesta predisposició sinó per assabentar a les embarcacions petites que no hi ha ports segurs enlloc del globus.
*
23/02/14 No m'ha agradat que el ministre de l'Interior de les Espanyes, un català, es dediqui a rebre els africans amb bales de goma. Persones que es mereixen tant con ell el privilegi de poder viure en aquest territori del món. Cal que no oblidi aquest senyor que a l'Àfrica tots hi tenim la casa pairal. Malgrat tot, ell també.
*
19/02/14 No creguis amb allò fugisser que a les palpentes pugui assenyalar-te inconstantment el camí perquè això voldria dir que el teu viatge estaria mancat de l'orientació pertinent i necessària que requereixen casos com el teu d'absoluta deixadesa pel que fa a organització.
*
17/02/14 Ahora que me falta poco para llegar a octogenario he decido que quiero ser torero de invierno y pasearme con mi traje de luces por toda la Costa Brava al son de una sardana piropeando a las vírgenes de la banderita roja y gualda.
*
15/02/14 No buscaba la frase feliz en ningún café de artista perdido en el laberinto de callejas tortuosas de la ciudad de cúpulas, lupanares y miguelitos de azúcar moreno en cuyo sitio la luna se cobija a deshoras los martes festivos en cuanto acaba de sonar el minué-to.
*
14/02/14 El amor entre otras muchas cosas es una rara maravilla tocada de fragilidad y sutileza que se mueve a barlovento del lentísimo e irreprimible impulso de dejarlo todo y echar a correr.
*
09/02/14 Senyores i senyors, aquelles que estiguin interessats en la investigació, que sàpiguen, que la manera més possible i recomanable de mirar-se dintre d'un mateix, no és pas amb l'ajut de cap artilugi d'última generació sinó donant-se la volta com un mitjó.
*
07/02/14 No miris ni escoltis cap cant de sirena afalagador, no ho facis, res no es dóna de franc, les veus d'aparença amable no són altre cosa sinó el parany encegador que malda per uniformitzar-li el pensament al remat. Parlo d'aquells cabrers de les espanyes anomenats pel poeta.
*
06/02/14 Ella era una mujer resuelta empeñada en hacer bien las cosas, así que cogió al tipo por las orejas y lo llevó ante el oráculo, para que éste decidiera que hacer con tanto despropósito.
*
04/02/14 La mayoría ni tiene ni puede tener la razón, porque esta siempre se encuentra en minoría. Ibsen nos dejó un texto sobre la tendencia de la democracia a degenerar en demagogia y sobre el precio que ha de pagar quien dice aquello que la mayoría no quiere escuchar.
*
02/02/14 El tipo controlaba un lado y otro del discurso, tempo, color e intención y, sin embargo, el abecedario, nunca consiguió domesticarlo. La propia letra acabó arruinando su mentira grandilocuente.
*
01/02/14 Va entendre perfectament de què anava la qüestió que l'havia dut al cul de sac on qualsevol sospita era castigada amb l'exclusió definitiva de l'element contestatari i ell precisament reunia les no esmentades característiques.
*
30/01/14 Digues-me: seré rica per la rifa o per l'herència? Preguntava la gran comedianta a "Quiriquibú" mentre descuidadament posava els ditets dins les butxaques del seu davantal.
*
28/01/14 No sabia que fer ni quina cosa dir, el seu lamentable estat el menava a capgirar la manera d'afrontar els reptes, era un covard de mena i en la lluita quotidiana tenia totes les de perdre, així que va optar pel dissimulo, per fer-se fonedís, ignorat, transparent, soluble.
*
26/01/14 Irrisorio era su anhelo hasta el punto de no poder interponer una punta de alfiler entre el deseo y la realidad que envolvía el resquemor de lo vivido a duras penas a pesar de ese minúsculo pálpito que no dejaba espacio siquiera a la duda.
*
25/01/14 He aquí la confirmación de las especulaciones en el sentido de que una palabra se puede desdoblar siguiendo la estrategia del calamar listado que logra con su coquetería hacerse con un completo abecedario de símbolos autográficos torcidos por su tendencia malsana de querer mostrar aquello que llegado el caso sólo debería ser denotado.
*
24/01/14 Por lo que parecía nadie iria en su ayuda, estaba solo enmedio de la nada y su opción no podía ser otra sino la de los seres livianos cuyo perfil de tinta china sólo conduce a imaginar su intermitencía abstracta.
*
23/01/14 Tal dia com avui fa 25 anys que Salvador insistia en assegurar que havia vist la Tramuntana pentinar oliveres en nits de lluna vella mentre que el surrealisme plorava per les cantonades de Nova York i la mare de totes les guerres anava de part a la Seguretat Social més propera. Assegurava que tot ho havia vist des del batiscaf amb l'estimable ajut de la visió tensergètica.  
*
22/01/14 Ante la posibilidad de estar presente o no en la entrega del premio elegí sin dudarlo ir al lugar el día y a la hora señalada. A pesar de ser muy complicado estuve presente. Estaba lejos de mi casa ese premio y en el sitio hacía mucho frío. No pude regresar el mismo día sino pasadas 24 horas. Sin embargo, recomiendo el territorio de Peñarroya de Tastavins, en el Matarraña, en la franja, en Teruel. He vuelto con el premio de la Xª edición del concurso de relatos Maties Pallares.
*
19/01/14 Quan el mal és tan poderós que no hi ha deu capaç de poder apaivagar tanta fúria desbridada cal fer mans i mànigues i agafar el camí del mig, aquell que mena cap a la separació i allunyament de l'individu que d'una manera sistemàtica violenta els adults al posar en risc la quitxalla.
*
18/01/14 Enterarse a mediodía del vuelo en caída libre del vecino le dejó torcido el cuerpo, sin embargo, con la llegada de la madrugada las noticias se tornaron más amables: el hijo del afilador a causa de la amputación de ambas manos no volvería jamás a tocar el violín.
*
16/01/14 Hi ha coses insostenibles com voler fer creure a la resta que un és especialista dins d'una disciplina de la qual no hi entén un mot i tot i així l'home del sac no deixa d'insistir-hi verbalitzant autèntiques bajanades.    
*
12/01/14 La tropa come cantidades ingentes de pan y el enemigo es consciente de ello, así que intentará cortar el suministro mediante un decreto ley que impida la fabricación del mismo en todo el territorio nacional.
*
10/01/14 La confiança igual com l'afecte són propis de gent que s'estima més creure amb les persones encara que en ocasions alguna pugui decebre el seu tarannà.
*
09/01/14 En los países gobernados por la envidia (que son casi todos), una mentira reiterada varias veces en altavoz tiende a convertirse con mucha facilidad en una verdad diamantina.
*
08/01/14 Aleshores tothom va recollir-se com bonament pogué i ningú va gosar ni aixecar la vista, cot el cap, disperses les idees, sense esma ni un bri d'orgull: s'havien jugat el país a la ruleta.
*
06/01/14 Llegaron para quedarse tiritando ante tanta tontería impresentable cuyas esquinas cimbreantes no alcanzaban a delimitar por si solas la dimensión del despropósito que hizo posible el desembarco  de parte de la tropa sobre el muelle donde Beckett situó a su puta en medio de la galerna con tan sólo una rebeca mínima.
*
05/01/14 Com diuen al meu poble, van arribar caminant.
*
04/01/14 Ha regresado al mismo sitio después de no haber encontrado nada mejor donde soltar vocablos, ideas al fin y al cabo de un Sísifo en horas bajas.
*
31/12/13 Cal tancar l'any el millor possible i deixar a la deriva tot allò inconsistent, enganyós, innecessari pel viatge. La realitat demana imaginació, esforç, ciència, disciplina... Després, si se'n tenen ganes, es pot jugar a ficcionar la vida.   
*
02/09/13 Ha tornat dels escenaris per on l’ha portat la lletra i encara no és conscient d’haver arribat al punt de partida, tanmateix hi ha trobat indicis o potser sensacions en el blog que li faran replantejar-se l’administració d’aquest mitjà de comunicació. 
*
14/07/13 És inexplicable com s’ha pogut caure tan baix després d’haver garantit per activa i passiva la solidesa d’un sistema que en realitat feia aigües per tot arreu però ningú no en deia un mot, abans calia saquejar el poc que quedés fins que la ruïna fos incontestable. 
*
10/07/13 Se encuentra en un atasco. Tiene cogida la historia pero se resiste a querer fluir. Le será necesario sudar sangre, quemar horas, estrujarse el seso, para conseguir un poco de nada de la luz que abre perspectivas, que aclara el punto de vista, la idea, la voz cantante.
*
05/07/13 Aire era su nombre y acabó siendo espuma por una cuestión de principios que ni él podía asumir con la debida solvencia de quien es capaz de tomar impulso y nadar en un mar de aceites balsámicos y de negruras abstractas, aéreas, volátiles, difusas. 
*
01/07/13 Hizo el viaje como si huyera del lugar contaminado por las plagas bíblicas que azotaron el territorio de los no creyentes, aquellos que osaron cuestionar lo sagrado y abominaron de dogmas y creencias, los menguados de fe, adoradores del becerro dorado, enamorados de las ninfas ligeras de cascos que se atrincheraban en los baretos de a cincuenta céntimos la caña con tapa de albóndiga choricera y saludo por bulerías con arroz con leche escaseado de canela y de requiebro mercantil. 
*
30/06/13 La veritat té que tornar-se mentida per poder ser veritat literària. Aleshores la mentida no hi té cabuda dins el relat de la vida novel·lesca ni en cap altre semblant. La mentida és la realitat de la vida imposada pels governs. Viure és una cosa diferent anomenada veritat. 
*
27/06/13 Escriu des d’allò incert que el té atrapat, que l’obliga a mirar-se cap endins, cap allà on s’ha produït l’anomalia. Disfunció que el mena a replantejar-se què ha de fer, com ha de mirar el futur amb la xacra que li han diagnosticat. Escriu des de les preguntes incontestades, des del seu neguit contingut, dissimulat, i no per això menyspreable alhora d’afrontar el que no es diu, la cosa de la qual encara no se’n a fet un protocol, però que no trigaran gaire a fer-lo. Escriu, insisteixo, des de la solitud i el desencís dels afectats pel mal, els que fan mans i mànigues per mostrar a qui els envolta allò que no és, quan tothom sap la gravetat de la qüestió.
*
21/06/13 L’estiu, temps de samarreta imperi, eslip de cotó, mocador nuat al cap, meló i xíndria al trencant de l’onatge, entremès, paella, pollastre a l’ast i vedella amb bolets, cafè, copa i puro. Migdiada sota el para-sol, 40º a l’ombra, ambulància, hospital, tanatori.
*
20/06/13 Sucede en alguna ocasión que creemos preguntar una cosa cuando en realidad estamos preguntando otra de naturaleza distinta. Dicha reflexión encadena dos preguntas —una seguida de la otra—. La segunda conduce a la tercera, o quizás la última procura esconderse detrás de la primera.
*
19/06/13 Maruja Montesinos Izquierdo ha decidido casarse con la sombra de su mascota de compañía, alegando que es el amor de su vida y que sin ella todo es oscuridad, tiniebla y lodazal mugriento. La tal Maruja, ha llegado a decir en su dislate que su amada sombra no es china sino uruguaya de Montevideo.
*
18/06/13 Bellísima estampa de gladiador urbano repartiendo estopa a una muchedumbre malhumorada que no respeta la autoridad que mana del poder y encima se queja por unos golpes recibidos sin querer entender su culpa, su gran culpa. Retrato de hombre policía entrenado para apalear prójimos.
*
17/06/13 Cap novetat però si un desconcert cada cop més gran enfront d’aquest disparadors que no m’ofereixen besllums de l’arxiu de dades i de records on hi vaig deixar trossets de temps, de pell gastada i denuncia de llibertat fingida en els niells i mars gastades.
*
15/06/13 No sé per quina raó m’atrau el misteri de la nit i la calidesa del seu sospir ofegat que no és freqüent ni possible però hi és tot i que no és vist en general ni en particular doncs és molt selectiu i primmirat amb aquella minoria selecte que es creu especial sense haver-lo ni tant sols clissat.
*
14/06/13 Una espurna lleu il·lumina per un instant el silenci, cala foc a la nit, exploten els petons mentre que les llengües ballen un foxtrot; després vomitaran els inodors i fins i tot les putes fines deixaran de ser-ho per una qüestió d’amor propi, impropi de totes totes, pel que fa el col·lectiu que ha contribuït amb més eficàcia a aixecar l’ànim depauperat del país.
*
12/06/13 Ante unos eventos paupérrimos uno debería mostrarse escéptico o quizás intolerable, nunca compresivo por más escusas que aporte el infractor responsable. Insultar a la inteligencia colectiva no es de recibo en tiempo de crisis.
*
10/06/12 El día que salgo de paseo, por si acaso, siempre llevo una hoja de afeitar en el bolsillo de atrás, cuando encuentro una palabra interesante le hago un corte limpio de arriba abajo para que no sangre y una vez abierta en canal estudio su contenido.
*
08/06/13 La misteriosa falta de misterio o el mal del orgullo mal herido, podrían ser las causas que llevaron al falso novelista a romper con la tradición de la hermandad de la letra chunga. Su punto sandy no le permitía desdibujarse o desubicarse, ni por supuesto desdoblarse, por los peligros que entrañan las esquinas en Ciudad Juarez.
*
07/06/13 Quan trenques una paraula a bocins sol succeir a vegades que els fragments segueixen vivint pel seu compte. La vida de cabaret tampoc els permet freqüentar prostíbuls ni esglésies grecoromanes quan l’hora del aperitiu s'acosta; però els empelts amb estrangerismes sempre resulten més fiables en el cas de sentir-se orfe de mare dislépsica. 

*
03/06/13 Hi havia una vegada un jugador de futbolí que va decidir tocar el dos de la barra on estava fixat vestint uns colors que no eren els seus; però, en realitat, no ho va deixar pas per amor a un club sinó per estalviar-se el neguitós dia a dia que l’estava duguen al suïcidi.    
*
01/06/13 L’estiu, segurament el millor període per dedicar-se a la lliure comercialització de barrets cordovesos i navalles albacetenyes, ambdós articles imprescindibles per a enterraments i comiats de quintos.
*
30/05/13 Se trata de mantener la puerta abierta para que circule la letra con fluidez sobre la fragilidad del paisaje muerto e invisible acabado de pintar de amarillo en extremo inconsciente como la nube roja que de ningún modo quiso ser Marife de Triana. 
*
29/05/13 Imaginas que la mujer té sonríe y tú decidirás ir a su encuentro. Sin mediar palabra irás a proponerle pasar la noche juntos. Té arriesgarás porqué no tienes nada que perder, porqué en el fondo no eres otra cosa sino un solitario que necesita amparo, calor humano, poder hablar con alguien. Sin embargo, la mujer decidió irse.
*
28/05/13 Imposible distinguir entre la bruma los restos calcinados del transatlántico mejor dotado del mundo en cuanto a mecanismos de autopropulsión y aterrizaje en zonas forestales o escarpados picos de difícil acceso para hombres rana y guerreros del antifaz sin vocación suicida.
*
26/05/13 La qüestió és que estigui actiu amb tot allò que li agradi fer, les coses que el fan feliç, que l’entretenen i li fan oblidar la ineludible cita que va adquirir el mateix dia d'aquella intervenció fallida. Quedo doncs a l’espera del desenllaç.
*
25/05/13 Avui quan obris la nevera veuràs que t'he fet uns bombons que no son falsos, taste'ls i digues-me que en penses. La recepta és un secret inexplicable que es pot airejar a tort i a dret sobre la mar pintada a la deriva del paper.
*
24/05/13 Era a allà enmig d’una platja inhòspita que no era de sorra sinó d’espines, la mar tampoc era allà, estava pintada en un paper que volava a la deriva en un moll de camions de joguina que parlaven entre ells de la prima de risc i d’altres coses que només interessaven a les velles estrelles del rock and roll que eren les úniques que en tenien idea de com funcionen les platges platejades a les nits d’estiu quan la llum del focus feia l’esgarip previ a que es fongués la bombeta.
*
23/05/13 Amenaza con volver sin querer acordarse que lo echaron de sus vidas aquellos que no permitirán su regreso. No más iluminados ni salvadores de patrias.
*
22/05/13 Ya está bien de usar lo público para fines privados. Una hora de televisión pública para lavar las vergüenzas no sirve para nada. El pueblo ya no traga más corrupción, está muy harto de que le tome el pelo gente envuelta en banderas. Así que, si el personaje en cuestión ha metido la mano en la caja o ha defraudado a Hacienda, que pague.
*
21/05/13 El ojo del huracán se halla ubicado en un lugar  bello inhóspito cercano al filo del abismo galáctico donde la desmesura no es nada y sin embargo su insignificancia es capaz de peinar el arenal sahariano en una sola noche.
*
18/05/13 Li volien explicar com havia d’escriure sobre un personatge públic perquè ningú no se sentis molest, i ell va dir que se’n desdeia de la relació que el lligava amb aquella gent que el volia fer canviar d’opinió. Així que no hi hauria article ni lloc a la comissió que feia i desfeia.
*
17/05/13 Hi ha alguna cosa rere la bonhomia de segons qui que em fa venir frisances, les mans em suen, he de veure aigua i seurem al terra per evitar caure de cul. Jo no sóc pas una anima sensible, però em tinc per honest, honrat, i a estones desobeeixo perquè el cos m'ho demana.
*
16/05/13 Va dir-li que la faria protagonista del seu proper conte, La Concetta —Cetty pels amics—, encarnaria la dona bona, al contrari de la seva amiga la Paola, que seria la  dolenta, una antagonista molt atractiva que amés de prendre-li el marit, es quedaria amb els diners i la hisenda.
*
09/05/13 Mirad ese país, tan desvalido, tan empobrecido. Mirad ese rey, tan enriquecido, tan engañoso. Mirad ese gobierno, tan incompetente, tan prescindible. Esto no es un ejercicio de estilo, esto, lamentablemente, es la pura realidad.

*
08/05/13 Se tenía por un tipo un tanto insufrible y heterodoxo, lo suyo era la impostura, le apetecía tentar al lado oblicuo haciéndose pasar por escritor maldito en cenáculos de medio pelo cuyos actores principales —todos inéditos— nunca fueron gran cosa. Allí les leía la obra ajena que impunemente había mangado, repartía autógrafos, dedicatorias, peladillas y escapularios de Nuestra Señora del Carmen.

*
07/05/13 Esta será una historia de terror que sucederá en tiempo real, al mismo ritmo de pensarla, de construirla y fijarla en la pantalla del ordenador. Así que mi voz narradora será la primera en caer estrangulada in situ, y presumo que yo como autor tendré los segundos contados para convertirme en la siguiente víctima del asesino virtual agazapado tras el plasma.
*
05/05/13 Viuràs aquest dia idèntic als altres amb un punt d'amargor, desencantament que et durà a recordar escenes viscudes, mals averanys d’un passat gris carregat de sofriment i de misèria; però no cauràs en aquest parany. Miraràs displicent l'horitzó i et plantaràs davant les cases dels polítics per exigir-los que compleixin amb allò que van prometre. Fer el que estic dient lluny de ser un delicte és un dret que empara la llei.
*
03/05/13 Ara algú escriurà contra el temps, contra la malaltia incurable que li havien diagnosticat onze anys enrere. Escriurà en definitiva contra la vida i aquest serà el seu últim gest d’amor a la literatura. Ara mateix algú altre escriurà sobre el seu món embogit, detectivesc, salvatge; escriurà sobre la seva poètica, el calidoscopi, la ciència ficció, el viatge del guerrer a l’Àfrica del nord. Ara, doncs i malgrat tot, algú escriurà sobre la perillositat de l’ofici d’escriure.
*
02/05/13 Aquesta és una història trepidant travessada de cap a peus per l’ímpetu desbridat d’una personalitat excessiva que segueix el rastres de diferents assassins per fer-los-hi una pregunta indiscreta; però, ells no ho saben que és aquest el motiu, creuen que el perseguidor és un detectiu que busca la porta d'entrada a la història trepidant i, només per això, s’aturaran en sec i simularan voler contestar la pregunta per així liquidar-lo. Aquí es capgira tot i apareixen els quatre genets de la història trepidant que, amb un no res, li tallen l’alè a l’ímpetu desbridat.
*
30/04/13 Se acaba la variabilidad temporal, el acoso indiscriminado de una meteorología poco fiable, la incertidumbre del vagabundo, la estación líquida, gris, melancólica. Mañana, 1 de mayo, llega el mes de las flores.
*
27/04/13 Desobedecer. Plantar cara. Romper las cartas del juego que sólo favorecen a unos cuantos. Hoy la pintada de la calle S’auguer de Blanes dice así: “No tenemos trabajo. Hemos perdido la casa. Ya no tenemos miedo.” 
*
25/04/13 Escribir para no ser o para ser. Difícil coyuntura, sin embargo, al cabo del tiempo, se puede incluso llegar a un cierto consenso. A mí me dijeron: si te gusta escribir hazlo de la manera mejor que sepas y en el empeño no regatees esfuerzo, disciplina, lectura y relectura.
*
24/04/13 L’absència de bondat és allò que determinaria, en el cas de fer-se públic, un dels aspectes menys apreciats, mai el més reprovable i ignominiós. Quan es tracte avui de quantificar la qualitat d’aquesta carència s’acostuma a contemporitzar, a explicar la vida com li va a un.
*
22/04/13 Va decidir deixar el vici, tornar a casa seva, freqüentar la seva gent, la biblioteca, el casino, la plaça, el mercat. Va optar, doncs, per recuperar la rutina, l’ensopiment, l’oblit i ser part de l'enyorament, el tedi i l'obediència.
*
21/04/13 No ambiciona altra cosa què saber escriure una història com ho han fet els grans autors de la Literatura Universal, aquells que ha llegit i seguirà rellegint per a poder un dia escriure amb mercuri.
*                                              

20/04/13 La noche ha entrado por sorpresa en la avenida Sebastopol, sin tiempo a que la puta de la esquina retoque su maquillaje de cartón piedra, sin esperar a que el servicio de limpieza municipal abrillante aceras, esquinas y chaflanes, sin darle el suficiente margen de maniobra al alumbrado público para que encienda el farolillo último, sin contemplar siquiera la posibilidad de que la ceguera —igual que la noche— haya entrado por sorpresa en París.
*
19/04/13 Ojos invisibles que miran el lado bello. Lluvias metálicas e innecesarias. Fosforescencias líquidas, suntuosas, inútiles: es con lo que han de convivir a diario en su isla Le Petit Manuel y su colega Pepón el Rústico. Uno y otro, hijos de Tochales, tinglado portuario a escasas tres horas de Yumbacá en avión, la urbe cuya isla peatonal conforma el entorno cotidiano de Le Petit y de su amigo el Rústico. Ambos, policías del asfalto, ambos defensores de la grieta maltena, del socavón hidrocarbonado. Ambos, husmeadores de la deriva de las cosas, guerreros empecinados en la lucha a muerte con el chirriar de neumáticos cuando el asfalto se convierte en una sopa de hidrocarburos mortal para las ninfas, deidades que gustarían de poder merodear por entre los elegantes relumbres de un parque móvil en condiciones.
*   
16/04/13 En el horizonte se veían luces, resplandores, lenguas de fuego. Dijeron los oteadores que aquello no era otra cosa sino fuego de artificio, se equivocaron, se trataba de señales de combate, de sangre derramada, de violencia de género.
*
14/04/13 Ressaca de tes i vins espessos, de nits manllevades a la son, de fracàs i ruïna, de rutina quotidiana i de miserable miscel·lània; xarbot enverinat d’idees que no caminen sinó que neden la mar antiga, que cavalquen el llindar de l’equilibrista, la rosa encesa de Cadaqués i, que finalment, acaben penjades de la mitjalluna horitzontal d’Alexandria. Insisteixo: som memòria.

*
13/04/13 Memòria enquistada en el mateix escenari. Cames i braços de drap sorpresos pel miratge. Ull de perdiu, cap de cigró, voravies aparellades a la distància justa per a no trobar-se. 
*
12/04/13 Fi de trajecte. Punt de partida. Memòria de demà. He tornat de la casa del pare, del full en blanc, de la nit atrapada, retratada, descoberta, llegida com si fos la primera vegada. 
*
07/04/13 Les informo de que los próximos días esta letra se ausentará de la bitácora por cuestiones ajenas a su voluntad. Los motivos que la han llevado a tomar dicha decisión se deben a que en las últimas entradas ha notado cierta rigidez en sus hechuras y, ese síntoma, como comprenderán mis lectores, una servidora no se lo puede permitir. Así que marcho hacia el sur al encuentro del sol de mis letras mayores para ver de subsanar dicha anomalía.
*
06/04/13 Su mundo fue una cajita cerrada y nunca nadie supo de él, desapareció como un perfecto desconocido sin dejar indicios ni huellas de quien pudo ser en realidad y sin embargo fue pródigo con sus amistades de ambos sexos. 
*
05/04/13 A veces sueño en una playa solitaria que no es una playa sino un desierto o en una avenida de farolillos que no conduce a parte alguna ni tiene su inicio en ningún sitio o en una maravilla hecha de luz y de sombra que aparece y desaparece en el interior de una cajita colorá al soñar contigo.
*
04/04/13 Tenia la necessitat de conèixer món i es va embarcar en una història literària al voltant de la criança artificial de galindons transgènics a les quimbambes. Així que va agafar el portant i s’hi va traslladar amb tot el fatu intel·lectual que va poder sostreure-li a la universitat desconeguda.

*
03/04/13 Aquell dia es va aturar, va fixar la vista en un punt imaginari de l’infinit i aleshores va començar a caminar enrere, a viure la vida a l'inrevés, a començar la setmana pel diumenge i, a explicar la història de la seva vida, a partir del dia que va aturar-se.

*
02/04/13 Al cim de la roca fundacional del meu poble hi flameja la bandera pròpia que no és ni la senyera ni la espanyola. En la commemoració de l’any Bolaño els actes previstos pel consistori són minsos i pequen d'escassa imaginació. És un error que la cultura l’administrin els polítics. Pel que fa al Premi Cervantes Jose Manuel Caballero Bonald, el meu poble, que precisament no va gens sobrat en aquest afers, ha malgastat l'intercanvi cultural amb la seva fundació.

*
01/04/13 Hincado de rodillas frente a los chiqueros de la plaza de toros de Lloret de Mar, Pepe Orihuela, El Carbonilla, recibió el día 2 de septiembre de 1966 a un toro bravo de 780 kilos a puerta gayola, que partió limpiamente al torero en dos mitades iguales. 
*
31/03/13 Un saludo a todos los que habéis ido de vacaciones sin tener un duro. Con el agua que ha caído, sigue y seguirá cayendo, no os merecéis otra cosa sino admiración, respeto, consideración…, al entender que la no presencia de sol puede haber contribuido de manera negativa a dejar sobre las desiertas barras de todos los chiringuitos, de todas las playas solitarias, una excesiva brecha para poder reflexionar sobre la nada.
*
29/03/13 París era una fiesta. La retrospectiva de Dalí triunfó una vez más en el Pompidou. La literatura catalana en el Salón del libro y Almodóvar se ha hecho el amo de carteleras y pantallas. Ya lo dijo Hemingway que París era una fiesta.

*
20/03/13 La literatura catalana convidada d'honor al saló de París. Un esdeveniment que posa de manifest el caràcter europeu de Catalunya i de la seva gent que escriu i llegeix en català <<Escriure en aquesta llengua tan proba, tan poc cultivada, tan misèrrima, només es pot fer deixant córrer el nom propi i pensant en els que vindran. És l’única cosa què podem pensar. Tot l’anterior té ben poca importància >> Josep Pla, O/C vol.38. 1977.
*
19/03/13 Rellegir Bolaño és un exercici higiènic que no pot produir cap contra indicació sinó tot el contrari: ajuda a espavilar-se, et treu la son de les orelles i t’ensenya a apreciar que la lletra, és miri com és miri, és una cosa  complicada de relligar amb certa dignitat.   

*
18/03/13 El país està en mans d’una colla d'ineptes i la cultura també. Això és propi dels pobles que deixen que se'ls administri tot, que no fan res per créixer ni per aportar idees de cost zero. Els responsables, però, no els convé escoltar —és una feina— s’estimen més parlar de la crisi que els ha eixugat el pressupost.

*
17/03/13 Malvaloca, malva por lo buena que tú eras, loca porque tu amor te dejó por otra.

*
16/03/13 Tu nombre dañino jamás ha tenido conciencia de bien. Tu vida entera está plagada de desatinos, de malas artes y juego sucio. Siempre tuviste consciencia depredadora: bicha maloliente cegada por el mal.

*
15/03/13 Para poder escribir de día trabajaba de noche, y en alguna, generalmente fría e interminable sucedió que bajo el Puente Viejo, más de una insatisfecha apuñaló los genitales de su puto con una aguja de pecho.

*
14/03/13 Per si ho llegeixes, vull que sàpigues que ets la meva pàtria, el meu nord, la meva lletra. Insisteixo: tu ets jo.

*
13/03/13 El personatge es negava a sortir als mitjans, no volia que la seva imatge fos mirall de ningú, exemple a seguir ni paradigma de perfecció; detestava els estereotips que imposaven tarannàs oblics basats en adoctrinaments caducs dels quals una majoria silenciosa s’alimentava. Ara, doncs, potser caldria aclarir que tot el que s’ha dit fins aquí no és altre cosa sinó pura ficció o raonaments de gent desvagada que segons com es mirin no duen enlloc.

*
12/03/13 Avui és el teu aniversari, farem xerinola, veurem cava, menjarem de tot el que no s’ha de menjar, de tot allò que fa mal de veres, que engreixa i trenca les dietes. Així que ens posarem com a foques, ventruts, rodons, impresentables; però, tanmateix, un dia és un dia.

*
11/03/13 Company, mira de no bellugar-te d’on ets, no facis cap soroll sospitós, manté l’alè, el pols, els budells. Procura de no desfer la postura original, ni la mirada, ni el somriure; deixa que voli la ment que no es deturi que flueixi dins el vertigen. I ara estimat amic, si et plau tirar-te un pet, tira-te’l. 
*
09/03/13 John Gavenchi afirma que sigue estando enamorado de sí mismo, se quiere tanto que ha pensado en la posibilidad de encerrarse para siempre en un lugar seguro. Por el momento, ha cortado con un hacha las comunicaciones, se ha dado de baja del sol naciente, ha roto en mil pedazos la tarjeta del corte inglés y en la internet ha colgado el cartel de ausentado para siempre.
*
08/03/13 Dicen que no hay nada que no se pueda mejorar. Sostienen que hasta lo perfecto es susceptible de ser mejorado. Afirman que no sería prudente que se hablase hoy de salvar los muebles con nada parecido a un deus ex machina.

*
07/03/13 Apuras el café, té ajustas la corbata, el cuello de la camisa, el tiro del pantalón; echas un vistazo a los zapatos y mientras te subes los calcetines aprovechas para escupir en ellos. Son las 9 de la mañana y tu entrevista para el cargo de vigilante nocturno acaba de empezar: te has puesto nervioso y no sabes qué hacer con el cuestionario, la transpiración te delata y ves como los demás candidatos se apartan de ti; te dejan sólo en tu rincón con la mirada perdida hasta que viene a rescatarte el examinador para decirte amablemente que el puesto está cubierto. Sales al descansillo, coges el ascensor y en vez de ir para abajo pulsas la planta 25. Descubres una mañana espléndida de primavera, primera después de la resaca, una mañana que pese a todo te incita a vivir.

*
06/03/13 Què se’n pot esperar d’un país menat per lladres, on la miopia general els hi va donar majoria absoluta, contribuint d’aquesta manera al vergonyós espectacle de veure en quina cosa han convertit a l’home del carrer: aquell que es pensava ciutadà europeu.

*
05/03/13 Els records ens allunyen de la innocència, s’escarrassen en desvirtuar el què vam ser de veres —la resta no cal tenir-la en compte— al cap i a la fi, mai més recuperarem la subtilesa d’aquelles llums primeres.


*
04/03/13 A l’hora justa va venir a buscar-te la flaca amb la puntualitat que la caracteritza i ens va deixar —com sempre succeeix en aquest casos— corpresos, esmaperduts, arravatats enmig de la pèrdua. Ara ja no hi ets, per més que fem o deixem de fer no hi seràs. No tornarem a parlar de projectes literaris ni dels personatges que articulaven les històries. La llum s’ha fos, l’escenari ha perdut els contorns i enllà del full en blanc no hi ha un altra cosa sinó la teva obra: seràs per sempre més la teva lletra. 
*
25/02/13 Alguien dijo que no era posible lanzar un desafío sin un mínimo de valor. Dijo que de igual modo se debería comportar quien persistiese en la vana ilusión de cazar ensoñaciones a volapié. Lo dijo en medio de una noche jerezana ahíta de vinos, de chicharrones y de carnes mechás.
*
10/02/13 Dice el Séneca que en la tacita de plata, en pleno barrio de La Viña, se encuentra ubicado el epicentro de la galaxia y en la churrería La Guapa, el máximo exponente surrealista del mundo mundial.


*
09/02/13 La silueta en el asfalto dejaba clara su magnitud, su magnífica presencia de hombre lobo adiestrado en la práctica cotidiana de hacer el bien. Se habían terminado las sangrías, los desgarros en las carnes violentadas. Ahora imperaba el conocimiento, el trato elegante, fino, suave como la seda, para llegar a la cuestión, el desenlace, el fin codiciado y de veras dañino: retrato de político.

*
08/02/13 Els efectes nocius de la volubilitat tenen els seus orígens en la petita i insignificant teoria del punt de vista subordinat a les servituds esquives que no permeten l’esguard obliquo i a estones fugisser de l’ull de balena en zel i d’altres mirades perdudes pintades en el cel de mil boques devastades pels efectes nocius.


*
06/02/13 Senties de lluny la veu que et deia: ara vas bé company, segueix la ruta, no te’n desviïs un pèl, cenyeix el pas al ritme que et marca el bolero, la nota sincopada, la tornada enfadosa; gira els teus ulls babaus i deixa que el vent d’aquesta tronada d’estiu te se’n dugui, doncs, de cap de les maneres, mai més aconseguiràs de ser tu mateix en aquest moll solitari, fuetejat pel Blues.

*
05/02/13 Havies decidit de fer les coses bé, no volies deixar res a l’atzar, estaves convençut que era la millor manera d’acabar amb aquella relació viciada. Tu no ho sabies, però, les coses no et serien gens fàcils, atès que l’oponent volia posar-t’ho costerut. Així que, en l’últim instant, vas canviar d’estratègia, de punt de vista, de coordenades: per arribar a cometre una vegada més el mateix assassinat.


*
04/02/13 Te miraste en el espejo y quedaste asombrado de no reconocerte a ti mismo —El tiempo no pasa en balde —Dijiste—. Diste media vuelta hastiado y después de encasquetarte el birrete, de coger el báculo, con paso firme, tomaste la calle para perderte a conciencia como jamás te habías perdido. 

*
03/02/13 Sin ir más lejos, hoy Vicky Peña me ha contado una historia sobre una vida abnegada, la de María Moliner que en exclusiva dedicó su vida al esclarecimiento de palabras que fuesen capaces de ser precisas, coherentes, determinantes, lucidas para el lenguaje moderno, y me ha hecho llorar de emoción.


*
01/02/13 Sería inútil pensar que Vladivostok podía haber no existido si se tiene en cuenta la cantidad nada menospreciable de simuladores abyectos que insisten en no querer admitir que la suma de todos como frase global tiene mucho que desear y poco a qué aspirar.


*
30/01/13 La idea de qui eren s’havia fet miques i res no tornaria a ser. Cap cosa faria possible recuperar ni que fos un xic del passat. S’havien convertit en estranys i irreconeixibles i no hi havia cap indici de millora sinó realitat. L’agònica complexitat dels éssers de vidre havia entrat en decadència eixugant-los del tot la bellesa.

*
29/01/13 No li va deixar cap empremta, la memòria de la pell és feble i la distància fa la resta. L’oblit va prendre carta de naturalesa i allò inimaginable va succeir. Tot va quedar-se estantís  com si res no hagués passat i, en arribar el solstici, va començar l’estiu.


*
28/01/13 Diuen que assistim a la fi d’un projecte, a la desintegració del mercat únic, a la caiguda i mort d’una idea impossible, la qual fou engolida per la voracitat dels mercats. Ara, doncs, que som més pobres que les rates, podem donar-ne gràcies del que està passant a totes les caixes, a tots els bancs, a tots els politics i a la reialesa, que no sembla d’aquest món. 

*
27/01/13 En el horizonte una vela de dimensiones colosales —del todo inusual en el litoral—, una vela desplegada cual catedral que clamase al cielo con su panza preñada de aires, una vela que impulsaba con determinación, con furia, la cuchilla que partía limpiamente en dos la mar Mediterránea.

*
24/01/13 Mudarse de lugar, cambiar de perspectiva, de idea, de mirada. Irse sin pensar en volver, sin hacer cálculos, sin escribir una despedida. Marcharse lejos, fuera de los mapas, del tiempo, de las coordenadas. Perderse en el horizonte, en la nada, en el punto sin retorno del empecinado no. 
*
23/01/13 Señoras y señores, se avisa de que esta noche, en la bonita población costera de Arocas de Mar, un grupo de madres especializadas en llegar a fin de mes, cansadas de tanta incompetencia política y no adscritas a partido alguno, entrará en el Ayuntamiento para hacerse cargo tanto de la administración, como de los servicios y del gobierno de dicha ciudad. La metodología que piensan emplear estará basada en la lista de la compra, o sea: estiraran la pasta al máximo para que llegue a todas partes.
*
22/01/13 Va somiar que era un gripau de "topos" grocs que feia de “palmero” en una penya flamenca de Ciutat del Cap. Va somiar amb la possibilitat de ser el princep ros d’ulls blaus que despertava a la princesa. Va somiar que a Costa Rica els gripaus com ell eren els reis del mambo. En aquest punt, a corre-cuita, es va esforçar en somiar que era la princesa adormida.
*
21/01/13 Es preguntava la raó per la qual ell no era guapo i no trobava resposta a la pregunta. Així que se’n va anar a veure el cirurgià de la Seguretat Social que li pertocava i va dir-li que volia ser guapo de la mort. Aquell home, comprensiu, li va fer una cara nova, i en sortir de l’hospital, de tan que lluïa la seva bellesa, se’l va endur per endavant un bus enlluernat.
*
20/01/13 El paio que va cremar l’estelada per TV cal que sàpiga que amb la seva acció antidemocràtica i del tot reprovable, ha aconseguit d'engruixir les llistes amb 10.370 independentistes més, cosa que el fa mereixedor de la vara i l'esquellot de cabrer major del reialme.
19/01/13 Hubiera podido decir pero no lo dijo que él no era otra cosa sino una impostura: la copia exacta de la chica de Martini, del chico de Panamá Jak, de la pantera de Armani, la estilográfica de Pereira, la motocicleta de operación Impala. Hubiera podido decir todo eso y sin embargo prefirió no hacerlo, seguir con lo suyo: empapelando casillas ferroviarias en desuso.
*
11/01/13 Porfirio Maldonado no podía imaginar el riesgo en que incurría al decidirse por aquella acción descabellada. Se lo dijeron mil veces que no era bueno tentar a la suerte y sin embargo lo hizo: en un dislate besó en la boca al marido de la mujer araña.
*
10/01/13 Miras a la chica de la minifalda. La del pelo cortado al cero. La que no usa ropa interior. La que fuma porros, escupe verdades como puños y no permite que niñatos como tu la vacilen. Esa precisamente, no lo olvides, es más inteligente que tu, está mejor dotada y si quiere puede arruinarte la vida. 

28/12/12 El Rock and roll com el Cante jondo i el Jazz tenen en comú el lament desesperat, el crit esmorteït per la impotència, per la ràbia d’haver d’empassar-se els mots en silenci; d’aquí la improvisació, el deixar de banda el tema per endinsar-se en el laberint cercant basardes i d’altres altiveses. Després, feliçment, es pot tornar al camí, al punt de connexió i épater le bourgeóis.
25/12/12 Ho sabia que no era adient en aquest dia fer safareig, però ho va fer, ho va dur a la pràctica tot i estar-ne assabentat que les imprudències es pagaven cares, ho va fer per demostrar que no els tenia por, ho va fer per assegurar-se que era capaç i que no hi havia cap cosa que pogués evitar-ho.
23/12/12 Vet aquí doncs, que va agafar per les banyes el problema i els efectes que se’n van derivar d’aquest fet, el dugueren a trobar-se sol en el seu camí a cap lloc. La raó caldria buscar-la potser en la manca de confiança per una banda i per l'altra en la poca consciència guanyadora de la resta.

20/12/12 Aquel día en Honolulú amaneció torcido igual como su despertar sobre el alambre que a punto estuvo de romperse el espinazo. El funambulismo es un oficio de alto riesgo, así que por las noches mejor una cama de hotel a ras de suelo y dejar las alturas para los días soleados de agosto en Arocas de Mar, donde la autoridad competente en materia de desniveles exige el uso de la red en cualquier actividad al aire libre.
19/12/12 Se sentía extraño y por ello decidió que debía hacer un cambio urgente en su vida. Lo cual le llevó a considerar que la opción más plausible podría pasar por una transformación radical de imagen, en cuyo caso la cirugía debería de ser la llave que abriese un nuevo camino. En la encrucijada, decidió seguir la senda del transformismo como el que sigue la luz del fin del mundo y, sin saber cómo, se perdió a sí mismo en el filo fronterizo del extremo atroz, allá donde las naves pierden la orientación y han de guiarse a ojo de buen cubero. 
17/12/12 Desde hace unos días no se siente a gusto. No le gusta cómo están las cosas. No ve señales de que pueda mejorar algo. No cree que nadie esté en condiciones de arreglar nada. Piensa que aún queda mucha corrupción. Piensa que para empezar de nuevo, es necesario que el sistema se deteriore del todo. Entonces, el pueblo soberano, podrá otorgarle al ganador mayoría absoluta.
14/12/12 Venia d’un munt d’històries que havia deixat enrere, que no pensava tornar a recuperar. Les coses —deia— duren allò que han de durar i no val la pena escarrassar-se en mudar-les per unes altres. Va dir-ho convençut, sense mirar el passat, sense adonar-se’n que al cap i a la fi i malgrat el que va succeir, la seva història no va ser pas gens menyspreable sinó tot al contrari, això no obstant, mai no va fer res que anés en contra del seu dispers ideari.
12/12/12 Tres dotzes consecutius un rere l’altra no són cap concordança ni sinònim de mal auguri ni indicació que pugui fer pensar amb la confluència d’esdeveniments de tipus màgic perquè no volen dir cap cosa que es pogués interpretar com una senyal o vestigi d’algun fenomen rar que no ha estat contemplat o no s’ha volgut catalogar com a tal en el moment que s’havia de fer i no es va portar a la pràctica per ser festiu no recuperable ni susceptible de poder-ho ser cosa que caldrà en un futur limitar el seu nombre pel risc que pogués comportar tanta repetició.
11/12/12 Es va mirar en el mirall detingudament, amb insistència, des de totes les posicions possibles des de les quals podia mirar-se i va arribar a la conclusió que el seu rostre era la cara d’un perfecte desconegut, d’algú que no havia vist mai en la vida. Així que es va dir a si mateix que la solució del conflicte passava per desaparèixer de casa seva on s’hi havia colat com intrús. Va fer les maletes educadament i va agafar el portant en direcció desconeguda, lluny de la llar on va néixer i havia viscut el últims noranta anys.
10/12/12 Tal día como hoy decidió buscarse la vida en el mundo del requiebro hecho arte con la colaboración de su perro Sandokan. Un mil leches especialmente educado en el canto de corridos y rancheras. Así que por las noches salían de serenata en busca de balcones i ventanas que estuviesen en concordancia con su estilo de vida. Un arte que por otra parte había caído en desuso desde hacía muchísimo tiempo. Desde que el romanticismo dejó de interesar al personal por culpa de la tele y El Corte Inglés. Esto no hizo sin embargo que se replantearan el futuro, estaba escrito que en la posteridad iban a ser dos estrellas de culto.
07/12/12 En un día como hoy precisamente tuvo lugar el hecho más importante de sus vidas y son conscientes de ello hasta el punto de sentirse desde entonces afortunados y en concierto con la cotidianidad del entorno elaborado a la medida necesaria para observar el lento transcurrir de los ciclos de bonanza y fatiga que de alguna manera conforman el vivir y malvivir. 
06/12/12 Y de súbito comprobó que lo suyo era tan común que no hacía falta publicidad alguna para anunciar a los cuatro vientos el vértigo del hombre bala. Un empecinado en el más difícil todavía, un novio de la muerte ebrio de desatinos, de falsos referentes e inútiles quimeras que, atravesando un paso cebra, se lo llevó por delante el río de la tontería.
05/12/12 Buscava de trobar la manera de no haver de tractar amb cap madrastra, frisava per poder apartar-se’n ben lluny de la seva abraçada, de la seva dependència malaltissa, de la seva ingratitud manifesta, del seu menyspreu. Però, hi havia un problema, una qüestió no pas baladí que duia a la majoria per diverses raons a contemporitzar.
04/12/12 No anem pas bé, i no veig que es pugui redreçar l’assumpte a curt pla. Haurà de passar temps, governs, maneres de fer, per aconseguir aixecar el cap una altra vegada. Aleshores, tot serà diferent: les regnes del joc seran unes altres i el joc també, els polítics seran d'una altra mena i, la gent, igual que el món, haurà sofert una transformació singular.
03/12/12 Si, ja ho sé que ho he dit un munt de vegades, però jo insisteixo: vull ser torero. Vull ser-ho per portar la contraria a tot déu, perquè m’agrada, m’excita, emprenyar al personal, veure com li canvia de color el rostre, com se li infla la vena, com li puja la sang al cap i, finalment, com fot un pet com un aglà.
02/12/12 Los daños colaterales de la banca canallesca empujan al tipo de patilla desbocada y navaja plateada a replantearse muy seriamente si pierde la cabeza y coge o no coge al director de la sucursal por los cuerno y lo estampa contra el toro de Domecq que a estas alturas el animalito también abomina de haber contratado unas preferentes.
01/12/12 Hace unas horas ha sido invitado a “La taberna de la rambla” una tertulia de sénecas radiofónicos hartos de vinos imbebibles, de falsas mujeres fatales y de pequeñas vidas aburridas. En ese lugar añoso con relumbre de mulata y cadencia de habanera, la palabra es la herramienta de comunicación y la memoria el combustible para revivir pasado. Así que, en  dicha taberna, el delirio, ha aprendido a escribir con tiza, sobre la barra embebida en vinos, el alma humana con más tino que cualquier discurso filosófico.
30/11/12 Decidió buscarse la vida con la chispa de una novia treintañera para que pusiera al día las largas noches de insomnio y, le faltó el canto de un céntimo, para que diera con sus huesos en la morgue. Una vez recuperado del colapso volvió al redil más manso que la lagartija de un polo grana y oro.
29/11/12 La seva trucada el dugué a un temps amable, a un munt d’anys enrere on era possible somia: el surrealisme, l’art, la bellesa de l’Empordà petit, conformaven l’espai irrepetible del Chez Tomás a Palafrugell. Era el local d’una d'aquestes personalitat enfebrada que, de tant en tant, apareixen pels costers del nord peninsular tocats per la Tramuntana. Així que, li ho va presentar a les acaballes d'una nit dolça de tardor, al voltant d’una taula parada amb estovalles de fil, espalmatòries, porcellanes i cristalls, on vint-i-cinc comensals per banda degustaven una sopa d'all amb cullera de plata. 
28/11/12 Van ser els antics missioners els responsables que els africans es mostrin encara dependents. Els van acostumar a viure del blanc i, no han fet altra cosa al llarg del temps, sinó especialitzar-se en aconseguir el seu favor per la via de l’adulació, el punt flac de la majoria de “Musungos” que tan bé coneix l’africà. Ser solidari, encara que sigui un cop a l’any, fa sentir bé a la gent: per a molts d'ells, és com posar un pobre a taula per Nadal. Potser seria interessant que es busquessin altres maneres de ser solidaris.
27/11/12 Hi havia una vegada... Aquesta és una bona manera de començar una història d’allò més quotidià que pot transitar inclús per davant les finestres de la casa on malvius tu i la teva xacra invisible que mai no ensenyes a ningú per por del que diran les llegües enverinades i tanmateix caldria que ho fessis per pudor i per demostrar al món que això teu no és un mal incurable sinó que respon a la teva manera de fer barroera que et porta pels camins transversals allunyats de la virtut i les bones maneres la qual cosa et farà per sempre més infeliç i no podràs menjar pa amb vi sucre a la fi de la història com fan els personatges assenyats.
25/11/12 Una fiesta de aniversario es proclive al encuentro de generaciones distintas, lo curioso es observar el paso del tiempo en el físico ajeno, el recordatorio de que la vida pasa a demasiada velocidad, que los más jóvenes no lo son tanto y que están más cerca cada vez de uno, de uno que en realidad es el más viejo de todos. 
24/11/12 Ella era un ser humano especial que estuvo entre nosotros por un tiempo hasta que un día —muy a pesar nuestro—, tuvo que irse al lugar que de veras le correspondía. Yo tuve el privilegió de escuchar su voz inconfundible de menta.
23/11/12 Viajar ayuda a tener consciencia de que en algún lugar hay algo precioso que merece ser descubierto y una vez en el sitio uno comprende que lo importante no es la cosa sino las personas que allí habitan. En la mayoría de ocasiones gente amable, moderna, sabia, capaz de protagonizar las mejores hazañas y los peores desatinos. A fin de cuentas sólo son eso: personas. 
22/11/12 No future. La calle es el hogar a donde lleva la ruina del sistema. Así que no sirve para nada ni lo aprendido ni heredado. El magnífico colapso ha dejado un reguero de expectativas truncadas y ni siquiera es posible el sálvese quien pueda.
21/11/12 Fins on és lícit manipular vides mostrant les misèries alienes al bell mig de la plaça pública, airejant falsedats, conspiracions, posant-li pals a la roda a un hipotètic enemic d’una manera tan grollera que ningú no es creu el missatge enverinat. Vet aquí doncs, l’afecte contrari: cada vegada són més els que volen allunyar-se i, fins i tot, independitzar-se d’aquesta mena de comportaments malaltissos impropis en un estat democràtic.
20/11/12 No cal trencar el mirall, Alicia, podríem prendre mal amb els trossos. Ara cal tenir paciència, veure-les a venir i posar-se a esperar sense presa que la fruita madurí. Després tot serà més fàcil i ningú no haurà de prendre mal.

19/11/12 El món hauria de preguntar-se potser si no hi ha ningú que pugui parar als jueus, algú capaç de posar fi al setge, a la matança que d'una manera sistemàtica i malaltissa —emulant al nazisme— infringeixen sobre el poble palestí. No hi ha ningú capaç de dir-los-hi que el que estan fent no agrada i que per això precisament són detestats per la bona gent, que fins i tot dubte que sigui digne de crèdit la seva paraula.
17/11/12 Igual que había pensado siguió con el recuerdo y no con la idea de que era posible otra oportunidad y esa decisión le llevó a la encrucijada donde no era posible el retorno y, entonces, por enésima vez volvió a recomenzar un nuevo ciclo, inició de nuevo el pensamiento que le iba a llevar al mismo sitio.
16/11/12 Decidió quedar colgado de una nube viajando en un vuelo doméstico de Murcia a Palma de Mallorca en el espacio aéreo que a medio camino de ambas ciudades le ofreció la mejor oferta <<todo incluido>> para una estancia prolongada que finalmente se perpetuó en el tiempo más allá de las centurias y los siglos hasta nuestros días. El turista un millón imagen de la marca España aún sigue allí: colgado.
15/11/12 Sería inútil e injusto pensar en otra cosa que no fuese el motivo por el cual es imprescindible y a la vez absolutamente cierto que en algún lugar de lo más remoto siguiera latente el pálpito que llevó hasta las puertas de Vladivostok al hombre bala y a toda la corte enana del Circo Maravilla con motivo de su boda con la reina del alambre Manolita Che cuyo apellido valenciano algunos se esfuerzan en situar sus orígenes en algún lugar del extenso mapa de China y no es así porque dicha señora no sólo nació en Valencia sino que fue su Fallera Mayor.
14/11/12 Aguantant-se amb el dit índex va mirar-se al mirall amb el convenciment que era guapo de veres. Posat de l’inrevés va seguir mirant-se des de totes les perspectives possibles i no es va trobar cap defecte que no pogués corregir-se amb un xic de cirurgia plàstica. Així que va girar-se com un mitjó i, amb el propi budellam, va confegir el circuit de formula1 d’Indianapolis alhora que agafava llapis i paper per a escriure les memòries d’un tipus rar.
13/11/12 Demà 14N, Europa sortirà al carrer per a mostrar el seu rebuig a les polítiques neocapitalistes que han acabat assassinant la mica de benestar social que s’havia aconseguit. Demà cal que es participi en gran nombre a la vaga general —a tothom li sobren motius per fer-ho—, cal anar-hi pel futur de tots plegats i sobretot per una qüestió d’higiene moral i, encara que els sindicats que la liderin no representin ningú, cal sortí al carrer per a dir prou!

12/11/12 Cada vegada hi ha més personatges de la política en aquest país que en obrir la boca li resten vots al seu partit i sembla que el director no se n'adoní. Avui que tot el que fa, diu, insinua o pensa aquesta gent és susceptible de ser posat en tela de judici —sota sospita— per mirar-s’ho amb lupa l’endemà; segons qui segueix denotant la seva singularitat inequívoca de gran depredador de cabals públics. Així que cal que el director hi posi fre i digui a tothom que els diners s’han acabat, que som un país pobre, que els representants del poble han de donar exemple agafant els rodalies, volant en low cost, menjant el menú de 12€ i dormint a la pensió Manoli. Si no com pensa fer-ho el director per muntar el país?
11/11/12 Ni siquiera pensaba indignarse con el tipo que intentaba venderle la moto de que las cosas como la cultura eran prescindibles y según su criterio no era necesario subvencionarlas. No pensaba hacerlo y, sin embargo, estuvo a punto de vomitarle en su propia cara una retahíla de sapos al tipo. Luego tragó saliva, luego respiró hondo,  luego del último recorte echó a andar a la pata coja pegado a la acera de Bankia.
10/11/12 Hubo un tiempo en que le tuvieron atrapado y logró soltar amarras tras dejar la hacienda y su buen nombre. En los papeles le tacharon de deudor para los restos y siguen reclamándole una fortuna a través de gestoras de imposibles cobros. Nunca ha pensado en dimitir de la vida sino muy al contrario, espera seguir viviéndola por muchos años con alegría sin envidias ni rencores. Otra cosa es lo que piensa de los tiburones, esa triste gentuza debería de no poderse mover de la cama: siempre enferma.
08/11/12 Que bonito discurso el del candidato. El tipo dijo que lo nuestro es más que un club, porque en el “Camp Nou” tuvo un sueño y vio representadas todas las clases sociales: los que fumaban puros ostentosos en los palcos y los que se llevaban al campo el bocata de sardinas. Así que afirmó el candidato, que con este valioso activo construirían un país y, sin embargo, no dijo cómo. 
07/11/12 Li hagués agradat saber els principis pels quals l’home tendeix a carregar a l’esquerra i no a la dreta. La qüestió que en aparença sembla d’una simplicitat casolana no ho és gens, afirmen els experts que la posició adequada o no de dit aparell podria portar-lo a patir nombrosos trastorns de motricitat tant a bavor com a estribord i a la pèrdua parcial o total de l’orientació en els espais oberts.
06/11/12 Era un encant de criatura i tenia la lluïssor dels éssers privilegiats amb el do de la llum o de la flama que guia a les travesses compromeses del senyal indicador que diu que tot va bé que no cal amoïnar-se perquè a la fi d'una manera o d'una altra s'arribarà a bon port malgrat l'inclement contacte amb la foscor que persisteix en esborrar els camins plens de les marques gravades en els terres humits lliurats de qualsevol responsabilitat pel que fa a les caigudes als abismes i baixades als inferns de la gent sense cap esperança ni possibilitat remota de poder esdevenir un encant de criatura i de tenir la lluïssor dels... 
05/11/12 Avui toca llençar el rebuig, ahir també tocava rebuig, demà tocarà la porció orgànica. Som un poble organitzat de veïns amb un grau de civisme superlatiu que gaudim de allò més reciclant, una patuleia ensinistrada en la pulcritud i les bones maneres, un fotimer d'autèntics maniàtics de la prova del cotó que no enganya, som allò que mengem. 
04/11/12 El asunto por el cual dejó de acudir a la cita tenía que ver con su radical postura de no regresar dos veces al mismo sitio, ni de repetir igual recorrido, ni de tocar nada que otros hubiesen tocado, ni por supuesto respirar el aire que respiran otros. 
03/11/12 La extraña criatura no dudó frente a la encrucijada de caminos, su instinto le llevó a escoger el más torcido, el que a priori le pudiese garantizar un recorrido plagado de accidentes que concordaran con su físico de papel.
02/11/12 Los heterodoxos igual como los transgresores estuvieron —divinos— a la altura de lo que se esperaba de ellos. En su camino de búsquedas incesantes de nuevas estéticas desobedecieron perfectamente todo lo establecido y con suma maestría hicieron un triple salto mortal dónde la letra y la palabra gastada.
23/10/12 El vol que té la sortida a les 15:45 té previst arribarar a destí al cap de 75 minuts. La qüestió que es planteja no és el temps que triga en fer el recorregut, allò que es vol saber és: portarà prou benzina per arribar-hi o caldrà a mig camí fer una parada tècnica?
22/10/12 Així que va agafar els trastos i va canviar de negoci, fer de psicòleg de jugadors de futbolí no li sortia gens a compte. No eren rendibles les hores que perdia collant i descollant de les tiges metàl·liques els seus possibles clients, per altra banda, el seu lèxic era tant empobrit que no el motivava gens ni mica parar l'orella per a escoltar-los. 

20/10/12 I el dia següent va fer el contrari de tot allò que deia que faria, va agafar la ruta equivocada a propòsit i quan va arribar al destí que no corresponia va tornar enrere pel camí del mig aquell que duu cap a cap banda i acaba en punxa pel seu costat menys conegut, la vida te sorpreses que mai no aconseguim desxifrar del tot, però un ha d’insistir, ha d’aconseguir donar-li la volta a la quotidianitat. 
19/10/12 Quiso ignorar su destino hasta el último momento y por ello compró un billete a ciegas en un puerto de ultramar. La travesía duró tres meses y al pisar tierra en lo que parecía un puerto austral, comprobó con cierto estupor que había ido a parar al lado opuesto de su lugar habitual de residencia. Reinició de nuevo la secuencia y pasado unos meses el resultado continuó siendo que entre embarque y  desembarque apenas si había una distancia que se pudiera considerar suficiente. Entonces comprendió que la tierra se le había quedado chica y que tendría que ir pensando en mares galácticos de otros mundos. 
18/10/12 Él era un falso artista de un país tramposo que tenía unas facultades para el arte connaturales y por desidia no hizo nada para educarlas. Así que cuando afirmaba que quería ser artista entraba en contradicción, también lo hacía al pedirle a su público que le ayudara a conseguirlo o al no aprovechar por su mal rumbo las oportunidades que le brindó su devenir. Lo cual le llevó a la engañosa práctica del arte typical spanish para foraneos.
17/10/12 Esta es una entrevista que nunca existió, así que el entrevistador no hizo pregunta alguna debido a que las respuestas se omitieron expresamente del cuestionario y sólo hubo ausencia donde debía haber habido fluida dialéctica y la alternancia debida entre inteligentes preguntas y mesuradas respuestas. Ausencia se encerró en el baño, se miró en el espejo, bostezó, abrió el agua y no salió ni gota, entonces pudo comprobar de que manera más tonta una boquilla de grifo sordomuda se la tragaba entera. 
16/10/12 Diuen que cal tenir somnis i que és molt important que es puguin fer realitat. Diuen que si no és possible viure amb aquesta premissa la vida perd tot el seu encant i res no tornarà a tenir misteri. Ara, doncs, parlem de la vida real, de com ha de viure la gent d’aquest país sense cap expectativa, de quin futur tindran els nostres fills i els fills dels nostres fills. Parlem si ho voleu de allò quotidià i si no en voleu parlar-ne perquè seus han acabat les paraules, caldrà que estripem les cartes del joc i que sortim al carrer a veure com la policia ens fot d’hòsties. 
15/10/12 La història anava d’un paio que la va dinyar i tot i així va fer-li una trucada a un seu amic, una trucada que no va tenir resposta perquè era falsa, però que va servir per a confegir un text mentider com el seu autor que tendia perillosament anar cap a la impostura. Així que el difunt era tan truculent com la lletra que explicava la seva vida hipòcrita, tan enganyós com aquest post de mitjanit que demà podria dir una altra cosa diferent a tot el que s’ha dit. 14/10/12 En aquell espai enrarit per la sospita no era possible mantenir-se al marge, tothom hi estava implicat amb aquella ignominiosa culpa que algú s’havia inventat. Les pel·lícules d’atracadors passats de voltes tenen tot el que els pertoca: molts de tirs, molts de morts y una quantitat gens menyspreable de sang.
13/10/12 "Qué cosa más contradictoria es el cine". Se dijo la víctima antes de caer redonda sobre la moqueta fucsia. El término fin apareció en la pantalla. Después, se encendieron las luces y el público fue abandonando el Kursal. En la calle llovían puñales de punta y, aquella gente ofuscada, no hizo absolutamente nada por mor de esquivar a la muerte que les caía del cielo. Todo se tiñó de rojo y nadie alcanzó a decir ni pío. La palabra fin apareció en la pantalla, y en un exceso fulminante de los efectos especiales, acabó sumergida en el tsunami sangriento que inundó por completo el patio de butacas. Después, ni se encendieron las luces, ni nadie abandonó su localidad: no hubo supervivientes. Entonces apareció de veras el vocablo fin en la pantalla. Se encendieron las luces y se pudo comprobar que en la sala, aparte de un cuerpo yacente, no había espectador alguno. 
12/10/12 Ese señor medio calvo que cada día es más bajito debido al peso cultural, ese señor que amenaza a los niños malos con hacerles cantar el cara al sol, ese señor cuya gestión representa el espolio más significativo de todo lo conseguido en los últimos 50 años, a ese señor habría que darle un premio: su voz del miedo incrementa las listas de los que quieren seguir otro camino y no sólo en Cataluña sino en Valencia, Baleares y el resto de España.
11/10/12 Estaba apostado en una esquina que simulaba serlo y él a su vez tambien era un falso cantante que imitaba el gesto y utilizaba una voz susurrante de dudoso cuño inglés, vestia ropa vaquera, bota de punta fina y sombrero de paja cordobés que había comprado de oferta en el Ldel de su pueblo. Sandalio Pérez Galdón siendo de Dos Hermanas, aseguraba que era oriundo de Kansas City y se hacía llamar John Carson "Junior", el de la falsificada e interminable balada.
10/10/12 No volia sostenir de cap manera un diàleg amb ningú sinó un monòleg amb si mateix, una conversa profunda que el portés a discernir quins foren els inicis de la fi de tot plegat. La disjuntiva que calia aclarir en primer lloc era ben explícita: quin era dels dos costat del llit el que volia ocupar.
09/10/12 Tenia una tendència malaltissa a contrafer qualsevol situació o cosa que li fes una certa patxoca, li agradava jugar a canviar-li els papers a la vida simulant sobre el context, el caràcter aliè o a partir d’una realitat inventada. Buscava provocar situacions de naturalesa falsa per apropiar-se’n i així refer un discurs dislocat que no duia a cap lloc, però que li ocasionava un íntim i immens plaer atès que tendia d’una manera malaltissa a contrafer-ho tot. 08/10/12 Se li va emplenar el pap de tot allò que no era propi ni desitjable i es va agafar temps per poder pair-ho. La seva no era cap història de tipus baladí sinó tot el contrari, pertanyia per raons innates a la classe d’individu què sense ser ric ho era pel dret natural que se’ls dona als nascuts dempeus.
07/10/12 A Soria se la puede distinguir por sus piedras, por su belleza incontestable, por la pátina poética que dejó en ella: A. Machado, A. Bécquer, G. Diego... Se la distingue por sus gentes recias y sin embargo amables, por estar alejada del mapa de comunicaciones, por su cocina castellana rica en colesterol, jamás por el vino que sirven en sus tabernas que además de ser caro es canallica. 
01/10/12 Sostenía que en los momentos de mayor desconcierto lo más oportuno era subirse al tejado y echar a volar sin rumbo fijo, dejarse llevar como una pluma hacia donde soplara el viento, sin mecer las alas ni ofrecer resistencia alguna, si acaso, sólo aconsejaría una cosa: remar.
30/09/12 No fue capaz de distinguir hasta qué punto el olvido es un elemento perturbador que aniquila el contenido de cualquier frase sospechosa a medio camino entre el disparate y el razonamiento laberintico que se pierde por las bocacalles de doble y triple circulación en horario limitado de carga y descarga en zonas azules amarillas o malvas de difícil acceso por causas ajenas a su voluntad torcida manifiestamente depauperada e insolidaria por razones que nada tienen que ver con esta historia imposible difícil de entender.
29/09/12 Ha arribat un fred fi, lleuger, lleu, un alè de matinada dolça amb gust de serafí i de canyella torrada assaonada de mil flors i de les olors fortes que retorna l’oreig en acabar-se el temps plaent que és capaç de reviure les emocions de les tragèdies greges i la veu de l'oracle quant escampa la llum pels confins innombrables del país dels vents i dels freds fins, lleugers, lleus.
28/09/12 Estava a l’aguait de tot el que deia, no se’n fiava un pèl del seu discurs, li hagués agradat que tota aquella retòrica fos sincera, però venint d'on venia tot es tenia que posar en dubte, res podia anar a missa sense que hi haguessin damunt la taula resultats plausibles i tot això demanava temps, esforç i voluntat de fer camí malgrat els entrebancs.
27/09/12 És igual el que responguin des de l’altre costat de la frase, les paraules esteses al vent no s’eixuguen resten humides per sempre més, en tot cas n’hi ha algunes capaces de suportar el que calgui en temps poc fructífers per les idees i allò proper a la creació literària, així doncs, tant és que diguin com que no diguin: el primer és la paraula.
26/09/12 Hoy ha sido un día duro de pelar puesto que han sucedido a la vez diferentes acontecimientos. Mientras que el descontento popular llevaba al Congreso su crítica, Mas cerraba el quiosco en el Parlament, Chaves y Griñán argüían que no habían tocado un céntimo y los alcaldes gallegos de uno y otro partido mayoritario dimitían después de haber puesto la mano hasta el fondo. Para que critiquen después si alguien decide irse. 
25/09/12 La vida del personaje estaba rodeada de falsos vericuetos dejados a exprofeso para que se perdiera su estampa, su sombra sin embargo cogió el camino certero que llevaba al sitio y allí se encontró con su alter ego, el cuerpo del delito. Conclusión: los malos van a la cárcel, la policía siempre gana.
24/09/12 En ningún caso quiso admitir que aquella maldita historia le había cambiado por completo la perspectiva, a pesar de ser un cobarde, de tener miedo y de que el mundo fuese una inmundicia, se sentía contento de estar vivo en aquel agujero siniestro.
23/09/12 Ha vist el pas del temps cavalcant pels singles, obrint nous camins al planeta, redreçant al capdavall el paisatge amb un maquillatge gens convencional, sorprenentment res no ha canviat l’entorn, tot a tendit a facilitar els arguments necessaris, les pautes territorials precises, les llistes d’espècimens autòctons, i en arribar la horabaixa només li ha calgut dir campi qui pugui: el món és a punt de finir a causa de l'inexorable pas del temps. 
22/09/12 Avui començarà la tardor, la calidesa temporal, el vent desmaiat, la llum de setí. Avui hi haurà algú estesat a la platja que no gosarà moure-se’n, algú predisposat a viure l’experiència, el moment màgic de quan el sol tinta tot allò que toca i converteix en pura cinematografia la realitat quotidiana. Avui començaran els miratges i algú en serà testimoni de la reeixida fuita d'imatges en tecnicolor de  panoràmic format.
21/09/12 Li agradaria que entenguessin que el seu adéu és una necessitat de creixement, se’n vol anar perquè ha passat massa temps esperant i res no ha canviat. Li agradaria de poder conservar relacions, d’establir llaços i aliances sense cap perjudici. Li agradaria de veres que la seva decisió d’allunyar-se servís a d’altres pel seu esdevenidor, li agradaria que respectessin el llarg camí que haurà de fer en solitari i, si malgrat tot ni això fos possible, seguirà fen via cap el seu futur, que la decisió és ferma i no hi haurà volta enrere.

20/09/12 Decidieron irse sin esperar un día más, sin posponer siquiera la decisión tomada, sin atender a los razonamientos del que más sabía. Llovía en el noreste peninsular cuando calentaban motores, después, escampó, se abrió un claro en medio de una nube y por ahí se colaron, como si del cielo la boca se tratase. 
19/09/12 La quería tanto que fue capaz de afirmar sin ningún rubor y con una seguridad pasmosa que si ella algún día decidiera dejarlo iría tras los dos amantes hasta el fin del mundo y allí intentaría convencer a ambos para vivir juntos el resto. 
18/09/12 No quiso atender, se negó a escuchar y ni siquiera quiso comprender. Rompió las reglas del juego y reinició la huida hacia ninguna parte. Lo suyo consistió en llevar la contraria por el mero hecho de no querer pertenecer a inscripción alguna, la cual cosa mereció la pena llevar a cabo, aquella elección trasnochada puso de relieve que pese a todo Madrid bien merecía una misa.

17/09/12 La tia Magdalena era una dona grassa que tenia tres ventres: un el constituïen les propies mamelles, l’altra el ventre en si mateix i el tercer era format per les sagineres, així doncs un es plegava sobre l’altre com si fossin les flassades que configuren el llit a l’hivern. La tia Magdalena en arribar de viatge cridava a la mainada per dir-los-hi que els portava una cosa, i tot seguit treia del infern de la balisa per cadascun d'ells un terròs de sucre. 
16/09/12 Las cosas claritas: tener o no tener eso. Hay textos que por la sencillez que encierra su belleza están llamados a despertar envidias, celos de no haber tenido uno la idea, de no haber sido uno el autor. Achares sanos dicen, cuando lo que quieren decir en realidad, es que les corroe por dentro el buen hacer del otro con su jodido don.
14/09/12 Hauria pogut activar l’accés a la intolerància tot i sabent que els resultats serien nefastos. Aleshores però no va fer res, es va quedar quiet, palplantat com un mussol davant el mirall i així va restar una bona estona mirant-se als ulls. Hi havia molta soledat concentrada dins aquella mirada, molta renúncia, molta humiliació i un gran buit que no es podia omplir només de paraules, calia que agafés les regnes del seu destí i portés a port segur la nau dels seus somnis. Després, lliure d’intoleràncies i de malastrucs procuraria fer via cap el lloc on la fantasia s’humanitza i es pot dir alt i clar que ja en hi ha prou. Això no obstant, no li va servir de res per què els altres ja ho havien decidit tot. 
13/09/12 Los grandes personajes de la literatura, Ulises, Hamlet, madame Bobary, Anna Karénina, no podían ni siquiera imaginar el día que vieron la luz, gracias a las plumas de quienes los pusieron en el mundo, que la humanidad entera podría reconocerse en ellos hasta el punto de querer imitar su personalizada pulsión, el gusto por la belleza, sus vidas heroicas cargadas de avatares y de preguntas incontestadas sobre el papel. Y sin embargo, al final de sus historias respectivas todo lleva a cuadrar a encajar en la perfección de la obra maestra.

12/09/12 Avui és l’endemà dels fets que van protagonitzar un milió i mig de persones en la marxa sobre Barcelona. Avui Espanya i el món sap que Catalunya vol ser un nou estat d’Europa. D’independéncia en parlem un altre dia. 
11/09/12 Diada Nacional de Catalunya. Dato 1º: pese a la crisis los bares llenos. 2º dato: las mercerías han agotado hasta el último centímetro de senyera. Dato 3º: la “Caixa” siempre gana, esta vez gracias al presidente de La Generalitat que se ha sacado de la chistera “Barcelona World”. No es una cosa tan faraónica como “Eurovegas”, lo cual propiciará que el “pufo” que se avecina sea más asumible entre todos. Y cuando digo todos quiero decir todos. Del asunto de la independencia ya hablaremos otro día.

10/09/12 Avui m’he llevat sense plorar, vet aquí doncs una història d’amor. Va dir que no hi tornaria a caure en el mateix error. Ho va dir no massa convençut d’allò que estava dient, ho va dir amb aquella veueta que se sol fer quan la intenció veritable és un altre, quan el plantejament no va de veres i té tota l’aparença d’un brindis al sol. La qüestió era que ell no entenia res de torero ni d’home d’acció, ell era un sant baró tocat per la badoqueria i la mandra i tenia tan prima la voluntat com un sospir tallat a llesques. Així que no va poder evitar de caure de nou en braços del seu amant portuguès.

09/09/12 Imaginó un día perfecto para el encuentro, el lugar, la hora. Imaginó el diálogo que sostendrían, las pausas, la manera de abordar temas de conexión para que fuese más fluida la conversación. Imaginó a su interlocutor, una mujer atractiva e inteligente de cabellera rubia platino muy sofisticada que atendía al nombre de Rita y llevaba consigo un perrito pequinés. Imaginó que vivían juntos y eran muy felices y, a poco de soñar todo eso, despertó: carecía de pedigrí, era un adulto cruce de mil leches y pastor alemán y se llamaba Tumbuctú. 
08/09/12 Aquesta setmana que ara acaba l'ha deixat exhaust quasi sense alè, i no ha estat pas pel viatge, que viatjar li agrada, sinó per tot allò que ha succeït en la seva absència, ha anat perdent amics d’una manera gens agradable a causa d’incurables malalties, xacres terribles que se’ls han endut avall a la flor de la vida sense que la ciència pogués donar-los cap altra oportunitat. Així que necessitarà tot el cap de setmana per guarir-se de tanta malastrugança.

07/09/12 La vio venir herida, rota por dentro, dijo que venía de enterrar una ilusión de juventud. Todas las muertes tienen en sí mismas ese punto de perplejidad que acerca bruscamente los mortales a la desnuda realidad. Así que la ilusión no es otra cosa sino aquello que enciende la vida, da el punto exacto de referencia, la coordenada precisa y sentido a todo el asunto.

06/09/12 Mai no va voler comprendre la raó per la qual es podia originar un daltabaix tant majúscul a partir d’un malentès. La qüestió no era si ell o ella eren ballarins de la dansa del ventre —que no ho eren— sinó per quina maleïda història s’havien canviat els papers l’un a l’altre després d’interpretar repetidament, dia rere dia, “Violetas imperiales”

05/09/12 El agua del mar conseguía apaciguar el resquemor que le producía su pérfido día a día, por ello tomaba el líquido elemento a grandes sorbos, así que se acostumbró a su sabor seco y en extremo salado, se acostumbró a respirar bajo el agua, a vivir en sus profundidades y, entonces tomó la decisión: se independizó de la tierra.
04/09/12 Companyes, companys; dames, cavallers; amigues, amics: doneu-vos tots per saludats. Espero que les vacances us hagin estat benignes i que les postes de sol a les platges i als camps no us hagin malbaratat cap dels vostres desitjos. Si avui heu enfilat la feina, si encara l’heu trobat conscient, doneu-vos per satisfets: sou uns privilegiats.

29/07/12 De cap manera no volia deixar anar el got, deia que el beure li privava d’haver de pensar, deia que les nits, inacabables, estaven carregades d’espants, de terribles monstres que li atiaven baixades no volgudes als inferns, caigudes que en un remolí inesgotable d’imatges es repetien dins goles negres de llops afamats, visions al·lucinades, trastocades, terribles, gens plaents. Per això insistia en dir que, en lloc de sentir-se sobri, era molt millor deixar-se morir pel vi.
26/07/12 Sentirse agobiado era lo último que deseaba, buscaba la distancia necesaria, el hueco invisible en la nube clandestina, la cavidad insondable, honda, oceánica, y el amanecer alejado del mundanal ruido. Esta era la razón por la cual, a medianoche, le gustaba compartir con su pareja una paella de marisco acompañada de un cava frio y de una conversación amable, reposada.
21/07/12 El mitjà de transport que va triar va ser una grua, un estel de paper que simulava una carbassa penjada d’un cordill i que era governada des de la platja per una mà computaritzada. A Constantinoble va desenvolupar l’escudella i carn d’olla, el pa amb tomàquet i la samfaina. A Les Vegas, va trobar la manera de no fer un brot i es va dedicar a la contemplació del color púrpura i del blanc d’españa entre d’altres colors. 
19/07/12 Pudo haber optado por la invisibilidad y no lo hizo, por malgastar la vida recorriendo lupanares sombríos, por ser o no ser amante bandido, sin embargo, no hizo nada de lo dicho: enfiló la línea recta y no paró de andar hasta que se le acabó el mundo. Entonces comprendió que lo suyo necesitaba mayores espacios y por ello decidió conquistar XP7 en el mar de arenas verdes de la galaxia profunda cercana a Plunius el dore. 
15/07/12 Pels perdedors de l’abisme en cap cas mai fou possible recuperar el passat, les coses sempre foren especialment complicades per aquestes majories silencioses que no se’ls permetia triar ni decidir res. Els tipus que ocupen dit escalafó social són el sac dels cops, el forat d’aigüera per on s'escola de puntetes canonada avall la misèria, són l’última frontera abans de qualsevol abisme, per després finalment tornar a repetir el cicle igual que ho féu Sísif.
14/07/12 Deslumbrado fue la palabra. Lo que estuvo viendo estos días creyó que no se pudo hacer mejor. Blake en Caixaforum, Mario Gas en el Español, Hopper en el Thyssen, Juan Gris en Telefónica, Rafael, Arroyo y Murillo en el Prado. Lo increíble fue que, mientras que en el centro de la gran ciudad los gladiadores de Aguirre reprimían al personal, a escasa distancia, la oferta de Bodega Sancho ofrecía un montadito de jamón con melón + picadillo de tomate, cebolla y pimiento + un botellín de cruzcampo, al módico precio de 1€.
08/07/12 La seva dèria consistia en voler fer una aproximació a l’art conceptual de la mà d’una tècnica obsoleta la qual el dugué de pet i sense cap preàmbul al cul de sac on habita. Ara, els caps de setmana, fa la viu viu gràcies a un gos petaner que toca la guitarra i canta ranxeres als casaments i comunions, la resta del temps el distribueix entre Nova York i Vallfogona en la recerca sistemàtica de crear art a partir de l’inconscient garrulo, amb altres paraules, la seva fixació malaltissa l’ha convertit en un perill ambulant capaç de canviar els criteris universals respecte allò que s’anomena art.

07/07/12 En ningún caso el destino fue culpable de su bochornosa situación, si hubiera que achacar la culpa a alguien de semejante infortunio con tres palabras sería suficiente: sexo, droga y rock & roll. José Maldonado Pinilla era un lampista ejemplar, muy querido en la villa, sin embargo, en los bajos fondos de la gran ciudad ejercía una vida secreta al margen de la ley. Todo empezó con los gin tonics, después llegaron las putas, el vicio, el desenfreno y, finalmente, las facturas sin iva.
06/07/12 A tocar del camí de ferro li vaig preguntar pel poblat més proper i em va respondre amb un somriure al llavi que calia que poses el cotxe al cim del vial per arribar-hi..., tot seguit, amb gran atenció va parar l’orella sobre una i altra via i, em va assegurar de manera inequívoca, la no presencia de cap tren en tot el recorregut. Naturalment, sense pensar-ho gens ni mica vaig fer l'estranya maniobra d'aparença inadequada. Hi ha llocs en el món on les coses també funcionen d'una altra manera: segueixen la lògica de la probabilitat.
05/07/12 Parece como si poco a poco se fuera tomando conciencia de que no es aconsejable hacer oídos sordos cuando el clamor de la calle pide justicia. Parece como si de alguna manera nos fuésemos normalizando, alineando con los demás países avanzados del entorno. Parece que finalmente vamos a sentar en el banquillo a los responsables, y eso que parecía impensable, además de justo será higiénico.
04/07/12 Hauria pogut fer el contrari però el cos li demanava acció tot i que aquella nit no era la més idònia per anar a buscar brega a qualsevol cantonada. Aquella era una nit per recollir-se en un lloc discret i deixar que passessin les hores canalles, però el seu pensament era a les antípodes d’una idea de calma ponderada, allò seu, tanmateix, demanava a crits l’espai de violència que li pertocava i no hi volia renunciar de cap de les maneres: delia per esclafar l’especulació, per foragitar l’afany de lucre amb la sang dels altres i, sobre totes les coses, desitjava esborrar de tots els diccionaris la paraula banc. Ara, per enfrontar-se amb l’ordre establert, per desobeir a qui mana al món, per ser heterogeni, és a la presó. 
03/07/12 Enloqueció de alegría en un momento nada conveniente para sus intereses, puesto que todos los indicios coincidían en presagiarle mayúsculas desventuras. La nube que apareció en el horizonte ni siquiera era una nube. La nave espacial que dijo haber visto yendo a por el pan era un cometa de papel reciclado, sin embargo, la brújula, si era de veras una brújula y, el coche tuneado, no era otra cosa sino el papamóvil enmoquetado de estampitas y escapularios de la Virgen del Carmen hasta los mismísimos intermitentes. Por todo ello, y sin ser el momento nada conveniente puesto que todos los indicios enloquecieron de risa, lo internaron bien internado, y punto.
01/07/12 Avui ha viatjat tot el dia: Sarakunda, Alepis, Verjindir, Rosondar, són algunes de les ciutats que ha visitat mentre feia via cap a la imperial Mogandira, on s’ha aturat per a descansar l’ànima i confortar l’esperit amb les músiques que pren com aliment. Així doncs un altre dia ha passat avall, s’ha fet miques enmig de la posta de sol de caramel mentre sonaven les estantisses notes d’un llaüt, s’ha fos als peus de la ballarina que en arribar l’horabaixa dansa pel viatger d’aquest inapreciable i minúscul miratge d’estiu.
30/06/12 Primero la idea. En un mundo desorientado y al borde del abismo, lo natural sería que hubiera alguien capaz de dar respuesta a tanto despropósito y, lamentablemente, no lo hay. Hace falta tiempo para construir nuevas reglas de juego, para poder orientar una ruta segura, unos medios de supervivencia afines a una nueva era que ni siquiera se vislumbra. Hace falta mucho tiempo para cambiarle la mentalidad al país, para que produzca más y mejor que nadie, para que deje a un lado ese sentido de inferioridad que no le permite crecer. Por todo ello, precisamente, primero la idea.
29/06/12 Deixa’ls que cridin a tort i a dret el seu orgull patriòtic, deixa’ls que es comportin com autèntics energúmens, igual com ho van fer el seus avantpassats en aquells temps obscurs de les españas de preguerra. Això és el que tenen, són els dipositaris de doctrines, de dogmes, de consignes heretades, hereus de la basarda, del tret a la nuca, de la fosa comú i, per això, els pertoca per dret propi senyorejar la por i despertar les criatures i els vells records. Per tant, deixa’ls que cridin..., és una qüestió de gens, i els seus són guanyadors. Així que si ets previsor, si t’estimes els teus, tinges la maleta feta i ullat un lloc a reces del mot pàtria. Aleshores, deixa’ls que cridin.
28/06/12 La miseria a veces convive íntimamente con la opulencia. Hay algunas personas de esa naturaleza que son capaces de cometer actos de avaricia contra gente amiga. Actúan en la clandestinidad amparadas en la imagen de buen hacedor cuando en realidad no son otra cosa sino auténticos depredadores. No tienen conciencia ni conocen el verdadero significado de la palabra amistad: son pérfidas, egoístas e impresentables i, sin embargo, al fin, esas personas, descubren su sucio juego junto con su miserable día a día.
centre de creació d'objectes

27/06/12 Els objectes no són de bon veure perquè sí, les coses tenen ànima i es pot arribar a dir que respiren, i que alguns aconsegueixen envellir prou bé; no d’una forma convencional sinó de la particular manera que ho solen fer els estris especialment apreciats. Aquests, precisament, acompanyen les persones al llarg del temps —han estat creats per agradar— i la proximitat de la seva presencia els fa sentir a gust i en pau amb la rebequeria del viure quotidià.
26/06/12 Estaba convencido de que todo cuanto había hecho en la vida no le iba a servir de mucho. Se sentía tan seguro con esa idea, con la conciencia de ser el más ineficaz de los mortales que, usó un requiebro de andamio, para pedir un crédito en la sucursal nº5 del Banco hispanoluso, cosa que le acarreó la inmediata cancelación de la cuenta y un recargo adicional en concepto de gasto suntuario con el agravante de mala praxis e indecoroso comportamiento. En este punto vislumbró la luz, descubrió que todo aún no estaba perdido, y atinó a decirse para sus adentros: "la vena canalla del piropo trasnochado usada a destiempo puede mejorar mi futuro ácrata".

25/06/12 Se sentia el cor trist i no sabia que fer amb aquella sensació melangiosa, per això es passava llargues estones mirant cap a l’infinit en busca d’alguna resposta que el pogués ajudar, però ja no n’hi havia de respostes, se havien acabat les solucions que haguessin fet possible un guariment segur per un orgue desfibrat. Al seu abast només li quedava un camí: el del mig.
24/06/12 Que perdonara las molestias, le dijo desde la nube ungido en aceites. Hacía demasiado tiempo que no pisaba aquel lugar infectado de tiburones, en el cual había recibido un sinnúmero de dentelladas. Así que a pesar de su insistente deseo de tenerle próximo, a disposición de sus múltiples demandas, optó por el alejamiento al entender que la distancia era la mejor estrategia.
23/06/12 Diguin el que diguin els experts sobre la gran metròpolis del nord, per a un mediterrani, no és altra cosa sinó el paradigma de la tristesa arravatada en avingudes que mostren a tort i a dret arquitectures grises, uniformitzades, de postguerra. El viatger modern no en té prou amb el que diuen els panells: avui, les nafres, estigmes i horrors de les guerres ja no cal mostrar-les en públic, per tot això hi han els parcs temàtics. Una ciutat com aquesta podria ser el rovell de l’ou de les arts mundials i no ho és pas. No obstant això, la seva gent és agradable, silenciosa, educada: convida a tornar-hi.
16/06/12 La paleta de colores del artista extranjero pudo haber prestado alguno de sus múltiples matices a la línea de oralidades vacilantes que, día a día, no atinaban en dar con el certero camino que conducía al arte y, sin embargo, no lo hizo. La grafía, trabajosamente, fue adquiriendo soltura y pasado algún tiempo personalidad. Entonces, afirmó zutano: el estilo no es nada. El enunciado, en un ejercicio de estilo adquirió voz propia. En este punto sentenció mengano: el estilo es escribir con mercurio. La letra, se embebió en mercurio y alumbró al fin un texto brillante y, sin embargo, extranjero. 15/06/12 La paraula li permetia viure en els llocs més atractius que pogués imaginar-se. El repte consistia en la capacitat d'arrenglerar mots un rere l'altre amb la finalitat d'estructurar vides, i fer-les eixir enmig d’escenaris escaients amb allò que s’hi volia contar. El vocable dit en aquests llocs agafava dimensió, matís, ressonància, deix mai no escrit i, tanmateix tot plegat hi era, formava part indestriable del propi cos de la paraula que, per altra banda, mai més no tornaria a ser la que fou, l’espaitemps li havia donat precisió, color, brillantor. 
14/06/12 No quiso ni siquiera imaginarse, se sabía extraño, singular, proclive a las irregularidades dolosas y, sin embargo, su yo consciente, abominaba de ese comportamiento primario, propiciado tal vez por el puro instinto. La bipolaridad, se la diagnosticaron demasiado tarde, puesto que a los 35 ya había cometido un montón de errores: dos matrimonios fallidos con un balance de tres hijos, cuatro negocios hundidos, tres desahucios y cinco coches embargados. Ahora ha cumplido los 50 y vive en la calle, con su alcoholismo, su drogadicción, su soledad, y ya no se imagina extraño ni singular siquiera. 

13/06/12 Avui s’ha acabat l’escola, dissabte l’espera un avió a les 17:35 per fer el viatge llargament cobejat. Se n’anirà amb el curs aprovat i podrà passar per dret propi al següent nivell acadèmic, però no ho farà, per poc que pugui repetirà curs. Ha decidit fer-ho per una qüestió d’higiene no només moral sinó de coneixement, reconeix que tot i haver aprovat no ha estudiat gens, reconeix que té mancances importants per poder desenvolupar-se correctament amb la matèria, reconeix que és ara el moment de prendre mesures al respecte, que si no aprofita aquesta ocasió per fer-ho mai no podrà escriure amb aquesta llengua com ell vol: el millor possible.
12/06/12 ¡Tocado y hundido! ¡Lo han conseguido entre la banca y la política! La canallesca del país —auténticos intocables— no entiende de razonamientos sobre el bien común, ni de comportamientos éticos, su filosofía enmarcada en el atraco de guante blanco y la facilidad camaleónica con que se adornan para travestirse, les permite actuar con total impunidad en cualquier escenario, de aquí que sea tarea ardua pillarlos en falso. Dicho eso, me gustaría poder pensar, que los hombres surgidos del frio que de inmediato aparecerán, serán capaces de poner orden, de fijar las coordenadas precisas para que el país pueda salir de la vía muerta. Así que al margen de lo que pueda decir Mariano, que nadie se llame a engaño, los tiempos venideros serán duros, sin embargo, allá en el norte, se podrá intuir una luz, una esperanza, una señal: el ojo del patrón.


homenatge a edward hopper "nightshawk" 1942

11/06/12 Sempre s’havia preguntat per què no fer el contrari de manera sistemàtica i anar contracorrent per sempre més, oblidant-se de la paraula del pare, de la norma i ordre establerts. Ser amoral, antisocial, antisistema, no eren les opcions que cercava; volia anar a la contra educadament, denotant la seva disconformitat sense caure en la grolleria. Per altra banda, era conscient que vivia en un país trampós atacat per la inconsciència i la mandra, però, això no obstant, no quitava que el seu comportament es mantingués dins l’estàndard de la correcció i les bones maneres. Aleshores, des d’una distancia prudent va reflexionar: va mirar-se el país, la gent del país, els polítics del país i, des d’aquest lloc, arrecerat i distant, va convenir que no calia preguntar-se cap cosa més, ni fer res que anés en contra del seu senderi. 
10/06/12 Su vida no era de ningún modo la que aparentaba ser, su verdadera vida, nada tenía que ver con aquella farsa trasnochada ni con el personaje que la interpretaba. José Valderrama Malasiento, practicaba el transformismo a horas bajas en locales de medio pelo de muy mal vivir, lo suyo rondaba la temeridad de tal forma que se vio abocado a inventarse una doble vida de ama de casa hacendosa, dueña y señora de un hogar, una gallina príncipe de gales, una termomixer dislépsica de habla uruguayana y un novio pequinés; con todo, aún quiso más y se buscó otra vida aparente, mucho más alejada si cabía de su tedioso día a día, puesto que la nocturnidad en modo alguno culminaba sus apetencias artísticas. Así que ahora, ha cambiado de sexo, de documento nacional de identidad y atiende al nombre de Pepón Cienfuegos Valparaíso. 
09/06/12 En efecte, el paio de la camisa groga no s’assembla en res al Victor Mature de “ Sansón y Dalila”, la pel·lícula que he vist 248 vegades en l’últim any; tanmateix, però, el mal record insisteix en prevenir-me de la imminent possibilitat de topar-me amb la visualització 249. Un perill al que estic exposat de per vida i que la gosadia de l’espectador masoquista —en qui m’he convertit sense saber-ho— no pot ni vol evitar de cap de les maneres allò que evidencia la realitat. El paio de la camisa groga posat en qüestió pel qui més cops ha vist la pelí, no és que no s'assembli sinó que és el propi actor, que ha vingut de qui sap on per contractar els seus serveis d'especialista nº1 del film. 
08/06/12 Decidió a última hora no ir a Nebraska sino a Torrelodones que le pillaba más cerca: deshizo las maletas, anuló los pasajes, la habitación de hotel y una cita clandestina que había negociado con una agencia especializada en causas perdidas. Lo suyo era hacerse y deshacerse, cambiarse de chaqueta de idea peregrina y de objetivo a la vista; para luego, declararse apátrida, insolvente cultural, huérfano de patria y de lugar de nacimiento. Y afirmar sin rubor que, por el momento, era un esteta anónimo acérrimo e indisociable.
07/06/12 Tot i que li deien la guapa, ahir va decidir que en el futur mai més no tornaria a trepitjar Picamoixons. Ahir, precisament, al bell mig de la plaça va rebre en públic el pitjor desaire fet mai a ningú. L’afer es produí quan el jurat del certamen va decidir per unanimitat, que no podien acceptar la seva estètica per distar en gran manera del model establert per la vaca bretona. I sense cap més explicació la van desqualificar del concurs.
06/06/12 Libre de atavismos se sintió despertar en un punto geográfico incierto y en ese sitio, intuyó venir de un sueño profundo ahíto de silencios enquistados en un remoto regreso —abrió un ojo y después de hacer una mueca lo volvió a cerrar—. El lugar, parecía estar habitado por la absoluta carencia de todo y mostraba sin disimulo la nada primigenia en estado puro, o sea que “nada” podía ser la palabra idónea para definir la realidad geográfica del incierto sitio, con lo cual se podría concluir en que un punto en medio de una nada no es menos sino más, puesto que tiene latitud y longitud, es decir: posición.
05/06/12 A les nits de pleniluni —sempre que la mar fos plana— li agradava tocar l’arpa submergit en els fons oceànics. Així que a la fi de cada cicle, si les condicions eren favorables, el propi instint el menava cap allò més profund i abismal del reialme de l’assossegament, on la quietud es podia sentir a la pell i, les ones sonores, no hi trobaven cap destorb per produir l’esglai de bellesa que el dugué a finir.
04/06/12 Pese al tiempo transcurrido apenas si habían cambiado: quizás algunos quilos de más en lo que había sido nervio y puro músculo; acaso algunos pelos de menos en los escenarios dominados hoy por atardeceres grises, blancos e incluso tintados; tal vez se adivinaba en alguna mirada un tenue photoshop, o el indeleble surco de la arruga bajo el maquillaje, o el puñado de chirlos que la cotidianidad deja en el alma; sin embargo, en esencia, no había ninguna duda: ¡Eran ellos!
03/06/12 Només és una espurna enmig de la desolació geogràfica, que el sol apaga i la lluna encén. Una centella que orienta trànsits nocturns d’ignotes papallones verges atiades pel zel. És l’agonia d’un batec d’ales de cel·lofana, d’unes frisances de purpurina a la saga de rastres o coordenades d’un far d’Alexandria embegut d’essències i de records plaents: tanmateix, només és una espurna, una centella, una llum migrada, insignificant. 
02/06/12 En alguna parte, en algún lugar debe encontrarse el límite. Las cosas no son únicamente de una manera, las cosas pueden llegar a ser de variedad poliédrica y, sin embargo el límite, las iguala, las fija, las deja inertes, sin posibilidad alguna de travestismo. Las cosas, desconocen la existencia de barreras que puedan amordazarlas, andan libres por la vida haciendo caso omiso de las fronteras. El límite, es en exceso celoso, riguroso, no deja espacio a ningún tipo de improvisación, no sabe nada del teatro del mundo y puede ser cruel con la inocencia de las cosas. 
01/06/12 Passat, present i futur de la crònica televisiva d’un octogenari de missa diària, que tenia molt poder, que decidia a quí s’engarjolava o no, que es sentia per damunt del bé i el mal; però, que igual com la majoria dels mortals, tenia el seu costat fosc —treballava de nit— farcit de mals averanys massa complexes per a ser gestionats a plena llum del dia, per la qual cosa, va decidir traslladar tot aquell fato a les habitacions d’un hotel de 4 estrelles, a càrrec de la caixa comú. Puerto Banús, reunia tot allò necessari pel que feia a confort i discreció; les nits dels caps de setmana (que duraven 4 o 5 dies), les dedicava a muntar uns balls de bastons —en part d’interès públic, en part íntims— tan particulars i secrets que no en podia ni parlar-ne. Quan ha acabat l'exposició davant els mitjans, ningú no se l'ha cregut i la majoria ha convingut que no vol saber en què ha gastat els diners, però li exigeix la dimissió i devolució de tot el diner públic. Com es pot comprendre no ha dimitit i, atès que en aquest país no dimiteix ni Déu, encara és en el càrrec. El futur, tanmateix, podria resoldre l'afer si un programa de tv com ara "Sálvame" fes justícia.
31/05/12 Li havia deixat dit que la capacitat d’oblit no es mesurava pels anys sinó per les cantonades flectides. Com a contestació a la seva lletra va rebre un somriure digital. No es va sentir molest, però un xic incomprès si: el verb oblidar posseïa un valor cabdal per a les persones sentides, atès que els alleugeria la pèrdua i facilitava la lliure circulació de l'imput fallit; amb la qual cosa, la capacitat de deixar enrere un munt de cantonades vinclades, tant ahir com avui, era i és d’una eficàcia incontestable.
30/05/12 La paraula que més li agradava sentir dels seus llavis era: Constantinoble, així que no parava de demanar-li que la repetís una i altre vegada fins eixugar-li la saliva. Un dia, però va canviar d’estratègia i en comptes de repetir-li allò que tan li agradava sentir va optar pel mot: estratosfèric, un vocable més lineal, més directe, amb menys ondulacions que el primer. Aleshores va pensar: “estratosfèric, desprèn actualitat, modernitat, estètica per un tub, i és dels termes lingüístics que arreu queden bé”, sense adonar-se que allò complaent no era Constantinoble en si mateixa, sinó la manera en que calia col·locar els llavis per fer tot el recorregut de la pronuncia de manera impecable.
29/05/12 No era usual un par de caderas poderosas ni el vértigo de un escote pidiendo guerra a diestro y siniestro, no era usual ni deseable que una amazona buscase el cuerpo a cuerpo en mitad de la plaza pública ni que el personal respondiese a semejante azuce de la carne, no era usual ni probable que la chusma tomase la calle y sin embargo la tomó, no era usual ni tenía lógica alguna que el mundo decidiese quemar las naves en el corto espacio de una noche loca, no era usual.

28/05/12 Tenía de veras sus razones y ni siquiera las mostró, optó por no hacer ni decir nada, puesto que aquello le superaba de tal modo que iniciar cualquier proceso suponía revivir el maldito dolor, y la verdad no se creía en condiciones de volver al inició del caos ni de regresar al corazón de los incendios; decidió seguir con el voluntario acarreo del rol de perdedor, un papel por otra parte agradecido, que a penas si distaba de su lamentable cotidianidad de artista en vías de extinción.
27/05/12 Como otras veces hacía se sentó ante la página en blanco con la intención de llenarla de sorpresa, en el momento de tirar del hilo conductor se le cruzó en el camino una lamentable historia que no llevaba a parte alguna, sin embargo, lo supo en seguida, que esa presencia fugaz iba a influir de manera decisiva en este escrito, un texto que ya no podría ser el que hubiese sido. Ahora, desorientado, sólo puede buscar una estrategia, un salvavidas donde agarrarse y probar fortuna: sin proximidad no es posible el sentimiento, sin distancia no puede haber sorpresa.
26/05/12 No hi tenia que haver anat a la cita però hi vaig anar —l’Americansoda sempre m’havia portat mals records—. Mentre tornava cap a casa vaig haver d’anar-me llepant les nafres que m’havien deixat a la pell les seves caries. Així que vaig jurar-me a mi mateix —igual que havia fet en altres ocasions— que no em tornaria a seduir la seva bellesa; vaig jurar i perjurar, que no escoltaria mai més el seu cant de sirena ni el batec que es produïa dins meu en escoltar-lo. Tanmateix, doncs, com que sóc de caràcter voluble i de bon conformar, l’endemà vaig tornar a l’Americansoda.
25/05/12 Es va aixecar del llit amb aquella mandra que el caracteritzava i va romandre una estona assegut a la butaca del tocador intentant esbrinar quina cosa podia fer ans no se’n adonessin del seu maleït estrabisme. Així que, es va guarnir d’una manera tan pocasolta que ningú no va parar atenció amb la perillosa ziga-zaga del seu caminar entre dues aigües, un si és no és ben galdós, que el dugué en la direcció equivocada més enllà de l’estrepitós fracàs, un llogaret veritablement horrible on d’allà a pastar fang només hi havia la curta distancia d’un pasdoble. 
24/05/12 Ahir vaig veure per tv3 la cerimònia “Català de l’any” que va recaure en el periodista més important del país; mentre que els dos finalistes: una esportista d’elit i un metge cirurgià, ben poc van poder fer davant l’estrella mediàtica. El discurs fet amida per a l'ocasió, lloava les persones normals, anònimes, que mai no seran distingides amb res ni en lloc; elogiava les catalanes i catalans que, amb la tenacitat de les formigues cegues, cada dia, li planten cara a la incertesa dels mercats; enaltia fins i tot, amb certa complicitat, la solitud de l'home que ha de governar; i per acabar, també va voler deixar clar que el veritable heroi no era ell sinó la mestressa de casa, que no arriba a fi de mes. Vaig tancar el televisor i me'n vaig anar a dormir amb la sospita que en aquell joc de paraules hi havia un deix de fons sentit que el feia xericar i sona així: les persones normals no són herois, l’heroisme no és una feina honrada, no és de les que fa que el món continuï girant: resulta ofensiu per a les persones normals, i els fa por. És com una discussió privada que els herois tenen amb el govern en nom nostre, sense que nosaltres els hi ho hàgim demanat.

23/05/12 Te imaginas la vida desde la perspectiva de la mosca cojonera, imaginas su perplejidad, su impronta, su repentino cambio de estilo y de ritmo vital, al comprender que su particular belleza no era la suma de los atributos externos sino lo que determinaba el gran ojo de cristal. Te la puedes imaginar ahora, después de saberse arrebatadora, de haber brillado como una estrella en la alfombra roja codeándose con lo bueno y más bueno de Cannes. Te la imaginas revoloteando con su vestido de gasa carmesí por entre los churros, el bocata de alpiste y las aceitunas coloras. Si eres capaz de imaginar tal perifollo, compañero, mereces el premio gordo: la mosca existe, trabaja de cajera en un súper, tiene un novio lagarterano y, en Casablanca, los vestigios originales de la especie. 
22/05/12 “No me esperéis por Navidad ni ningún otro día”. La letra que era roja tenía el grosor de la barra de carmín y estaba escrita en el espejo. Sin embargo, Su Santidad, no reparó en ello. Como todas las mañanas, entró como una flecha en la intimidad de aquel lugar para enfrentarse con su estreñimiento: respiraba hondo, apretaba, gemía y, finalmente, chillaba como un poseso hasta que se le saltaban las lágrimas. Esta u otra debería haber sido la penitencia impuesta de por vida por el jefe, el mismo que después de los abusos pedófilos, pudo haber dicho que no iba a volver. Hay asuntos, como los secretos romanos, que jamás la realidad irá por delante de la ficción.
21/05/12 Veía que aquel perfil era el rostro de un país tramposo, la cara oculta de la mentira, el fraude y la incompetencia. Sufría en un país de corruptos, de amorales, de indignos patriotas, capaces de expoliar a los desamparados, hambrientos y demás desahuciados de la miseria. Moría cada día un poco más, la vergüenza ajena predisponía a caer en pérdida, a entrar en barrena, a estrellarse violentamente contra los principios aprendidos o heredados.
20/05/12 Els que manaven ho van dir més clar que l’aigua: “si no podem canviar el país, canviem de conversació”. Però ningú no se’ls va escoltar, la gent no estava per les metàfores ni els jocs de paraules enginyosos, els hi calien solucions i no els en hi donaven. Així doncs, con que no estaven disposats a canviar de conversació, van decidir-se per no canviar de país sinó de govern.

19/05/12 Va pujar al cap de munt de la torre més alta i s’hi va quedar una llarga estona pensant el que havia de fer amb aquell interrogant que no el deixava viure. El duia penjat de l’orella com s’hi portés una arracada sense ser cap guarniment, sinó una pregunta incontestada que no parava de preguntar-li què hi feia en aquell cim. Una pregunta que frisava per saber allò difús, qui sap si mal girbat que encara no havia pensat. Volia saber doncs més que ningú, i no hi havia forma de fer-li entendre que no era possible, ni tan sols viable complaure tan requeriment, tanta desmesura. 
18/05/12 Va decidir que de no aconseguir la feina es suïcidaria. Estava casat, tenia dos fills i feia quatre anys que era a l'atur. Havia arribat al punt sense retorn on tot se li trastocava i del cap només fluïa desesperació; però, vet aquí que enmig del deliri va aparèixer la inspiració. No es mataria, sinó molt al contrari, lluitaria contra els candidats que gosessin prendre-li el seu lloc de treball. A sang i foc ho faria, fins prendre’ls la vida per la puta feina.
17/05/12 Si en el fondo todos venimos de África o, si se quiere, gran parte de nosotros tenemos allí la casa solariega. Si la gran falla, o riff del este de África —que desde Etiopía tiene la región de los lagos como centro— ha sido la cuna de la humanidad: ¿Cuál es la razón por la cual permitimos, que algunos africanos, malvivan de reciclar nuestra miseria?
16/05/12 El asunto de la competencia había conseguido trastocar su forma de relacionarse con el éxito. Debido a que no era nada competitivo optó por la esgrima japonesa en vez de seguir dando bandazos con el dichoso twist. Su profesor de sable samurái le puso al corriente en cuatro lecciones intensivas y ocupó una plaza en los Juegos Olímpicos de Okinawa. La suerte estaba echada, el ser o no ser del guerrero enfático pasaba por dejar el tatami bordado con prietas hileras de títeres sin cabeza. Entonces, tuvo una revelación: vio a Jennifer de Triana, a Jonathan Candelas y a La Niña los Puñales; vio, digo, la flor, la canela y la nata del cante y el baile de Madagascar, y allí se fue en un viaje suicida pletórico de énfasis.
15/05/12 A la criatura la exigencia de estudiar lo dejaba exhausto, igual le sucedía con cualquier obligación relacionada con el esfuerzo físico, así que llegó a la conclusión que, en cuando alcanzara la edad adulta, se dedicaría exclusivamente a escalar en política. Se ha hecho mayor —han pasado 50 años—, siempre ha sido un segundón en la política catalana —tiene poder—, ocupa una suite del Palas y, como hacen los virreyes africanos, no piensa dejar ni el más mínimo espacio a nadie. 
14/05/12 Frisava per tornar a la vida nòmada —segons els altres— a una edat gens convenient. En reunir-se els fills, tothom va coincidir en que aquell desig no li convenia i el dia del seu setantè aniversari així mateix li ho digueren. No es va revelar ni escarrassar gens ni mica per entendre’ls: l’endemà va fer la maleta i amb els estalvis a la butxaca va sortir en direcció desconeguda. La família encara el busca.

13/05/12 Parla’ls de la mala vida que em dones, va dir malhumorat enmig de la plaça pública. Parla’ls del càstig que suposa viure al teu costat, de la quantitat d’insult i de menyspreu que he d’empesar-me tan punt em llevo, de la persecució a que em sotmets en posar en pràctica les teves fantasies eròtiques del tot inconfessables. Parla’ls de tot això pervers i fastigós que hi ha dins teu i que a mí em toca patir tots els dies i no del temps meravellós que farà demà: la vida del mascle sargantana és trista, arrossegada.
12/05/12 No descubría nada, siempre se había dicho: la esperanza es una cosa buena. Cuando caliente el sol las arenas mudaran el traje de soledades por el de colorines, aparecerán los parasoles, las tumbonas, la negra del pelo encrespado, el tipo de la sandía, la china de los masajes y el chiringuito recién pintado de azul marino que olerá a sofrito de arroz, tortilla de patatas, berberechos con guindilla, bocatas de calamares, sangría, cerveza, horchata… Y en el “tocata”, sonará como siempre “que bonita es Badalona”. Señoras y señores, en cuanto llegue el verano: la miseria, los recortes y malos rollos, bajo la alfombra. Y a vivir, que son dos días.
11/05/12 Una gota, otras más y, hete aquí, que se derramó el contenido: le llegó el fin a la barra libre y de par en par se abrieron las puertas de la derrota. En el sí de aquella sociedad se instaló una forma nueva de hacer y de decir poco imaginativa y en cierta medida la palabra vulgaridad era el calificativo adecuado. Así que los acontecimientos no respondieron a otra cosa sino al resultado de un estilo de vida atrapada en el calidoscopio neoliberal. El resto es historia.
10/05/12 Aquel asunto le estaba costando dios y ayuda y lo cierto era que no veía claro su final. La cuestión estribaba en saber si en caso de derrota sería capaz de asumir un desenlace fatal. De aquí que decidió consultar a los mejores oráculos y todos coincidieron en señalar que, de haber una solución, en todo caso sería remota e inalcanzable, por lo cual, se aferró a la idea de que lo más aconsejable en semejantes circunstancias pasaba por tragarse el orgullo, desguarnecer la nave, y ponerle sordina al asedio.
09/05/12 Tenia un enemic banquer que li volia encolomar un producte financer d'alta toxicitat, l’enemic sostenia que la operació no suposava cap risc ni a curt ni a llarg, tan sols calia fer una imposició significativa i oblidar-se del assumpte, tota la resta, per suposat, aniria a càrrec de l’enemic. Finalment i gràcies a que no se’l va escoltar gens ni mica, va poder invertir tots els estalvis en unes preferents molt bones, recomanades per l’entitat que més du Catalunya dins el cor: “La Caixa”.
08/05/12 Parla-li a cau d’orella com sí ho fessis xiuxiuejant paraules al vent y no facis cap soroll ni provoquis cap pertorbació no desitjada ni cap mal averany del qual t'en poguessis penedir. Mira el que ara no tens, allò que no hi ha al teu abast, a l’entorn lluminós que t’envolta i, després, torna a mirar aquesta llum no tan resplendent que va fer possible l’instant feliç. Així que, mentre no hi sigui, mentre no hi hagi consciència, parla-li a cau d’orella com sí xiuxiuegessis paraules al vent i guarda't de provocar mai més el destí.

07/05/12 Pels seus interessos li calien camins no massa plaents, senders oblics que el fessin ombrívol i alhora invisible a la resta, li calia fer l'intent d’allunyar-se del món i del seu jo indecís i, vet aquí, que va trobar la drecera per  on poder-se colar i anar més enllà d'on mai no havia anat. En aquest punt, però, va recordar les paraules que algú havia dit: “Es reconeix tot seguit els qui estan dins, els qui han nascut per estar-hi. La literatura no és altra cosa sinó un local de copes que ells controlen de la barra estant”.

05/05/12 Nunca había pensado en llevar una doble vida y decidió hacerlo en el último momento sin tener en cuenta que su situación personal no era la más idónea para afrontar semejante aventura, puesto que toda su existencia no había sido otra cosa sino una perfecta impostura, una realidad inexistente terriblemente alejada de quien parecía ser y, en el último momento, quiso entrar de nuevo en otra metamorfosis existencial para complicar aún más las cosas en el momento fronterizo donde ya no valían las falsas apariencias y era necesario arriar caretas para mostrarse frente al mundo tal como uno era, o sea: María de la O.
04/05/12 El chocolate negro con un 74% de cacao puede influir de tal modo en los estados agudos de ansiedad que la ciencia ha tomado cartas en el asunto por el mero hecho de que las cosas que sean buenas para los sentidos jamás podrán recomendarse para el funcionamiento normal de los cuadros profundos que conjugan por igual realidad y ficción en las alteraciones denominadas Megniskrof y en los espasmos de la serie Iwerswai. En tanto que dicho producto —del todo innombrable— ejerza tal fascinación sobre el individuo, la autoridad competente en materia de placeres varios ha decidido blindar fronteras por tierra, mar y aire.

03/05/12 Rey mío cómo es posible tanto despropósito, tanta locura, tanto despilfarro. El caso de la fundación tramposa que metió la mano en la caja común pinta de veras mal y es notoria la fealdad que la envuelve, hasta el punto que ha disparado todas las alarmas. Y es que rey mío últimamente no dais pie con bola: parece como sí en casa no hubiese nadie que cuidase de la imagen pública, parece como sí se hicieran las cosas al buen tuntún, como sí se tuviese la certeza de que todo el campo fuese orégano y de que la idea que el pueblo pudiese pensar sólo fuese una utopía. Así que con lo que está cayendo mejor que no os mováis ni hagáis declaración alguna de la cual os podáis arrepentir rey mío.
02/05/12 La seva relació no era filla de la Internet ni es va cimentar cremant-se les pestanyes nit rere nit ni dient-se autèntiques gosadies del llenguatge passat de voltes ni frases concatenades de bordell canalla amb ressaques d’Anís del Mono i un xic de permanganat contra la sífilis. La seva relació era de veres com cal que sigui una entesa entre dos individus, així que es van mirar de fit a fit i després de dir-se adéu, educadament, mai més no es van tornar a veure.  
01/05/12 Los Premios Max de Teatro censurados por la 2 de TVE. Como amante del teatro exijo una reposición integra de los comentarios vertidos por diferentes artistas respecto al Ministerio de Cultura y el gobierno del PP. Hasta cierto punto, por necesidad, estoy dispuesto a sufrir recortes, de ningún modo censura pura y dura de la opinión intelectual. Insisto, exijo una reparación inmediata, exijo ver los Max íntegros, sin recorte alguno.
28/04/12 No deu ser gens fàcil girar-se com un mitjó, atès que deu tenir un grau de dificultat elevat empassar-se el propi cap, seguit del coll, espatlla, braços, cos, cames i peus. I després hi ha una altra qüestió, la sensació de sentir-se tancat en el interior d’un mateix que deu ser una experiència única, i encara més posar-se dempeus i caminar dret sense fer cap ziga-zaga amb tots els budells al sol, com si un fos un venedor de globus cec. Ara que hi sóc posats a dir bajanades, hi ha un altra cosa que m’agradaria esbrinar: en l’improbable cas que tot això fos possible, hom podria estalviar-se la vestimenta de per vida, podria deixar de pagar al metro, l'autobús, als cinemes i restaurants o no?

27/04/12 Era de veras afortunado, la desgracia hasta cierto punto se contuvo, puesto que los trastornos financieros resultaron llevaderos y gracias a la opacidad de su arquitectura hizo que fuese simple su administración. Otra cosa bien distinta fue lo concerniente a la gestión de los recursos tóxicos, aquí la locura entró en barrena produciendo una falla de colosales dimensiones, la crisis del sistema y el derrumbe del estado del bienestar. La filosofía de vida basada en un espejismo que había inventado el tipo afortunado.
25/04/12 El conflicte va començar a poc que s’acabés la festa, un acte que en la seva preparació es va anar torçant de mica en mica a mida que pujava la exigència pertorbadora, alhora que es feia malbé el sentit de bellesa que s'hi volia incorporar, a mida que el discurs il·lustratiu que sobrefilava el subjecte de la festa deixava de ser l'idoni. Cal concloure doncs que malauradament res no tornarà a ser el que era.
24/04/12 Las cosas como son. El hombre de la calle no siente inquina sino indiferencia, cada vez que oye hablar al tipo bajito le atrapa el vomitó, la náusea, la cagalera. El otro día sin ir más lejos contabilizó en medía hora de discurso 37 mentiras, 20 faltas gramaticales y 16 aseveraciones inútiles; abominó en 6 ocasiones de los emigrantes, del gobierno central en otras tantas y, finalmente, sin venir a cuento, se enfrascó en una historia rocambolesca que, según parece se le retroalimenta periódicamente, sobre unas acciones de una tal Banca Catalana que liquidó años a por el simbólico precio de una peseta.
23/04/12 Javier Camara, gran actor de cinema i de teatre, a les portes del Español, va qüestionar-me que el bon teatre havia d’enlluernar l’espectador, sorprenent-lo, deixant-lo clavat al seient i fins i tot emocionar-lo i que l’actor havia de fer bé la seva feina: mostrant el viatge des dels orígens fins al futur del personatge i, en aquest camí, deixar-hi el segell propi però mai l’empremta. Després de veure “Incendis” al Romea, mantinc tot el que vaig dir i li recomano de veure aquesta funció.
22/04/12 Tot i que sempre havia anat a la seva, mai no s’havia sentit tan allunyat. Decididament, allò que deia la majoria el tenia indiferent, res no el podia interessar perquè havia pres partit pel soliloqui i el seu interès es centrava només amb dosificar l’esforç de viure, i deixar-se d’establir cap llaç d’anada i tornada.
21/04/12 La noche de aquel día un líquido velo cubría la ciudad de Málaga. De pie en la tribuna de los pobres el tiempo parecía caminar a paso lento languideciendo de frio. Un mar nervioso de cuerpos apretujados aguardaba como en otros años a que sucediera el sortilegio de ver Al Cautivo flotar a un palmo escaso de las crestas.
20/04/12 Sí, en el fondo es un tipo cabal, un buen amigo, un compañero seguro, sin embargo, se le cruzan a veces los cables y cuando esto sucede puede ser odioso de veras y en extremo desagradable. La cuestión, por el momento, la medio enmienda pidiendo excusas a los que sufren sus excesos y, a la vez, se dice a si mismo, que es urgente ponerle freno al desvarío, corregir el dislate de una vez por todas antes de quedarse solo.

19/04/12 Catalanes, catalans, cal viatjar, sortir de casa per airejar-se. Després de les infraestructures viaries -acabades  d'inaugurar- que ha vist en el últim viatge, ha entès que qui governa, qui administra, és un lamentable gestor i encara pitjor negociador; un incompetent que per amagar les seves mancances és capaç d’intoxicar l’opinió pública amb frases com ara: “Espanya ens roba”, en comptes d'aconseguir  com altres fan millores pel ciutadà. 
18/04/12 Era un tipus particular sense cap afany de voler posseir res que no fos llibertat. Sentir-se de veres lliure el seu objectiu primer, l’única qüestió interessant capaç de moure els seus interessos. Mai no es va deixar entabanar per modes, religions ni polítiques, vivia al marge de la societat consumista i tot i detestar les seves maneres, utilitzava quan li convenia aquells recursos que, aleshores, els països anomenats rics posaven a l’abast de tothom. Ara, però, que el miratge d’aquells dies s’ha fet fonedís, que la societat li ha vist les orelles al llop, que ningú no posa en dubte que l’enemic a combatre són els bancs i les caixes i, sobre tot, la classe política mediocre incapaç d’albirar el daltabaix. Ara, doncs, ha decidit fer-se apàtrida, dimitir de la Catalunya dels Pujol’s i anar-se’n cap el extrem sud de les espanyes, on diuen que la vida és més amable i menys sacrificada. 17/04/12 Botswana es un país próspero de África, tiene diamantes y autovías que cortan el paso a las manadas de elefantes. España, con sus 5 millones de parados y los mercados acechándola debería de ser el país con más mala leche de Europa. Así que debería de asumir los costes del gran cazador blanco, tragar saliva y hacerse a la idea de que un jefe de estado es una inversión de por vida. 30/03/12 No es un decir es un hecho: sumergirse de cuerpo entero en medio de la noche pagana no hace daño. Las estampas de “la madrugá” corroboran lo dicho y ahuyentan a su vez cualquier idea heredada de penoso recogimiento. La nocturnidad se convierte en silencio, respeto, maravilla. Sevilla. 29/03/12 Ara que ha fet el pitafi viu austerament allunyat de qualsevol idea de possessió. Per a ell l’important és mantenir l’anonimat i la senzillesa que confereix l'estatus de pagès. Res li és tan necessari com aquestes dues premisses: passar desapercebut i mantenir-se fidel a la terra del foc d’artifici, la vulgaritat, les falses promeses i el joc brut de mesquineses que, a tort i a dret, desplega la gent de la seva corda. Ara, doncs, no vol altra cosa sinó poder afrontar amb certa dignitat que ha deixat el país exhaust enmig d'un mar d'afamats taurons.       28/03/12 Damas y caballeros, esto es lo que hay: por si las españas no se habían enterado, Catalunya, no sólo es una nación sino que además tiene una monarquía. El reino de los Pujol, que ahora se acaba de perpetuar en su hijo Oriol, el que dice ser “separatista a tiempo parcial”. Una jugada a la catalana sin rubor alguno que, si no avemus concierto económico, podría llevar a independentistas, nacionalistas, “seny català”, “patums” e iluminados en general, a simular un harakiri colectivo envueltos en la “senyera” en plena explanada de Montserrat, poniendo por testigo a la mismísima Moreneta. 25/03/12 Era el número uno. El mejor saltador de todos los tiempos. Pensaba dimitir de la vida con un sonado adiós que no tuviera posibilidad alguna de ser imitado. Así que sin demasiadas contemplaciones se decidió a coger el toro por los cuernos en el momento menos apropiado y el resultado de su osadía fue fatal: hasta chocar contra el suelo no se percató de que habían retirado la red. 21/03/12 Persegueix conquerir l’estadi més reeixit, el límit més incomparable en matèria d’art. S’esforça en la consecució de l’obra perfecte que no tingui parangó ni cap possibilitat de ser imitada. Deleix per aconseguir el somni de l’artista encegat pels sagrats resplendors que insuflen vida al lentíssim vaivé que ennobleix la bellesa. 18/03/12 Era de veres el seu amant secret i aquesta idea la tenia tan interioritzada aquells dies que, secretament, el duia enclaustrat dins el globus ocular esquerra. Cal dir, però, que el seu esguard mai més no va tornar a ser el mateix, el conjunt de la seva mirada remarcava el deix oblic d’una migdiada mal païda i l’ensibornament del tedi emparentat amb la mandra; qüestions difícils de cobejar en les obscures èpoques farcides de traïdories i de mals averanys, on els amants furtius ben qualificats eren envejats més que mai, i la condició humana, tan feble ella, atiava volgudament aquells dies els amors estantissos i el campi qui pugui. 16/03/12 Es consciente de que su decisión puede con facilidad malbaratar su futuro, no obstante, ha llegado solita a la conclusión que prefiere quedarse igual que está —para vestir santos— y no es que se sienta orgullosa de su destino, sino por la ética, la estética y el maldito tupé que se ha puesto de moda entre sus coetáneos varones, tipos duros de pelar que escupen por doquier su altivez y que sin levantar un palmo del suelo se llevan a las gachís por la patilla, por la gomina y por su incontestable olor a tigre. 13/03/12 Hablaba de amistades, de afectos personales puros y desinteresados, que nacen y se fortalecen con el trato. Así que no dijo nada y optó por tomarse un respiro. Se esfumó en la primera bocacalle en busca de alivio y después de ungirse las heridas de la vida canalla, se dijo una vez más qué, al ser mezquino por naturaleza el ser humano, tampoco es consciente del daño que puede ocasionar su amistad tramposa. 11/03/12 El got és curull. La paciència esgotada. Així que facin el que facin les veus baladreres, diguin el que diguin els tribunals, la llengua, igual que el territori que la guareix i li treu lluentors parlant-la i escrivint-la, no serà altra cosa sinó allò que vulguin els seus ciutadans. Un poble tanmateix narcotitzat pels mitjans, uniformat pel “Barça”, estafat per “La Caixa”, infantilitzat pels polítics que ell mateix ha triat, dins el prim context d’una democràcia tramposa. Aquest país doncs, mai no eixirà del pou on és ficat, si no s’espolsa ben aviat la son de les orelles i, plantant cara a la crisi, deixa de marejar la perdiu per posar-se a treballar de valent. 10/03/12 Ningú no ho va fer pas. La sensibilitat majoritària es trobava a les antípodes de la del home que fins aleshores la vida no l’havia tractat gens bé; tanmateix, però, n’era conscient de la seva manca de lideratge per a canviar cap rumb. Així que va agafar les regnes del seu destí i allà on només hi veia territori erm hi va fer néixer la senyal inconfusible, capaç de generar una idea extracta sense denotar-la sinó connotant-la per a que cadascú, lliurement, creés dins el seu cap el model propi de bellesa. 09/03/12 Qué hubiesen hecho las pobres criaturas con alma de cántaro de esta historia sin el despertar salvaje de la testosterona, sin los robados besos, las furtivas caricias e incluso las masturbaciones gloriosas que a punto estuvieron de dejarlos ciegos. Sin la participación del yo femenino el vivir cotidiano hubiera perdido intensidad, factor sorpresa y, por supuesto, ética y estética. Sin su magisterio no habría mundo igual, ni cumpleaños feliz, ni mi amor me vuelves loca. Sin su presencia hubiese reinado el caos, la dejadez, la desolación y un sentimiento profundo de que a la vida le faltaba chispa. Por todo ello, después de psicoanalizarse dejaron de lado las odiosas suposiciones y, sin perder un ápice de su compostura, rindieron pleitesía a la belleza. 06/03/12 En eternos soliloquios, las mujeres sabias afirman que aquello intangible es de naturaleza en extremo delicada y que atesora copiosa sensibilidad y que tanto la mirada furtiva, como la ira incontenida o la insinuación desdeñosa, dañan gravemente el frágil equilibrio y, para siempre malbaratan, la belleza. 03/03/12 Cuando el país parecía marchar viento en popa alcanzó a vislumbrar en su bola de cristal un futuro ahíto de malos augurios. En plena crisis siguió atisbando en la esfera aquel punto de insistencia agorera, por lo cual decidió cambiarla por otra cuyas predicciones pudiesen conformar de alguna manera al personal -mediante el simbólico pago de 3€- con velados anuncios de cambio económico, laboral o sentimental. En cuanto al aspecto legal de su actividad profesional, dejó dicho, que los celos, sortilegios, magias negras y vudú se facturarían aparte con el correspondiente recargo de IVA. 29/02/12 La perversión del sistema capitalista ampara cualquier práctica abusiva: el recibo de la luz, del teléfono, del móvil o del suministro de agua. El usuario de dichos servicios pasa automáticamente a ser la víctima propiciatoria de la voracidad desenfrenada de esas grandes bocas y en el caso de que no pagara, su indefensión puede llegar a un punto sin retorno, puesto que al estar incluido en las listas negras jamás podrá obtener crédito y, por lo tanto, no será otra cosa sino un ciudadano con la vida para siempre torcida. 28/02/12 Sa majestat després de maldar molt va haver d’admetre que no hi havia un pam de net. Mirés on mirés el robatori sistemàtic de cabals públics era un fet irrefutable en tots els indrets del reialme. No podia dir ni fer res perquè ell mateix, en més d’una ocasió, havia allargat la ma més del compte i aquest era el motiu pel qual no podia castigar els corruptes ni fer públic el patrimoni propi. Així les coses, les veus baladreres van fer via cap a la plaça major i l’assemblea va decidir canviar el rei per una  autoritat menys lesiva. 26/02/12 Pensó que él era tiempo y por lo tanto se aplicó en vivir y no en poseer fortuna. El tiempo le enseñó que para gozar de una buena vida no era necesario mucho dinero. Ahora, finalmente, ha comprendido que no hay nada tan importante como la salud para poder vivir aquello que él es: tiempo.24/02/12 Vet aquí doncs que les brillantors llunàtiques van perdre no se sap com el plus glamurós característic en esblaimar-se l’aura que festejava el joc galàctic. Aleshores, el vasts territori orfe de llum de la Etiòquia dels quatre punts cardinals optaren com a mesura menys vulgar pel suïcidi. 23/02/12 ¡Todo el mundo al suelo! ¡Coño! Desde entonces ha llovido mucho y sin embargo no se han cambiado tanto las actitudes. La caverna sigue estando donde ha estado siempre y manda mucho: la defenestración del juez Garzón, Camps inocente, la carga de la policía valenciana contra “el enemigo”, no obstante, “todos somos iguales ante la ley”. Palabra de rey. 20/02/12 Era inútil que insistís, l’assumpte que embolcallava el seu dispers ideari anava més enllà del torçat abast de la fugida endavant, això no obstat, insistí en la possibilitat —remota a totes llums— que d’allò en sortiria ben parat el seu prestigi, malgrat la desconfiança del consell de seguretat. Així doncs, en prémer el botó esdevingué la tenebra i la invisibilitat de vida sobre el globus. 17/02/12 Leonora le susurró al oído todo aquello que jamás debería haber dicho a un tipo así, un mindungui con alma de Peter Pan que apenas si mostraba trazas de quererla. Total que se casaron por la iglesia, firmaron una hipoteca, tuvieron hijos y, cuando Leonora empezó a perder hechuras, la dejó tirada por un bollicao de medio pelo. 14/02/12 N’està enamorat tot i que fa una colla d’anys que es van casar, tot i que han passat junts moments terribles i que la vida per a ells dos mai no ha sigut fàcil; malgrat això, n’està enamorat i no li importa dir-ho.13/02/12 Para conocer mundo decidió hacerse palmero de un cuadro de flamenco japonés que en su gira americana desembarcó en Maracaibo, allí conoció de primera mano la sufrida vida del artista ahíta de malas camas y de alguna que otra sorpresa como por ejemplo el amor de Pepin Cienfuegos, un cubano arrebatador de mirada canalla y físico en oro y grana primohermano de la vocalista de la pelí de dibujos animados "chico & rita".12/02/12 No hi ha demà, ahir és avui. D’adolescent adorava el gelat de tutti-frutti, les escopinyes de potetes negres de la festa major, les patates roses de xurrer en sortir del cinema, el pa amb vi sucre del berenar i, per pelar-se-la, no hi havia res millor que espiar les aixelles peludes de les dones. Per contra, detestava l’escudella diària, la fet i la jons, les sotanes pederastes, els ganàpies torturadors i, sobre totes les coses, odiava profundament la desolació que presentava el seu futur.11/02/12 Per més que tallin dreceres els habitants dels abismes no el mouran, això és la república independent de casa seva i faci el que faci l’enemic la raó l’acompanyarà sempre perquè ha fet tot allò necessari que calia fer. Així que no cal patir, encara que avui no es permet que aquesta terra camini sola, com a nació que és, segur que ho farà demà.10/02/12 Soy meretriz jubilada, leída, viajada, puesta en rebeldía. Encaramada en la cúspide de mi escalera de tres peldaños a 0’65 metros del suelo proclamo a los cuatro vientos que abomino de la jurisprudencia justiciera que ha liberado a los corruptos y condenado a mi ídolo el juez Garzón. Odio el exagerado incremento del transporte público, las huelgas de quienes tienen un puesto fijo, la falta de trabajo y el escaso ingenio de los políticos —por si pudiera interesar dejo aquí mi perfil—: me considero seguidora incondicional de “Sálvame”, de “La Noria”, de “Gran Hermano” y estoy acostumbrada a vivir con la nevera medio vacía. Por todo ello, ofrezco mi vasta experiencia para sacar a España del marrón en el que la han metido antes de acabar 2012, con una lista de la compra exenta de colesterol y de todo tipo de excesos, apropiada para cumplir con las exigencias europeas sin malbaratar un euro. 
26/01/12 En adelante debería de ir con mucho más tino y no errar en el discurso de clausura “La mano siniestra que escribe”. La experiencia le había costado sudor y lágrimas y al fin nada pudo hacer para enmendar semejante despropósito, no obstante, casi todo es susceptible de ser matizado, cómo por ejemplo la optimización de recursos en tiempos de vacas flojas de que hablaba, que puede llevar asociada cierta pérdida en la calidad intrínseca del producto editorial, en otras palabras: del mismo modo que en la mayoría de circunstancias la trama casi nunca resulta ser aquello que aparenta, en el caso de la vida novelesca lo canallesco es congénito y no se le puede atribuir siquiera el beneficio de la duda, puesto que lo real en circunstancias normales debería de ser incontestable; pero ahí está la ficción yuxtapuesta en el límite de la realidad para confundir engañosamente cualquier vestigio de certidumbre por más empírica que parezca, cuestión esa que, lamentablemente, se le traspapeló al ponente en medio del enmarañado texto. 25/01/12 El aburrimiento en dosis masivas de ningún modo puede ser bueno para el cuerpo, otra cosa bien distinta es el lamentable espectáculo que se lleva a cabo contra un juez estrella en la meseta central o el esperpento mayúsculo del expresidente de levante o la pasta fundida por el expresidente balear y, en medio del fiasco profundo, los sociatas, no están por otra labor que no sea la de buscarse a sí mismos. “España es diferente” lo dijo un ministro fascista y como antes la gente tiene que emigrar, sólo que ahora son jóvenes muy preparados los que dejan a España tiritando en la cola de los torpes. En cuanto al tedio, conviene no olvidar que este extraño país aún no ha ajustado cuentas con la historia, ni con los más de 40 años de dictadura, ni por supuesto, con esos lamentables padres de la patria que en nombre de la democracia lo han dejado tieso. Así que hora es ya de pasar cuentas, de mirarse cara a cara los unos a los otros con el debido respeto y, en el caso de no ser posible un futuro transparente, divorciarse.16/01/12 Aquel día luminoso de mediados de enero, sabiéndolo de antemano, perdió la oportunidad de luchar por aquel amor imposible y, no fue precisamente por desidia, sino todo lo contrario, su instinto le había alertado a tiempo de que los amores entre individuos tan opuestos estaban condenados al más puro fracaso. Así que al fin fue por amor y no por otra cosa por lo que de ningún modo no quiso que se arruinasen sus vidas y disimulando su dolor se quedó mirando fijamente en la inmensidad azul de aquel día maravilloso; después, educadamente, se fue apartando del pastor para irse cansina a pacer junto al rebaño. 14/01/12 Era mallorquina. Tenía un puesto en el mercadillo de todo a 1€ de s’Arenal y se llamaba Paquito. Fue un flechazo a primera vista. El género no dejaba espacio a la duda. Hubo un cruce de miradas. Un tanteo. Un ajuste de cuentas y, finalmente, ni siquiera se prometieron una cita en la Internet. 13/01/12 Mira, mira, cachimira. El, finalmente, ha regresado de su periplo mediterráneo por el país de la ensaimada, la sobrasada y, desde ahora, del chorizo. El pasado día 9, Jaume Matas, exministro de Aznar, expresidente de la comunidad mallorquina, tenía una ineludible cita con el banquillo de los acusados en la Audiencia Insular, así que como no podía ser de otra forma el estaba allí —tras la barrera policial— para decirle alto y claro que era un sinvergüenza, y sin embargo, el susodicho ni siquiera lo cachimiró.

20/12/11 Ell, en realitat, no buscava cap reconeixement ni cap tractament de privilegi, fora que no fos l’habitual en la situació que es trobava per primer cop. Aleshores, en veure que era inútil silencia els mitjans va optar per la negociació delmant-los que actuessin amb prudència i la màxima discreció. Estava que el coll no li tocava la camisa: contra la seva voluntat l’havien nomenat rei del baix i l’alt Empordà. 17/12/11 Dos anuncios de la tele. A): “Cuando veo algo que me gusta lo quiero para mi” La chica de plástico asalta el escenario, se abraza al cantante y se dan un baño de masas juntos. B): Un friqui de ideas avanzadas se atreve a probar cosas nuevas, la gamba argentina congelada. “Vaig ser el primer en tot l’Hospitalet de portar monyequeres de punxes”. Damas y caballeros, eso es lo que hay. 16/12/11 Escribía de tapadillo para que no descubrieran su verdadera identidad. Su afilada pluma penetraba las carnes del poder corrupto: políticos, banqueros, especuladores, obispos y demás gente zafia. No obstante, la evidencia le llevó a comprender que lo suyo era una lucha vana y desigual, por ello decidió dar el paso definitivo, tal vez último: escribiría sobre los que tuvieran luz propia capaz de iluminar al resto. 13/12/11 Eleonora Orvisón quiso simular hasta la saciedad una impostura que de ninguna manera podía atribuirse, puesto que sus orígenes, con sólo echar un vistazo a su curriculum, decían todo lo contrario. Por ello, el pasado la persiguió con tanta insistencia que se podía haber afirmado entonces que lo suyo clamaba al cielo: Eleonora Orvisón fue un invento, una ficción publicitaria de las grandes tabaqueras, Marlene Dietrich, sin embargo, no fue otra cosa sino una estrella cinematográfica deslumbrante. 12/12/11 En el seu dotzè aniversari la criatura va confessar que de gran no volia fer altra cosa sinó de meretriu d’alt estanding, doncs, tenia molt clar, que no hi havia una altra ocupació en el mercat laboral que sense pagar cap impost fos tan lucrativa como aquesta. Dit això es fongueren els ploms i el papà i la mamà caigueren en rodó al terra. 11/12/11 Volia anar-se’n el més lluny que li fos possible del lloc on vivia, detestava aquell espai, abominava de la gent que hi habitava, renegava dels governants que el sangonejaven amb total impunitat. Així que va arreplegar totes les pertinences dins la maleta vella dels viatges i amb el primer coet sideral que va trobar va fer via cap a Venus, convençut que un canvi d’aigües li seria el més convenient pel que feia al seu conflicte interior.10/12/11 “Te hacen la vida otros” (neorrabioso) —Va llegir la vaca a la paret de la clínica veterinària on periòdicament anava a fer-se les mamografies. Aleshores, va concloure, que aquella denuncia a peu de carrer no anava pas dirigida a les vaques modernes i contestatàries com era el seu cas, doncs elles, a partir de la revolució de la mala llet, van aconseguir amb les seves reivindicacions de posar el litre pels núvols. 09/12/11 Era una mujer tranquila que vivía con un hombre explosivo. Ella gustaba de pasar las tardes leyendo y, sin desasosiegos, contemplaba el paso de la vida desde su ventana. Él no paraba quieto en parte alguna aparecía y desaparecía sin dejar rastros, iba y venía igual que las centellas y del mismo modo que evanecía se esfumaba para reaparecer de nuevo. Y sin embargo, eran muy felices. 08/12/11 Su mujer le había dejado para irse con otro y él seguía con el convencimiento de que al cabo de unos días volvería, por ello, no dejó nunca de mantener tanto a las anacondas como la casa en perfecto estado de revista —expresión utilizada por ella—, el césped recortado al dos, los enanitos del jardín cambiados de lugar cada tres días y, lo más importante, echarle de comer al tigre y cambiarle los pañales al tiranosaurio. 07/12/11 Ha llagado a un punto sin retorno, atrás quedaron los celos, las envidias, las mezquindades que atesora el ser en su imperfección. Ha descubierto que no hay que ir a por el mundo para alcanzar objetivos sino que conviene entender la realidad: quien reparte el juego es la vida. Por lo cual, si convenimos en que la vida es tiempo, la conclusión podría ser —entre otras— la de usar el tiempo de manera inteligente para conseguir lo más extraordinario: dar vida en todo aquello importante que uno pueda hacer.06/12/11 Aquell assumpte pintava molt malament i no calia pas ser un expert per adonar-se que era més complex del que semblava. La mar amb les seves embranzides furioses no donava cap treva i enllà de l’horitzó res no feia presagiar que aquell nàufrag de la vida pogués deslliurar-se del seu destí. Mentre se li esgotaven les forces i de mica en mica el fred l’anava paralitzant, sol enmig de la líquida immensitat es lamentava de tot el temps que havia perdut en va: 40 anys de convivència i, de veres, només feia una setmana i mitja que la coneixia. 05/12/11 Ho sabia, al cap i a la fi l’havia provocat ell tot aquell daltabaix, n’era l’únic responsable del seguit de successos i, pel que semblava, encara no s’havien acabat del tot. La qüestió era clara, el millor que podia fer era deixar de prendre decisions arriscades i no malbaratar d’aquella manera poc assenyada els recursos comuns: cal reconèixer doncs, que no va ésser una bona idea aquell enrenou tecnològic al voltant del famós vol tripulat a Mart, atès que a hores d’ara no se’n té cap noticia ni se sap on paren. 04/12/11 Una dona honesta, grassa, tenyida, maquillada, perfumada, habillada amb tots els excessos, tanmateix, una dona gens atractiva ni per a uns ni altres, que ha d’endevinar dins la bola de cristall el seu avenir carregat de mals auguris i, tot i que hi veu els perills de les cantonades, de les tavernes, prostíbuls i urinaris públics, els planta cara a tots; perquè ella és una dona amb l’inequívoca determinació de pagar el preu que calgui per ser una dona honesta, grassa, tenyida, maquillada, perfumada, habillada amb tots els excessos. 03/12/11 Señoras, señores, no es menester que a estas alturas de la película busquen al culpable, él, en realidad, sólo llevó a cabo aquello que hacía cada noche, aquello que le daba vida, que le permitía sentir el latigazo del “subidón” en todos sus sentidos, aquello, señoras y señores, que aunque parezca mentira nadie hacía mejor que él: café. 02/12/11 Imaginar a alguien que a la vez que deja su aldea se despoja a si mismo de su ruralidad frotándose las heridas del lugar de nacimiento. Imaginarlo malviviendo en medio de una gran ciudad con lo poco que gana con su empleo nocturno. Imaginar si esa nocturnidad de antes pudiese ofrecerle la libertad de leer, escribir, releer, reescribir... Imaginar si sus provocadores textos lograsen borrar su identidad por otra bien distinta. Imaginar a alguien cuya letra hiriente fuese capaz de convertirle en un poeta: imaginar a un genuino apátrida de la poesía callejera. Imaginad. 01/12/11 Día mundial de la SIDA. Posiblemente, la causa más evidente de degradación física conocida. El asunto peor llevado por amantes clandestinos y amigos “guay”. Sin duda, el motivo de discriminación social definitivo, puesto que el conocimiento del mal tiende a estigmatizar al infectado con los puñales de la mezquindad de manera invisible, perversa, inhumana. 27/11/11 Avui tinc ganes d’esplaiar-me, fa dies que m’ho  demana el cos. 1): senyor ministre de justícia, tot i que el càrrec no li arribarà ni a poder menjar els torrons, vull dir-li que considero una injustícia el fet que hagin indultat a Alfredo Sáenz. 2): senyor president del govern, en la meva opinió apart de prendre’ns el pel ha fugit per la porta del darrere simulant una amnèsia profunda. Vagi-se’n tranquil, segur que trigarem molt a sortir-ne però ens en sortirem i de vostè no en quedarà ni el record. Que tinguin un bon dia ses senyories. 
26/11/11 Tenia el convenciment que el seu rostit de pollastre responia perfectament a totes les exigències establertes per la gastronomia catalana més tradicional; però, en veure per la tele el rostit de pollastre que patrocinava el seu “culebrot” preferit, va tenir seriosos dubtes: el seu —lluny de ser famós i de fer ¡xaff! en sortir del plàstic untuós— es decanta per la concreció amb les dues tonalitats de l’oli al fons de la cassola. Com deia va tenir seriosos dubtes, fins i tot va pensar en la possibilitat de deixar de veure la tele.25/11/11 No era sinó un ésser maltractat fins l’extrem de sentir-se l’únic culpable de tot allò que li estava passant. Havia entrat dins el laberint que s’autoalimenta de la gran culpa inventada pels depredadors domèstics —els que ningú no ho diria— aquells fills de mala mare que en el voraviu de l'abisme, impúdicament, torcen els sentiments dels altres i decideixen com si fossin deus donar-los la vida o la mort.24/11/11 Era un asunto de índole personal y de ninguna manera podía admitir la menor intromisión al respecto, la decisión que debía tomar, estaba seguro, iba a cambiar para siempre su perspectiva del mundo y de su globalidad y, por supuesto, la manera de comunicarse en el futuro. La cuestión era irreversible: con el nacimiento de la era digital había muerto el género epistolar en manos de una desconocida cuyo nombre era Internet.23/11/11 Quiso dejar el camino expedito de contratiempos para los viajeros del tiempo, por tal motivo dejó dicho cuantos inconvenientes había que despejar en el futuro inmediato, antes de que el grueso de la expedición emprendiera el camino. Lo dejó dicho por escrito y, sin embargo, nadie hizo caso de sus recomendaciones, habían cambiado de estrategia y de punto de vista: ahora, la historia de la humanidad se iba a contar de otra manera. 22/11/11 Estaba convencida, su obesidad que era bella gustaba a los hombres flacos, sabía por experiencia que les encantaba poderse perder entre los pliegues y vericuetos secretos de su anatomía excesiva buscando el cobijo tibio, el hueco que el instinto anhelante no dejaba de perseguir en su búsqueda sin final posible. Era en realidad una visionaria que optó por la vida conventual al socaire de los aromas etílicos inventados por frailes enjutos de mirada insidiosa y andares torcidos, como de gran culpa. 21/11/11 Avui és demà. Aquella dona que a partir del joc democràtic va esdevenir primera dama era conscient de la feinada que hi havia per fer, per això, precisament, es va mirar el seu home a la tribuna amb un indissimulable punt de neguit. A la tercera va la vençuda —ho diu l’adagi— no obstant això, aquella victòria d'ahir i no una altra, podia tornar-se enverinada de no encertar a la primera el camí, atès que per anar cap el cel ja no hi haurien més dreceres ni accessos que no fossin els manats per l'especulació, altrament dita: mercats.20/11/11 No volia altra cosa sinó la tranquil·litat de sentir-se a gust amb ell mateix, per altra banda, era conscient que allò que pretenia assolir pel seu benestar emocional no era gens fàcil. Els materials sensibles com ara l'esmentat anaven molt escassos en el país de l’enveja, mancat des de feia molt d’allò senzill, imprescindible, essencial per poder mantenir l’esperit amb un correcte estat de noblesa.19/11/11 Dia de reflexió lliure de la pol·lució electoral dels grans xamans que enfilen promeses enganyoses, impossibles, inviables. Jornada de treva en el camí cap a cap lloc que fa la xerrameca buida de continguts de bracet amb els objectius que brillen per la seva absència. Festa de la democràcia amb el país atacat pels mercats, col·lapsat, sense constants ni esma per aixecar el vol. Un país, doncs, acorralat per la crisi a l'abast de qualsevol salva pàtries. 18/11/11 Parece que la gente de las ciudades más representativas de Europa y América, no para de mostrar su rechazo más enérgico en contra de los abusos de los bancos. Parece que su estado de indignación alcanza ya niveles inverosímiles y que los banqueros son conscientes de ello. Parece que las sucursales principales —para mitigar tensiones— han decido invitar a cada uno de los manifestantes a tomar (café) sobre sus brillantes parquets. 17/11/11 Dijo estar de acuerdo con todo lo que le había deparado la vida, con lo bueno y con lo malo, lo uno y lo otro le sirvió para manejarse con la debida soltura en el arduo aprendizaje del vivir. Hoy rico como es en tiempo libre, no mira por ningún retrovisor en busca de pasados nostálgicos sino que afronta el devenir con la determinación del funambulista: aplica en el día a día toda su sabiduría para poder llegar indemne a fin de mes. 16/11/11 Iba de mojigata cuando en realidad atesoraba en su interior a una mujer vamp con mucho peligro —cuestión que ignoraba—. En la parroquia conoció a un hombre bueno, creyente como ella: se casaron, tuvieron hijos y fueron razonablemente felices. El tiempo pasó por sus vidas con una lentitud exasperante cargado de un tedio espeso: él engordó, perdió el pelo y todo su encanto, ella sin embargo, estaba en su mejor momento, se había convertido en una mujer de rompe y rasga sin ni siquiera saberlo.15/11/11 Era de veres un tipus dur de pelar, malcarat com ell sol, mentider de mena, borratxo, putero, fatxenda i, per damunt de totes les coses, era torero. Un paio poc recomanable certament, que tenia al gènere femení trasbalsat, se’l rifaven les mosses més maques i més d’una casada també. El joc de miralls que desplegava en sortir a l’arena enlluernava les graderies, feia sonar els clarins, començava la festa. I diguessin el que diguessin les llengües baladreres, el cert era que tothom en quedava presoner de aquella mirada canalla i d'aquell mig somriure somiador. 14/11/11 Sa senyoria s’enyorava amb molta facilitat, tenia tendència de caure en mans del tedi i aleshores vivia ensopit, aclofat en les dèries suïcides que sovint el menaven a tocar de l'abisme. Sa senyoria, però, després de prendre la medicació, esdevenia un prodigi humà tocat per la gracia de la música que, en posar-se a cantussejar, imitava amb una facilitat extraordinària tant el cant de la cadernera com el del pit roig. 13/11/11 Se sentia menyspreat, insultat en la seva intel·ligència, se’n adonava que l’estaven confonent que igual que la resta era un ciutadà desinformat a conseqüència de la connivència soterrada que mantenien alguns mitjans amb la classe política i no hi podia fer res per evitar-ho. Així que va haver d’acceptar que li tocava viure en una època d’hipocresia total: indignat va apagar el llum i se’n va anar a prendre un gintònic al bar de la cantonada. 12/11/11 Su habitación rectangular tiene seis caras, seis rectángulos conforman la figura cúbica de su habitación, es un paralelepípedo en tres dimensiones que carece de ventanas y cuya entrada se franquea a través de un cierre de seguridad codificado. Su cama es rectangular y ocupa un espacio considerable de su habitación rectangular, el cuarto de baño es un agujero en el suelo y del techo pende un caño de limpieza automático. Su habitación es la 555 del pasillo 5 de la planta 5, blanca, brillante, impoluta, altamente tecnificada y rectangular.11/11/11 Sueños, ilusiones, fantasías, recuerdos de bohemia que conformaron una etapa feliz de su vida. Después, en ella entró el desencanto de la mano de una mujer fatal cuyo nombre de pila era Bárbara: la quiso con locura y sin embargo nunca fue correspondido, sufrir su indiferencia le llevó a pisar el lado obscuro del lugar donde se pudre el cariño, los celos hicieron el resto. Apareció de improviso en escena el amor que mata tiñendo los días de rojo carmesí, se acabaron los sueños, las ilusiones, las fantasías de bohemia y cayó el telón.10/11/11 Sin duda alguna, el nene, estaba tocado por la gracia del conocimiento global, era un auténtico monstruo que podía adivinar el futuro de sus coetáneos con sólo atisbarlos de refilón en el retrovisor amarillo, un ilusionista del pensamiento filosófico que hacía magias en El Corte Inglés con el decir cotidiano de un Séneca de la modernidad que, ni comía ni bebía, degustaba los alimentos junto con los elixires divinos. Así que hay que convenir finalmente en que, el nene, no era otra cosa sino Dios, sin duda alguna. 09/11/11 Hi havia una vegada un xicotet que presumia de saber el cau de l’Ali Baba i els quaranta lladres, el secret de Blanca Neus i els 7 nans, l’amor impossible de Caputxeta Vermella i el llop i les relacions perilloses de Roberto Alcazar i en Pedrin. Ho sabia tot i, per saber-ho, precisament, el van desterrar a ultramar on no pogués fer altra cosa sinó nadar i guardar la roba. 08/11/11 Tant l’un com l’altre no van poder evitar de mostrar la seva hipocresia més recòndita, la que caracteritza i duen entaforada a flor de pell els de la seva espècie. L’un i l’altre van aprofitar els grans altaveus per a no dir res, es van cuidar molt i molt de no comprometre’s amb allò que pogués apaivagar l’incert futur; però, en acomiadar-se, van insistir en que aquest és un país capaç de sortir-se’n del desgavell propiciat pels amos que tant l’un com l’altre defensen. 06/11/11 Va sortir del cinema amb el convenciment que la seva història era molt propera a la del protagonista de la peli, les diferencies que les separaven de ser una calca l’una de l’altra només era la seva esquifida alçada, la calvície galopant que patia y l’absència sistemàtica de cap dona de bon veure al seu voltant. Salvant aquestes insignificants divergències, tota la resta, era sense cap dubte exactament igual. Així que se’n va anar cap a casa més feliç que un gínjol. 05/11/11 Gustaba de coquetear por igual tanto con hombres como con mujeres y, en cierto modo, no era muy exigente con el encanto ajeno, debido, seguramente, al derroche de elegancia que atesoraba su esbelta figura que, era de carácter amable, de temperamento bondadoso y, se podía afirmar, que su belleza interior era capaz de fluir más allá del límite de aquel acuario, donde ejecutaba los ejercicios gimnásticos a ritmo de silbato ante un público numeroso. 04/11/11 Pese a que era poseedor del don de la ubicuidad no conseguía alcanzar en la instantaneidad de su ir y venir el punto mágico de inflexión que, al igual que el punto velico de una nave, cuyo lugar de intersección misterioso resulta ser un perfecto desconocido hasta para su constructor y sin embargo es el centro neurálgico donde se suman las fuerzas dispersas de todo el velamen. No alcanzaba digo —pese a su don— la debida convergencia con el sitio preciso y, esta incongruencia innata, no producía otra cosa en el lector sino una duda mayúscula respecto a la fiabilidad del narrador. 03/11/11 Andaba por la vida como ausentado de la misma, su impronta alimentada en el absurdo se mostraba huidiza y en algun momento presentaba incluso signos de interrogación y puntos suspensivos más que evidentes de que en cualquier caso nada podía compararse al canto de cisne imaginado por la vanguardia surrealista de entre guerras. Tiempos felices aquellos, donde la vida les daba a catar las mejores experiencias y nada se interponía en sus tareas creativas. Así que un día decidió tomar el camino más corto y en lugar de suicidarse como cualquier artista maldito, prefirió dejarse vencer por la propia vida. 02/11/11 A la platja, acaronada pel sol del penúltim mes de l’any es sentia inserida dins la tebior crepuscular d’un període de tardor estranyíssim que, els experts de tv3, s’afanyaven a qualificar d’inusual per aquestes dades. Ella, però, en donava les gràcies al canvi climàtic o allò que li permetés per una estona gaudir d’una temperatura amable ran la mar. I tot i que amb la seva xacra no li convenien les humitats ni cap dels vents litorals, en el seu cas particular, les recomanacions dels facultatius eren com la remor de les paraules inútils, donada la brevetat del temps que li restava per a esguardar la mar.01/11/11 Va decidir canviar-li el nord a la persistent grisor existencial perquè, en el fons, no se sentia altra cosa sinó un poca pena que mai no havia aconseguit despuntar en cap dels actes que sense adonar-se’n protagonitzava arreu amb aquella manera pròpia i alhora reprovable de fer. El matí en qüestió, seguint vells patrons de conducta apressos potser d’algun il·luminat va intentar de fer les coses el millor que sabia, però, tot i el magnífic esforç, res del que va dur a terme no va transcendir enllà de l’àmbit de l’escala veïnal ni del seu monòton dia a dia, la resta, va esdevenir tanmateix quimera, filosofia d'estar per casa, foc d'encenalls. 31/10/11 Després de reelegir els clàssics cap més lectura sobre els mateixos no tornarà a ser el que aleshores havia sigut: “El Lazarillo” passat pel sedàs de la mirada de l’especialista queda tant trastocat el significat del text que, més enllà d’allò que es diu, s'hi descobreixen soterrades denuncies d’abusos deshonestos comesos per l’autoritat eclesiàstica. Sense cap mena de dubte aquest era un llibre perillós, per això el sensor en va eliminar més d’un fragment comprometedor y el va prohibir per molt temps. 24/10/11 Hace días que huele los aromas del sur y se imagina en el vericueto de callejas que irremisiblemente tienden a desembocar en recoletas plazas donde la conversación sosegada tiene carta de naturaleza y el brillo de la alegría señorea las terrazas a la vera de un fino o de una cervecita fresca. Hace días que piensa en ese sitio donde habita el poeta, en la fundación que lleva su nombre y se dice a si mismo que será un lujo releer a los clásicos en  esa ciudad sureña.23/10/11 Voló a Shanghay y en plena travesía recordó tener averiado el tren de aterrizaje, dio media vuelta en seco y encaró la ruta de regreso a Bombay de donde no debía haber salido nunca sin antes revisar todos los mecanismos. La cuestión era cómo evitar la catástrofe, en la nave viajaban más de doscientos pasajeros si intentaba un aterrizaje de emergencia cabía la posibilidad de que se incendiara, así que dio media vuelta de nuevo y tomó la dirección del mar de la China para amerizar con su dirigible.22/10/11 Odiaba tanto a su autor que después de amordazarle y atarle de pies y manos lo secuestró. Adoraba tenerlo para ella sola en un lugar secreto y hacerle pagar todo el daño que le había ocasionado con su pluma. Sin cobertura ni televisión ni la Internet tenía el convencimiento de que nada podría interferir su monólogo: “querido ha llegado el momento de enfrentarte al monstruo que día a día has ido creando sin ni siquiera dejarle espacio a la persona que hubiese podido ser de no haberme escogido a mí como protagonista de tus novelas. Yo era guapa y delgada como un pincel y estaba muy bien educada sin embargo tú me quisiste gorda y por si fuese poco me adornaste con un lenguaje bronco y me pusiste por nombre Desastre y por apellido Mayor. Por todo ello he llegado a la conclusión de que ahora mismo voy a borrarte del papel con este ‘tipex’ para que no puedas cometer más atropellos en nombre del arte”. 21/10/11 Ho sap prou bé que cal que mimi les fonts de la creativitat si vol aconseguir de vèncer aquest maleït bloqueig que el mena invariablement a la postració, que el duu de pet cap el sentiment angoixant de creure’s un inútil. Però, ell no és pas un gandul —tot el contrari— tant la disciplina com la tenacitat són dos dels seus millors valors, per això, precisament, cada matí, és capaç d’alçar-se i plantar-li cara al desafiament de la pàgina en blanc.
829 un nombre excessiu 829 una xifra difícil d’oblidar 829 tragèdies col·lectives 829 famílies truncades 829 atacs a les llibertats personals 829 víctimes, un cost massa feixuc d'assumir
Perquè no hi ha res que justifiqui la barbàrie, perquè no té sentit tant de dolor, perquè ja n’hi ha hagut prou de violència, ara, finalment, podria ser el moment de les paraules i decidir-se per la pau, o no. 
20/10/11 Deia que l’estimava i no li oferia altra cosa sinó desemparança i, tot i així, insistia en dir-li que volia el millor per a ella. Van passar els anys per sobre de tots dos. Va passar la vida i, sense cap mania, els va deixar fets pols. Ella, avui, és una dona obesa i malhumorada que camina amb l’ajut d’un bastó. Ell no ha canviat, continua sent un mitja merda que ofereix llunes impossibles a dones que seran obeses i que caminaran amb...
19/10/11 Tenía la certidumbre de ser el mejor bailarín de pasodobles del mundo entero, lo sabía y no quería hacer ostentación de ello, en el fondo era un romántico que había disipado sus días tras los efluvios de una mujer fatal y esta dependencia de alguna manera había marcado para siempre su impronta retraída hasta asfixiar el brillo de su porte torero en las mejores pistas de baile. 18/10/11 Aunque se sentía liberal y progresista no podía evitar ser de derechas, llevaba en la sangre el estigma facha. No en vano, su adscripción política le había proporcionado a lo largo de la vida cargos, influencias, buenos sueldos y poco trabajo. Tenía una mujer liberal, progresista y de derechas como él, sin embargo, los hijos, escoraban todos a babor de una manera tan escandalosa que le llevó paulatinamente a perder prestigio dentro del partido y de aquí la ruina y el suicidio político: se afeitó el bigote, se puso una gafas oscuras y no volvió a cantar jamás el cara al sol en público. 17/10/11 Salió a la calle con su pancarta, un silbato de todo a cien y una gorra de fino la guita. Parecía comprender la necesidad de cambiar las reglas del juego, del trabajo que suponía y de la pereza que generaba la idea de hacerlo. Con la pancarta, el silbato y la gorra calada hasta las cejas alternaba largos pitidos y gritaba consignas aprendidas. Era un topo: tenía un piso en gran via, una casita en la costa, un coche deportivo, un amante clandestino y ocupaba un puesto de alta dirección en la banca.16/10/11 Era un personatge contradictori d’aquells que mostraven a cara descoberta com podia ser de veres l’ésser humà. Era el mirall que reflectia la cara oculta, el costat fosc d’allò confós i soterrat que no es deixa veure a primera vista. Era igual com la seva trajectòria agredolça farcida de grans èxits i de baixades vertiginoses al cap de vall de l’abisme. Era, doncs, així de complexa i d’antagònic el seu art. Per això, precisament, era un personatge de vida manllevada, de passat fet a mida i de futur incert. 15/10/11 Diu la Internet, que avui un fotimer de joves indignats sortiran al carrer per exigir el dret inalienable a tenir futur. Diu, que travessaran la ciutat per la via més ampla i es faran forts a la plaça. Diu, que encara que se’ls estiguin esgotant les paraules tenen molt clar el que volen aconseguir: un món més sostenible on tothom hi pugui viure en pau. Així que avui pot esser demà. Ho diu la Internet. 14/10/11 La pensava obesa i per això el seu creador la va dibuixar generosa en excés: volia una protagonista entrada en carns que estigués de tornada dels règims d’aprimament, de les falses relacions personals i del no agradar-se gens ni mica. Li va construir una identitat antiestètica, una actualitat obscura, uns antecedents turmentosos que es perdien en la llunyania del temps i, tot plegat per no res; perquè en acabar de fer-la immaterial sobre el paper, l’autor va oblidar per sempre més aquell manuscrit en el tercer calaix del xifonier de la casa d’estiueig. 13/10/11 En el metro, sin práctica alguna, pretendía ganarse el sustento como bailarina de la danza del vientre: era un tipo barba cerrado con más de 150 kilos de mirada oblicua y andares cansinos que la parienta había aviado por inútil. Ante los inconvenientes que presentaba el proyecto artístico, se decidió por una disciplina acorde con su genio y figura: en el ballet clásico encontró el aplauso, el reconocimiento de un público iluminado tocado por el delirio. 12/10/11 Firmó el decreto ley a pesar de haber llegado a la conclusión de que no merecía la pena sumar más esfuerzos para salvarle la vida al paciente, puesto que tanto la avaricia como la mala praxis son enfermedades que no tienen remedio conocido y estaba cantado además de que era un caso perdido, una lucha que no llevaba a parte alguna, un derroche de energías baldío, un despilfarro mayúsculo de dinero público. Así que, a pesar de ser de izquierdas, de la bulla de las alarmas y de los números rojos clamando al cielo: firmó.11/10/11 Debía de haber pensado que para un contable no sería nada fácil ejercer de mariachi y, sin embargo, dejó la seguridad de su trabajo y se echó en brazos de la truculencia. Le apetecía provocar a la vida. Estaba harto de ser formal. Quería ser un chico malo. El garbanzo negro de la familia. Cosa que consiguió cambiando la guitarra por un naranjero: en Ciudad Juárez, era difícil ser un chico bueno. 10/10/11 Les imatges, els pensaments, els silencis, no són altre cosa sinó paraules en construcció. L’ésser humà, sovint alimenta amb aquest material preciós la seva intel·ligència i, una minoria enlluernadora, aconsegueix de fer art amb concatenacions infinites, perfectes, brillants, de mots quasi inabastables que transcendeixen les modes, els homes i el temps. 09/10/11 –Allò que em demanis per a mi serà una ordre –Va dir-li el geni de la làmpada. Aprofitant el benentès va demanar-li una nau pirata amb deu canons per banda, una tripulació barroera, un lloro i un senyor de Puerto Rico que fos ben plantat per a enamorar-lo tot saquejant creuers de baix cost de les línies marítimes amalfitanes. Un somni llargament cobejat en nits de pleniluni, sola, al cap de munt d’una esperança esprimatxada que no es deixava atrapar ni amb fum de sabatots. 08/10/11 Tenia poders i n’era conscient, ell mateix es sorprenia cada vegada que decidit passava a l’altre costat del mur sense haver pres mal. Tenia poders i no en feia ostentació, era prudent i assenyat, un tipus talentós que apareixia i desapareixia, que volava com una oreneta i, que en un moment donat, es feia invisible. Tenia poders, malgrat això, el va atropellar una bicicleta de pinyó fix amb tan mala fortuna que hi va deixar la pell. 07/10/11 Era tan buena simuladora que en las fiestas se hacía pasar por Greta Garbo y nadie le objetaba lo contrario. Un día sin embargo llevó a la práctica lo más desafiante, la impostura de Sofía Loren y, hay que decir que por poco no coló, dijeron que le faltaba rellenar tres tallas de sosten y diez centímetros de cadera. Ahora, después del sonado fiasco, cuando es necesario dar la cara, se conforma con hacerse pasar por Esperanza Aguirre, Pep Guardiola o La Pantoja. 06/10/11 Sobre todas las cosas lo que más le gustaba eran las emociones fuertes, el riesgo extremo, la aceleración de los sentidos, la explosión capilar, el vértigo, la locura, el suicidio en la caída libre de un picado perfecto a 255 kilómetros por hora sobre las cúpulas erizadas de Nueva York. Por lo demás, era un tipo normal que tenía una familia, un perro y un canario asilvestrado. 05/10/11 Señorías, es urgente que se haga alguna cosa. En este país hay demasiada gente que lo está pasando mal. Ha llegado la hora de ser solidarios. Para dar ejemplo, los primeros que deberían mostrar este rasgo inconfundible de nobleza son ustedes, la clase política con el rey a la cabeza: rebajándose los sueldos, eliminando las pagas vitalicias y la totalidad de los privilegios. En estos momentos duros, Señorías, sin duda alguna, sería el mejor servicio que podrían prestar a España, con ello, tal vez recuperarían un poco de prestigio y parte de la confianza perdida. A pesar de lo dicho -no me confío- sé de antemano que nada va a suceder, sin embargo, Señorías, deberíamos convenir que sería bueno que sucediera e incluso podría ser higiénico. 04/10/11 Equidistaba tanto de su medía sonrisa obtusa que una noche de cuarto menguante, sin apenas pensarlo, optó por la invisibilidad submarina y nunca más volvió a escucharse en la playa solitaria el cantar triste de sirena.03/10/11 Va decidir-se per aquella manera de cantussejar la tornada enfadosa perquè estava tipa de l'estrèpit que produïa el cor d’homes amb totes aquelles veus gruixudes, inharmòniques, rematadament desafinades. I el rector va dir, aleshores, que ja li estava bé, que pel preu que pagaven amb una sola veu n’hi havia prou i de sobres. Així que ella es va quedar al aguait per si la parròquia en volia poc o molt de xiuxiueig enfadós. 
02/10/11 Ahir va ser un gran dia de festa. Des de que la va conèixer, aquesta diada ha esdevingut inolvidable, s’ha convertit en un referent iniciàtic d’allò que de veres vol dir gaudir d’una bona vida. Per això la cuida cada dia, per això l’acompanya, per això segueixen estimant-se des de fa cinquanta anys. 01/10/11 Hi ha noticies que insulten la intel·ligència. A una societat que ha perdut la feina, que passa verdaderes penúries, que veu com se li retallen una pila de drets, ja no se l’enganya amb un decret a corre-cuita. Tornar a donar diner públic a la banca només demostra una cosa que, qui governa, es una pallassada al servei del capital –els responsables de la crisi-. Al país, ja no li serveixen ni aquests bancs ni aquests politics: cal deixar-los caure en l’oblit, perdre’ls de vista per incompetents i via fora que hi ha molt feina per fer. 30/09/11 Reclamó su derecho a la privacidad en el reducido espacio de atención al público, los allí presentes se echaron todos a un lado un tanto perplejos por la crispación apenas contenida de la solicitante. Era una mujer desesperada ocupada en los postreros ajustes de cuentas con sus congéneres en los minutos previos al gran viaje. Hubo un tiempo sin embargo en el que la vida le sonrió: fue feliz, tuvo una familia, un hogar, hasta que un día la desgracia se cebó con ella, entonces aparecieron las drogas, los psiquiátricos, el lado obscuro del vivir y nada pudo hacer para torcer  su fatalidad. 29/09/11 Era de naturaleza hipocondriaca y, sin embargo, por razones de género y convicción, ejercía de cobaya en el centro de investigaciones de las nuevas infecciones, expuesto a un magnifico universo de enfermedades contagiosas pendientes de ser catalogadas. Lo suyo era colaborar con la ciencia en el desarrollo de fármacos avanzados para contener a la madre de todas las plagas que aún estaba por llegar…, por todo ello, colaborar con la sociedad científica era su máximo anhelo, su único fin por ser quien era: un ratón blanco, hipocondriaco. 28/09/11 Decidió coger aquel tren cuya ruta nada tenía que ver con su destino con el objeto de provocar un conflicto entre lo imprevisto y la casualidad. Sus expectativas no supieron encontrar ninguna pregunta incontestada ni el mimetismo paranormal que hace posible un choque conceptual. En el largo recorrido ferroviario por la estepa siberiana, dichas expectativas, ni siquiera fueron capaces de poder desenmascarar a su alter ego, el único responsable de semejante texto. 27/09/11 L’home del gos, totes les nits, encarnava el personatge que de veres li hauria agradat ser. Atès que la seva vida no era altra cosa sinó un autèntic desgavell, amb la llum crepuscular, s'endinsava airós en un món imaginari, en una ficció portada al límit on la versemblança maculava la realitat de tal manera que de les dues en naixia pura màgia: succeïa cada nit, ben entrada la matinada que, les persones, els objectes, les llums d’aquell local, eren posseïts per una pàtina de bellesa antiga, difuminada, quasi irreal. 26/09/11 Han decidit per decret deixar orfe a tot Catalunya de corrides de toros. La llei aboleix l’estètica que d’alguna manera caracteritzava la pluralitat cultural i bilingüe del país. Ara doncs, el poble restarà deslliurat de la festa, dels clarins de la cinc de la tarda, dels vestits de llums i, alhora, també serà un xic més trist del que ja era. Això no obstant, pel que fa a nostàlgics, sempre els quedarà els “toritos”, les sevillanes i els barrets de mexicà de la rambla. 25/09/11 Amb molt de tacte, mirant de no ferir-li la sensibilitat, li va recomanar de rellegir els clàssics com a terapia per no caure un cop més en la temeritat d’escriure una bajanada, però l'altre no va escoltar. Li va sortir d’estudi dient que els millors escriptors també n’escrivien d’obres infumables, que ell no seria ni el primer ni l’últim de cometre aquests tipus d'imperícies; així que ja podia començar a posar-s’hi fulles, atès que tenia a punt de carmel un totxo de novel·la de dimensions megacolossals. —Mireu que n’hi ha de gent cabuda al món —va dir-se l'única lectora que el llegia: la seva dona. 
24/09/11 Piel de naranja, ruido de lluvia, olor a tierra mojada, fin de verano, principio de otoño. El abuelo, con su navaja plateada, pelaba la fruta con tal habilidad que la podía reponer en el frutero hueca por dentro. El abuelo, con su navaja plateada hacía magias: construía instrumentos, miniaturas navales y algún que otro juguete. El abuelo, mientras la lluvia encharcaba las aceras con los goterones que levantaban pompas, bebía vino caliente a la mor de la lumbre con aromas de piel de naranja. 23/09/11 Decía que para salir de la crisis era necesario reforzar el poder de la sociedad civil. Decía que había que abolir prerrogativas a los bancos, a las multinacionales, a las grandes fortunas y hacerles contribuir al fisco según beneficios con igual proporción que paga el resto. Decía que el poder de la ciudadanía se puede ejercer desde la denuncia de costes abusivos, desde los recortes, la mala praxis política, los incumplimientos de contrato y todo aquello, susceptible de ser denunciado por decencia ciudadana. Decía que las nuevas tecnologías bien gestionadas —como se ha demostrado— son la mejor arma. Todo esto lo dijo ayer, en televisión.22/09/11 Eran dos viejos amantes. Llevaban más de la mitad de sus vidas unidos y aún seguían queriéndose. Se acompañaban envejeciendo, dibujando juntos el futuro que les quedaba por vivir sin prestar mucha atención al paso del tiempo. Un día sin embargo, ella, empezó por olvidar los pequeños detalles que conformaban su mundo y terminó por no saber quién era su amor de toda la vida.21/09/11 No era tan sols una tirallonga de mots suprimits per no concordar amb la idea, estil o forma que cercava el seu autor; tanmateix, hi havien frases interessants en aquell material rebutjat, com ara: “en nits de lluna, m’encanta torejar al cim d’una bicicleta de pinyó fix” o “demà matem l’Ernest, no hi faltis”. Com es pot veure, no es tractava només de paraules encadenades, el contingut no verbal anava més enllà de la imatge dibuixada, fins i tot, capbussejant entre línies s’endevinava la tragèdia, la perversió mes recargolada i també, les lluentors del best-seller. Ara, doncs, passo a domicili a buidar papereres. 20/09/11 Irreflexiva com ella sola, inconscient com la feien, se’n va anar de passeig a la fi del món com qui anés de festa major amb una alegria al cos que, les ànimes ben pensants —encarregades de fer observar les bones costums— es van afanyar tot seguit a qualificar de disbauxa impietosa, impròpia d’un esser assenyat temorós del càstig diví. A la fi dels anys, però, aquella pena exemplar que el desconeixement va imposar a la llibertat, encara és del tot vigent. 19/09/11 Després de llargues hores d’observació, n’estava segur. Casa seva respirava. Absorbia i expel·lia l’aire a través del seu cos de ciment i ho feia d’una manera pròpia, amb un assossegament plàcid, amb un anar i tornar de les cortines lliure de tota sospita. Casa seva, doncs, a més de no haver-hi cap element pertorbador que pogués posar en risc la tranquil·litat, la serenor, l’equilibri del seu estat ingràvid, era el lloc idoni per viure-hi l’eternitat.18/09/11 Era consciente de ello, su prolongada impostura le estaba acarreando serios inconvenientes de identidad en el discurrir cotidiano. Había llegado a un punto de inflexión donde la perfecta combinación de rasgos e idearios asimilados, hacían imposible el poder definir con exactitud en qué lugar se encontraba la delgada línea que separaba el mundo real del ficticio, dado que ambos ya le pertenecían por derecho propio. Si acaso, para resolver el enigma, sólo cabía especular en la posibilidad de que se convirtiera en un tercer hombre.17/09/11 Olor a cacahuetes, a palomitas, a perfume falsificado, a periferia urbana. Se apaga la luz. El rayo luminoso igual que una centella atraviesa la sala de punta a punta. Empieza la película: en la gran ciudad es de noche, una mujer desesperada corre tras su amante empuñando un cuchillo de grandes dimensiones, el hombre tropieza y cae de bruces sobre el asfalto, la mujer no se detiene, pasa de largo sin siquiera mirarle, va con el odio escarchado en la frente siguiendo el rastro cobarde que deja a su paso la culpa: busca el enfrentamiento, el cuerpo a cuerpo, para de una vez por todas ajustar cuentas con la vida. Después de la palabra FIN aplausos. El público ha salido con la mirada brillante y el animo conformado: en las pelis los buenos siempre ganan. 16/09/11 Tenia un desig, una necessitat, una urgència per a aconseguir cert reconeixement, cert prestigi. Ben mirat, però, va concloure, que en tenia prou amb un xic de notorietat encara que només fos dins un àmbit restringit i, si calia, proper. Ell no era pas envejós, no volia tenir per tenir, el que demanava a la vida era un respir, una llicència per fer-se veure ans no el matés la indiferència. 15/09/11 Caminava enmig d'una boira espessa sense cap orientació de saber on era ni cap a on anava, es veia a les clares que li importava un "pito" la seva seguretat, que tan li feia arribar algun lloc segur com perdre’s en el laberint de la nit fosca. Va trepitjar en fals i, tot seguit, es va veure caure per una gola transparent. En arribar a la fi del viatge va obrir la porta que deia salida i es va trobar a ple migdia amb tot de gent que no entenia la seva llengua: era a l'estranger.14/09/11 Eran guapos, jóvenes y, sin embargo, ella rehusó su invitación con una excusa peregrina igual que había hecho en otras ocasiones, sólo que esta vez la disculpa no convenció a su oponente y esto precipitó su ruptura. Para olvidarse, se fueron a vivir a ciudades distintas y allí se casarón con sus respectivos cónyuges. Pasó el tiempo. Ambos tuvieron hijos, una casa, un coche, una hipoteca; viajaron por Europa con Ryanair, fueron a un crucero de 5 días por el Mediterráneo y cada cual con su amante pasó un fin de semana en Andorra. Finalmente, aburridos, sin expectativas, coincidieron en la distancia en un pensamiento común  "habíamos sido guapos, jóvenes y, sin embargo…" 13/09/11 Los martes que coincidían en trece, como quien iba de caza, salía a enamorar. Sin un ápice de vergüenza ni ropa interior, acostumbraba a montarse en lo más alto de unos tacones de puro vértigo vistiendo un conjunto azulgrana que rozaba la indecencia. Y aunque sufría de halitosis y respondía al nombre de Agustín, eso no fue obstáculo para que le nombraran reina del eje Gran vía - Sol. 
12/09/11 Les aixecades de camisa de la Diada. Primera) El bus a Tossa costa 6.25€. Segona) “La cuina del cim i tomba” a Tossa. Aquest plat emblemàtic que ha prestigiat la vila, al restaurant Minerva -de trist record- el desnaturalitzen fins no saber quina cosa menges. Tercera) El concert de Sopa de Cabra per TV3, se’l pot qualificar de manca de professionalitat dels  tècnics de la casa per una sonorització lamentable, penosa. Quarta) "Terra baixa", també per TV3, un Manelic i una Marta amb tanta mala dicció que no se'ls entenia un mot.11/09/11 Diada nacional de Catalunya. La dona no li permetrà que se’n oblidi: la senyera l’acompanyarà des del matí amb un pastís de plàtan i maduixes, una amanida de maionesa i pebrot vermell per dinar i pa amb tomàquet i meló amb pernil per sopar. Per finalitzar la jornada, dormirà embolicat amb la senya d’identitat del País Català i de fons “Els Segadors”. De matinada, però, es tancarà al bany i assegut a la tassa farà un incontenible crit cap endins de ¡Visca el reial Madrid! Aleshores, els senyor Roca, més català que ningú, es replegarà sobre si mateix i, d'una xuclada, se l'empassarà claveguera avall.10/09/11 “Estamos haciendo las maletas, mañana por fin en casa” –ha dicho la Magdalena- en su mensaje. Para Superstar, sin embargo, este “…por fin en casa” comparado con la alegre bitácora del 28/08/11, le ha hecho imaginar que, en la isla bonita, a lo largo de los 14 días que separan ambos textos, no todo ha sido amable, espectacular, brillante. Así que, como que nada es perfecto: “si quieres viajar, viaja solo”, afirma un proverbio africano. 09/09/11 Se miró al espejo repetidamente, detenidamente, horrorizadamente y, se dijo para sus adentro, que lo suyo no tenía remedio, que aquella montaña de carne no se arreglaba con recetas milagrosas. Se dijo, con apuro, que había llegado el momento de llamar a los bomberos, el ejército, la policía y a su psicólogo argentino, para que le devolviera el dinero que había invertido en su programa: “Te voy a dejar en los huesos”. 08/09/11 Estaba decidida, aquella noche iba a ser la última por mucho que su amante suplicara. Mientras se arreglaba lo mejor posible y preparaba una cena con velas y cava, buscó la manera de decírselo para que el desenlace fuera menos traumático: cenaron, bailaron y, finalmente, se fueron a la cama..., así que, optó por decirselo en el desayuno. A las 8 de la mañana su amante se fue a por churros y nunca más volvió.07/09/11 Segons la mirada de l’Arnau –un nen de menys de 3 anys- els copatrons de la vila que hi ha a la fornícula del carrer Ample, són dos gegants que viuen allà. Succeeix el mateix amb la Verge de la Plaça del Peix que, a més de viure-hi, és una geganta. Pel que fa als contes per a la mainada, en cap no hi ha dolents, tothom és bo; fins i tot els personatges rematadament lletjos són els més guapos del món. 06/09/11 Avui el dia li ha resultat rendible de cap a peus: s’ha matriculat a l’escola de català i a un curs de conte per la Internet d’un prestigiós centre d’escriptura, ha preparat un parell d’obres per enviar a concursar, ha passat per Correus, La Caixa i l’Ajuntament; després de la migdiada ha escrit una estona fins que l’ha trucat el fill per dir-li que tots plegats venien a sopar; mentre arribaven, ha enllestit una truita de patates amb ceba, unes croquetes de rostit, ha tret de la nevera els formatges, els embotits, les tomàquets de sucar pa i ha parat la taula de festa. 
05/09/11 Volvió de nuevo a su lugar de origen, al sitio que jamás debía haber dejado, al punto sin retorno del auténtico suicida de libro. Después, con cierto abatimiento, como si desprenderse del personaje fuese un castigo, se fue liberando hasta sumergirlo pausadamente en los restos de atmosfera residual y esperó que emergiera, que desvaneciera y, que finalmente, evaneciera flotando en medio de una idea ajena en cualquier capítulo de cualquier novela negra. 04/09/11 Li han quedat gravades aquelles lliçons d’anatomia que a la platja impartia per no res la dona dels melons. Aquella bona dona, que podia ser l’avia de tots, els va descobrir les llaminadures que amagava l’altre sexe sota el vestit tot explicant-los que els nens, no venien de París sinó d’un acte d’amor entre un home i una dona. "Amor, al cap i a la fi, tot el que en podeu treure d’aquest món de mones". 
03/09/11 Creía tener el hilo conductor, la imagen difusa de una buena historia y de pronto, se quedó sin nada. Volvió a empezar con otra historia, otro hilo conductor, otra imagen que, al fin, se desvaneció en medio de un texto imposible. Repitió con una historia cotidiana, un hilo conductor asequible, una imagen propia y particularmente aburrida. Dejó de escribir y se fue a dormir sin borrar el último fracaso, sin cerrar el ordenador, con el firme propósito de que lo intentaría de nuevo mañana. 02/09/11 La insistència en vorejar el costat fosc de la vida el va dur sense adonar-se fins el lloc residual on es podreix el coneixement. El dany se'l va fer tot sol, no li calgué cap ajut extern per arruïnar-se l'existència de manera tan gratuïta, absurda, idiota; i tanmateix, havia sigut intel·ligent, inclús brillant havia sigut. La cabra, però, sempre tira muntanya amunt i, la voluntat, es massa feble per contenir la bestia. 01/09/11 El psiquiatre li va diagnosticar aquelles excentricitats com un trastorn obsessiu de tipus compulsiu; doncs, caminava per les aceres esquivant les ratlles dels enrajolats i, en el recorregut, si algú el tocava encara que només fos lleument, li agafava un calfred que el menava a rentar-se repetidament al seu bany, amb el seu sabó precintat, amb la seva aigua filtrada, amb els seus guants asèptics. 31/08/11 San Ramón Nonato, el día del santo patrón de su marido Ramoncin, un loro de colorines de mirada extraviada y andares equívocos. Sin embargo, Ramoncin, era ante todo un compañero de viaje insustituible que imitaba el telediario, los programas del corazón y, cómo su señora, además de sentirse anti catalán i odiar al Barça, era hincha del Real Madrid. 
30/08/11 Hacía un tiempo que estaba triste, ojeroso, pensativo, y de súbito un día, sin mediar palabra, se encerró a cal y canto en la cocina. Al cabo de cinco años seguía entre las cuatro paredes de lo que era su reclusión voluntaria sin dar señales de vida. La familia, disimulaba su ausencia con la excusa de un largo viaje, sin atisbar siquiera que el término japonés hikikomori ya era de dominio público.29/08/11 El vertigen de l’èxit el dugué a coquetejar amb la ficció química i les seves promeses tramposes, a exposar-se al vent que crema la bellesa i a caure com un pardalet dins la gola abismal. Del vertigen de l’èxit, només se'n pot dir que no té regles, ni normes, ni lleis que el governin. És un alleugeridor que fa caure ídols per conformar enveges?  
28/08/11 ¡Lo estamos pasando superbién, aún no hemos comido ningún plátano, je, je! –Dijo la Magdalena- en su mensaje. Sin embargo, Superstar, ocupado lamiendo las secuelas de la cruz, no podía entender cómo era tan feliz, cómo había elegido la compañía de Dios y de su primo en este viaje y cómo no se había hinchado aún de comer plátanos como si fuesen hostias. 
27/08/11 Era feliz, al cabo de diez meses viviendo en la nada volvía a tener su impulso propio, se sentía satisfecho de la última obra que había alumbrado y, esperaba dejar tras de sí, las horas muertas anhelando las ideas que no se dejaban atrapar en el engañoso juego de espejos. Ahora, que se había reencontrado, feliz, no pretendía ser otra cosa sino un aprendiz de escritor. 26/08/11 Aquella dona, molt dona, feia temps que s’havia encapritxat de l’home equivocat, un baliga balaga fet mistos per la droga, el sexe i el rock’n’roll. Un paio, que al marge del seu desgast manifest, mantenia el punt canalla que encenia l'instint femení més recòndit: un veritable perill ambulant, una bomba amb potes lliure d’espoleta, una amenaça urbana sense precedents que, aquella dona, molt dona, es va cruspir amb un no res. 25/08/11 Era un hipocondríac que tenia la dèria de sortir a prendre el sol els dies núvols, deia que l’exposició als raigs còsmics era més eficient i beneficiosa pel que feia a la seva malaltia nerviosa. Una falsa xacra que s’havia inventat per fer-los pena als altres, doncs, no hi havia res que li agradés més que, amics, coneguts i saludats, estiguessin pendents del seu estat. 24/08/11 Ni decir tiene que su historia ha distado mucho de ser brillante o medianamente aceptable, en realidad, se puede afirmar sin miedo a equivocarse de que, lo suyo, no ha sido otra cosa sino un auténtico desastre de vida. Una aventura ahíta de luces y sombras con un personaje rematadamente perdedor que siempre va por la senda equivocada y que no tiene ni tendrá, posibilidad alguna de poder enmendar su futuro. Aquí cabe preguntarse: ¿Puede el autor como escritor del texto torcerle la vida a su protagonista de modo tan significativo en nombre del arte?23/08/11 Esta noche, precisamente, ha decidido tomar su baño nocturno en mitad de la bahía de Arocas de Mar que tiene la forma de una ala de gaviota. El líquido elemento, untuoso, salado, fosforescente, convida a bucear en sus fondos azulmarinos, a quedarse inmóvil, sin peso alguno, ingrávido entre dos aguas. Le invita, expresamente esta noche, a ejercer su papel de cualificado oyente en el diálogo surrealista del pastor y la sirena. 22/08/11 Hi va haver un temps on les persones grans eren grises com allò desolat que els envoltava. Així que el dia a dia d’un nen de calça curta el tendia a descobrir els colors a la natura de la mà de l’ésser transparent de la vila, una coneixença especialment prohibida pel contagi amb el seu mal dolent. Tanmateix però, la mainada ho sabia, el tísic del poble més que un malalt era un àngel que s’escarrassava en maquillar-los les incerteses d'aquell temps.21/08/11 En mitad de la noche canalla ¡Mucho peligro! se oye un leve chasquido metálico ¡Mucho ruido! Un siseo de muerte avanza raudo por el atajo del fin del mundo ¡Mucho dolor! En el callejón de medio pelo a borbotones se derrama la vida, caliente, joven, inocente ¡Mucho miedo! Después, nada, sólo silencios espesos, indiferencias mayúsculas. 20/08/11 Ell és un contribuent honest que paga els seus impostos religiosament i que mai no ha qüestionat res ni a ningú, doncs, fins ara, s’ha tingut per ponderat i respectuós però en llegir el text d’ahir (19/08/11) se’n ha adonat que l’enganyen, que els seus diners, serveixen per pagar la despesa al fotimer d'espavilats que, en aquest país, viu amb la esquena dreta. 19/08/11 Además de viejo era consciente de que no había nada en su día a día menos fiable que el IBEX35, por saberlo, precisamente, colocó todos los ahorros bajo su influencia. Ni que decir tiene que la operación le salió impecable –lo perdió todo- y ahora vive como Dios, con los gastos pagados por el conjunto de contribuyentes.18/08/11 Aquel sitio no reunía ninguna condición medianamente aceptable para poder vivir sin enfermar, sin embargo, un hombre brillante e incluso amable contra todo pronóstico lo consiguió. Al cabo de dos años aún tenía intacta la salud, sólo que ya no era el mismo: se había vuelto opaco, osco, sucio, desaliñado, apestoso, canalla, sórdido como su agujero.17/08/11 Tot i que era el pitjor funambuliste de Catalunya va trepitjar el cable estès sobra la Sagrada Família convençut que de no defallir aconseguiria la glòria. El tacte fred de l’acer li va recordar el vertigen dels abismes: lívid, paralitzat, enrocat en aquell cony de somni que no li permetia fer altre cosa que volar, va fer això últim en haver travessat el malson. 16/08/11 A pesar de su indiferencia, de su mirada de vidrio perdida en el infinito, le confesó a la mujer rubia de la sección de vestuario que la amaba. Y a pesar de que en su pisito tenía a una mujer, unos hijos, una hipoteca que pagar, fue a su encuentro en los grandes almacenes. En el sitio le aguardaba la mujer rubia del brazo de otro hombre: ambos indiferentes, con la mirada de vidrio perdida en el infinito. 

15/08/11 Enmig de l’espai àrid hi havia estat, coneixia la seva fugissera geologia, el perill que amagava rere la bellesa, el majúscul silenci, la persistent soledat que aclaparava el sentit y modificava les percepcions. Era conscient, doncs, que un proper viatge cap els indrets de volublitat mudable, lluny de deixar-lo impasible tornaria a sorprendre’l. 
14/08/11 Es feliz a pesar de haber picado piedra día tras día sin resultado alguno, a pesar de los casi diez meses de travesía por el propio desierto literario y de vivir esa temporalidad atrapado en la duda, el laberinto de la amante clandestina que, a pesar de los pesares, le ha permitido armar un texto nuevo, diferente.13/08/11 No sabia ben bé el per què, però la seva consciència no li permetia de ser on era, per això insistia en voler reproduir la tirallonga de despropòsits que per error la dugueren al cel. Així que va demanar una revisió de l’estat de l'ànima i s’hi van negar per qüestions de feina. Decebuda, els va exigir com a pecadora d'anar al lloc que li pertanyia, aleshores, li van proposar de perdonar-la in situ sí se’n penedia d’haver avortat. 
12/08/11 Nunca supuso que vivir del "rollo" pudiese influir gravemente en su salud mental, sin embargo, un día, se halló a sí mismo largando frases como puños a una multitud sordomuda desde el diván de un psicoanalista argentino. Aquel día, por coherencia, dejó la política y enmudeció para siempre.
11/08/11 Hoy ha dedicado la jornada a lo que más le gusta, viajar: desayunando en La Pañoleta de Sevilla, tomando el aperitivo en A Brasileira de Lisboa, la comida, bajo la parra de La Spiaggetta en Siracusa, el té y las pastas en el Bohea de Berlín y finalmente, después de haber cenado en Le Dauphin de París, ha cerrado, uno a uno, los sitios de la Internet que tenía abiertos y se ha ido a dormir. 10/08/11 Siempre estuvo en el lado equivocado y parecía no ser consciente de que las cosas le salian mal por esa fijación suya. Ser diferente, a veces, resulta difícil de gestionar, no obstante, merece la pena probarlo, a parte de perder alguna amistad fútil, uno se queda a gusto consigo mismo.
09/08/11 Per qüestions de la moda va decidir canviar el seu caràcter melindrós. Tot va començar el dia que aquella dona rossa es va creuar a la seva vida, fins aleshores, cada moviment, cada decisió, duien la inconfusible empremta del seu tarannà. Ara, al descobrir que ni l’estimava ni era rossa, que només volia el seu diner; no sap com tirar enrere ni tornar a fer les coses amb delicadesa.
08/08/11 Cuando apareció junto al banco del parque, se levantó diligente y se puso a limpiarlo con su pañuelo de seda, mientras llevaba a cabo la tarea no dejaba de decirse que había llegado el momento de hacer realidad el sueño de vivir al amparo de las comodidades que sólo ella podía ofrecerle: cuenta corriente, rendas, lujos, distinciones… Cuando levantó la vista ella ya no estaba allí. 07/08/11 Aquesta és la historia real d’un ballarí de flamenc per a turistes dels anys 60 quan el topònim “Costa Brava” tenia pes i Tossa de Mar –l’escenari que va projectar al món el seu art- encara vivia de les rendes que va deixar-li Ava Gardner. En aquells dies, el ballarí, es bellugava enmig de dues passions: per una banda un manobre gitano i per l’altra un príncep rus. No cal ni dir que va guanyar la noblesa y  aquest fou el motiu de la seva desgracia, doncs, el gitano, embogit per la gelosia va arrancar el nas al seu ex d’una queixalada.06/08/11 Había una vez un escritor maldito navegando por la Internet que, sin rubor alguno, iba escogiendo textos ajenos a voleo, yendo de sitio en sitio fue a parar a la galaxia del Café Panamá, un lugar de pura ficción donde se esconden los magníficos engaños que encierra el ciberespacio, entre otros muchos, la realidad creativa y virtual del copiar/pegar. 05/08/11 Mai no van aconseguir que sa senyoria deixés aquell hàbit d’anar fins el bar de la cantonada a prendre la seva copa preferida, doncs, era el lloc que li sabien servir com ell volia: amb copa alta, molt de gel, molta llimona, la mida justa de ginebra i, exactament, la meitat d’una tònica. Després, sa senyoria, agafava el portant i se’n tornava feliç al manicomi. 04/08/11 Conocí al Séneca de madrugada en un bar de Triana: ojos inquietos, piel chamuscada, voz quebrada, hartito vino..., en Sevilla era Semana Santa y, pese a la lluvia que arruinó las procesiones, en ese bar las hubo: tras la barra, el Séneca, cargaba todas las noches con un jamón de enormes dimensiones y hacia la “salia” sin “tocá” el marco de la cocina. 03/08/11 Ha llegado al punto que no necesita justificar más nada; no siente rencor ni envidia: es feliz. Observa la vida desde la distancia confortable en la última fila: es mayor. Le habría gustado participar en el debate nacional, no en vano, fue contestatario, sin embargo: es invisible. 02/08/11 Mentre improviso el que vull escriure paladejo trossets de xocolata negra al ritme lentíssim de la vaguetat de les idees. En aquest punt, m’aixeco i em serveixo una copa de cervesa  glaçada, rossa, alta, alemanya. Miro enfora: la noia que hi ha a la finestra embadalida pel cel d’agost, es troba a tants anys llum de la terra que ni se'n adona de la seva nuesa. Miro endins: el paio que escriu aquest inútil text i que passa les hores maldant amb les paraules, també se'n adona que escriure, entre d'altres coses, no s’aconsegueix amb cervesa rossa ni amb xocolata negra, sinó com ho fa la noia: badant. 01/08/11 España cierra por vacaciones. Los que echan tierra de por medio huyen con el convencimiento de que pese a todo hay que vivir, de que al fin y al cabo para eso se inventaron las tarjetas de crédito, los paquetes vacacionales en cómodos plazos y todo aquello que, sin ningún género de duda, ayuda a estrangular la ya de por sí maltrecha economía familiar. A los que desertaron, hay que decirles que a la vuelta no se van a encontrar con la España que dejaron tiritando, esa, queridos fugitivos, entró en urgencias a poco de que os fuisteis, así que no salgáis diciendo que ya se veía venir el derrumbe. Ahora, agotadas las excusas habrá que arremangarse, aprender de lo ocurrido, dejarse de historias y empezar por recoger los restos cochambrosos de España. 31/07/11 Les Variacions Goldberg i la seva bellesa, comencen i acaben amb una ària. Així podria ser el trànsit pel cim de les criatures de mirada opalina i pell translúcida en el període on la lluna vella culmina i esborra la seva bellesa. Així podria ser. Igual succeeix amb l’encant d’aquesta nit d’estiu a la badia d'Arocas de Mar que, en despuntar el dia, l’ona s'enduu de la platja tant les imatges com les emocions que genera Bach, i tot plegat, comença i acaba de nou amb una ària.

30/07/11 Nosotras, las mujeres, aglutinamos en nuestro sí la realidad auténtica del vivir y la hacemos homogénea y asequible en todo el planeta. Nosotras, las mujeres, alimentamos, cobijamos, damos calor, instrucción, seguridad; cuidamos de la salud, de la endeblez y de los miedos. Nosotras, las mujeres, siempre estamos disponibles: guapas, apetecibles, alegres, cuidadas hasta el último detalle, una tarea no siempre grata que ejercitamos con  gusto. Nosotras, las mujeres, nos merecemos una cuota de respeto más elevada y una vida amable, de veras compartida.
29/07/11 No en vano puntualizó Hemingway que la plaza de toros de Ronda se encontraba ubicada justo en el punto neurálgico del sur galáctico donde tenían lugar las mayores constelaciones superrealísticas. Abundando en esta línea, desde un lugar del nordeste cósmico, afirmó Dalí que la estación ferroviaria de Perpiñán era el mismísimo centro del universo surrealista.
28/07/11 ...deia que a la matinada es mataria. La música de la plaça dels dies feiners s’escampa enllà de sa carbonera fins el cap de munt des papus. Aquesta nit d’estiu, precisament, a diferencia d’altres és tan càlida que l’olor de gessamí regalima arreu com l'aixella de pit de pollastre excitada pel trasbals d’una sudoració inoportuna enmig de l'agonia dels cossos desbocats i, enllà, repetia la cançó que a la matinada es mataria. 
27/07/11 Sempre havia imaginat que aplicant la seva teoria podria assolir aquell èxit literari per altra banda immerescut. En el fons, era conscient de les mancances que l’adornaven i, sobretot, d’allò punyent i vergonyant que amagava sota hipòcrites capes de falsa aparença, com ara: l’incapacitat  per les lletres o qualsevol tasca relacionada amb l’art, no obstant això, des de la condició d’home pràctic sabia com afrontar l’absència creativa i fins i tot minimitzar-la  contractant un “negre” per hores. 
26/07/11 Deien els experts que encara que l'aparença fos fràgil tenia capacitat per produir grans danys. Lamentablement això ja no interessa ningú, avui, allò que fa moure el globus i que és contrari a qualsevol idea preconcebuda no malgasta esforços amb inútils divagacions, sinó que sense cap mania es deixa caure sobre el món.   
25/07/11 En mig del text, el personatge principal d'una novel·la mancada de títol va decidir torçar la trajectòria dels esdeveniments: ell no era la mala persona que es pretenia dibuixar, no podia comportar-se d'aquella manera barroera perquè mai no faria res contrari a les seves creences ni al seu ideari, ni permetria que ningú al seu voltant es comportés de manera poc amable. En aquest punt, com es pot comprendre, la veu narradora va qüestionar a l'autor d'insolvent i, amb la resta de personatges implicats, van fer via cap els jutjats per denunciar l'afer que els menava de pet al "paru".   
24/07/11 En aquesta data deixo enrere un altre aniversari convençut que, encara que la vida només són dos dies, me n’adono que sóc afortunat de poder-los viure.23/07/11 Me he pasado el día observando como la madre pájaro, incumpliendo todos los parámetros maternos, no se ha dejado influir por los chillidos de su bebé ni ha cejado en el empeño de negarle auxilio y así forzar su despegue. En consecuencia, además de no aprender a volar decido parar cualquier proceso que no sea el de ser quien soy ¿Para qué ser otro pudiendo ser uno mismo?22/07/11 Como se puede suponer, uno no puede tener muy claro todo lo que hay que hacer ante una transformación de semejante magnitud, sin embargo, ahora, al cabo de 24 horas, he conseguido un cierto dominio sobre el gavian colonizador que anida en mí, en otras palabras, puedo controlar los procesos de construcción y desconstrucción del bicho; otra cosa bien distinta es manejar el ordenador con las puntas de las alas por muy plateadas que estas sean. En otro orden de cosas, en la azotea, acabo de iniciar una bonita relación con la madre del polluelo chillón, entre otras cosas, ha prometido enseñarme algunas de las técnicas de vuelo. 21/07/11 He de confesar que ayer no dije toda la verdad respecto a ese periodo largo al cual me referí como sí se tratara de una retención contra mi voluntad por parte de los pájaros que han colonizado mi azotea. Desde hace una semana he sufrido una serie de cambios en mi físico de cierta severidad: ando encogido con el centro de gravedad desplazado hacia adelante, me han crecido plumas argentadas en todo el cuerpo y de la garganta me suben unos graznidos que no soy capaz de controlar, así que tendré que tomar alguna medida para atajar al Larus Michahellis que me está invadiendo.20/07/11 No he cerrado el blog por vacaciones, ni siquiera he pisado la playa de Arocas de Mar que tiene forma de ala de gaviota. He estado todo ese tiempo en la azotea de mi casa retenido por una madre gavian y su cría. En mi pueblo esta especie colonizadora, con su magnifica envergadura, ha esquilmado el número de gaviotas autóctonas, se ha adueñado de las terrazas y demás voladizos de aterrizaje, amenazando a la población con no dejarla salir al exterior. A mí me han retenido siete días.
12/07/11 Si hoy es martes, ayer era el peor día de la semana. No lo niego, le tengo inquina a ese día odioso, e incluso he deseado borrarlo para siempre de mi memoria y sin embargo nunca lo he conseguido. Aparece en mi vida como el justiciero que hace pagar los excesos y, como tal, actúa de fiscalizador de las noches de farra y de placeres varios, las cuales no deja de recordarme hasta la saciedad a lo largo de sus 24 horas. Ahora, después de mucho tiempo, todo ha cambiado, tanto él como yo hemos aprendido a ser tolerantes; así que, si hoy es martes, ayer pudo ser cualquier día.
11/07/11 Va dir que no volia participar en aquell afer ni en cap de les propostes plantejades per la direcció. Allò que es demanava privava a la gent d’una part substancial de les seves llibertats i ells ho sabien, n’eren tan conscients dels greuges que infringien al personal que, alguns, els més morbosos, sense esperar resultats es posaren a bavejar de gust. La qüestió semblava que duia a les parts a tocar de la frontera del sincretisme i per això la majoria va acceptar la proposta, però allò que havien firmat només era un miratge, un parany que ell coneixia prou bé d’altres aixecades de camisa. 
10/07/11 No diré quin és el seu nom perquè no cal dir-ho, però sí que en donaré algunes pistes: té 10 anys, viu a Vic i afirma que és independentista. El dia que va sortir per TV3, va dir que era amic de Felip Puig, fan de l’Artur Mas i que de gran volia arreglar Catalunya. Així que d’aquest alienígena no en diré el nom, és molt jove i malgrat tot el que ha dit, es mereix tantes oportunitats com calgui. 
09/07/11 Es tracte de viure el millor possible, va dir un, i l’altre li respongué que s’esforçava per aconseguir-ho. Tres mesos més tard sucumbien tots dos sota els efectes del puto Euríbor. 08/07/11 Ahora resulta que los catalanes, además de tener unos espermatozoides vagos y casi analfabetos, su calidad intrínseca difiere en mucho a los de los gallegos que en cada eyaculación liberan un número muy superior y son más listos. Como se puede suponer, semejante infundio se ha encajado mal en Barcelona (cap i casal del país), convencida de que han sido el PP y la Conferencia Episcopal quienes han creado el bulo anti catalán. 07/07/11 Viendo el estado de la nación en la tele fue cuando el sapo le contó a la sapa que en su otra vida había coqueteado con la política y que por culpa de la relación causa efecto, sin apenas darse cuenta se convirtió en un ser corrupto: al tiempo que mangoneaba en el ayuntamiento de mi pueblo, me fue creciendo la cuenta corriente con tal ímpetu que, con la excusa de ir a por queso francés, empecé a frecuentar la banca andorrana. Entonces, acabábamos de dejar atrás el seiscientos, la nevera de hielo, el traje de pana, la bota de vino y la boina. Europa nos envidiaba el sol, la sangría, las corridas de toros, la paella y, sobre todo, la autenticidad del territorio. Éramos su objeto de deseo, nos querían tanto que nos dejaron entrar en su club privado por la puerta trasera y, nosotros, que apenas sí teníamos nada, nos creímos ricos de veras. Ahora lo tenemos todo: autopistas, autovías, trenes de alta velocidad, líneas aéreas de bajo coste, rebajas en cruceros, en hoteles, en restaurantes, en salas de fiestas, en grandes almacenes y, sin embargo, hay quien echa en falta al cliente potencial, capaz de soportar el coste de tanto despropósito. 
06/07/11 ¿Con tanta exploración del espacio exterior se podría contactar con seres inteligentes de otros mundos? De seguir insistiendo en dicha búsqueda quizás se podría descubrir –agazapado en los restos de un agujero negro- al depredador galáctico, alguien provisto de prestaciones supermegamás capaces de rastrear los orígenes terrícolas y con un sólo clic plantarlo en medio de la sala de estar de cualquier casa y, con otro clic, beberse a la familia entera. Por todo ello ¿Qué protocolo sería conveniente establecer cuando alguien extraño, sin ser ocupa, se apropiara del hogar de uno? ¿Habría que llamar a la policía o a los bomberos? 
05/07/11 Un paio legal i el seu costat fosc: el perill rere el dibuix d'un mig somriure, el voraviu de l'abisme canalla dels baixos fons, la lluentor de la navalla platejada, la dent d'or, la patilla a tocar del sota barba pelut, el tacó d'agulla, la faldilla de tub, el clavell a l'orella... 
04/07/11 Ha decidit que es convertirà en hikikomori. Així que no tornarà a trepitjar el carrer mentre que l'autoritat municipal no li asseguri -de la manera convenient com ho estableix la llei de costes- que el conjunt rocós anomenat sa palomera (senya d'identitat del seu poble) no podrà ser pintat de cap altre color sinó el seu original, o sigui: el groc canari.  
03/07/11 Hoy el mundo no puede sentirse bien. Es penoso que alguien acusado de haber violado mujeres –que se sepa en dos ocasiones- salga sonriendo en la portada de las grandes medias. No sirven ni las contradicciones de la víctima, ni la idea de que todo ha sido producto de un complot, no sirve que el agresor se haya convertido en un cadáver político, ni que el dinero, pueda lavar el daño causado por un sinvergüenza. Hoy no es un día para sentirse bien con la justicia.
02/07/11 Diu la Internet que un noiet de 68 anys procedent de les Illes Canarias, ha protagonitzat a Madrid la més gran aixecada de camisa en anys. Doncs, després de tant de temps remenant calerons, com es pot comprendre, no es triga gaire a desenvolupar un estrany convenciment, del tot reprovable que, allò que és de la societat general d'autors i editors, també és teu.
01/07/11 La por fins ara ho condicionava tot: els polítics sabien com fer-la servir en el seu propi benefici, l'església ha estat la més gran especialista en aquest element sensible, els banquers han mercadejat amb el producte fins a protagonitzar el gran daltabaix del segle XXI. No obstant això, del fons de la formidable davallada n'ha sorgit un criteri diferent,  lleuger d'equipatge, sense por. 
29/06/11 Escribir, inventar un narrador, unos personajes, un idioma, un mundo, unas circunstancias personales, un conflicto común... Escribir que pese a sus orígenes dispares, su insospechado vínculo se encuentra situado en el centro geográfico de la tragedia que encierra el texto novelesco. Escribir hasta conformar la eclosión del artefacto literario.28/06/11 En el día del orgullo gay quizás sería bueno reflexionar si aún es necesario mostrarse públicamente, puesto que la diferencia enriquece y hace más amable la convivencia. No hay que olvidar, sin embargo, que todo el mundo es libre de hacer y actuar según le pide el cuerpo.27/06/11 Vet aquí una bonica història: tot i que perdia el nord pels transvestits, el txa-txa-txa i l'anís escarxat, mai no va deixar d'anar a missa de vuit, ni de fer circular la capella portàtil de la sagrada família per les cases cristianes del veïnat. No li va caldre amagar vicis ni virtuts perquè en el sí d'una societat culta, res no podia canviar l'opinió de santedat que se'n tenia del personatge.
26/06/11 A veces, cuando anochece sobre Arocas de Mar, deliberadamente, la calima que avanza sobre el manso oleaje acaba por adueñarse de la vulgaridad de su frontispicio marítimo. Sin duda, un comprensible ajuste de cuentas con la arquitectura de los años 60.  
25/06/11 Tant en amplada com en alçada és ben exigua tanmateix la seva naturalesa, això no obstant, no li ha impedit que es pogués traçar un esdevenidor brillant a la vida. Avui per avui, té fama de ser el millor afinador de futbolins al remotíssim principat XXL. 23/06/11 Últimament, quan somia, de manera reiterada el persegueix una escena que és incapaç de desxifrar, potser ho podria identificar com una premonició a corre cuita del subconscient per estalviar-li algun ensurt del dia a dia però no n'està segur. L'assumpte, sempre es presenta com a conseqüència no pas com a causa; es podria dir inclús com un dany col·lateral associat a la veritable acció. També ha pensat que això que el capfica té l'arrel amb els efectes nocius que produeix en els éssers dissipats la vida canallesca, és a dir, tot allò que els passa a les ànimes  de càntir lliurades als plaers innombrables. La qüestió doncs apareix de matinada, poc abans de concloure el somni, quan cal agafar el cotxe per tornar a casa -en el supòsit que aconsegueixi recordar on l'havia deixat- mai no hi és perquè se'l ha endut la grua. 21/06/11 La llegada del verano provoca en su dulce organismo un conflicto mayúsculo que la convierte en una bomba ambulante. Por esta razón, como medida de seguridad, pasa el periodo canicular internada en algún centro de salud. Su enfermedad nerviosa -una perfecta desconocida para la sociedad científica- la ha llevado a cometer con su perfecta dentadura "Lux" un sinnúmero de terribles amputaciones a varones bien dotados. Por lo cual, la distinguida señorita Inca Mas  y Mas, excusa su presencia en celebraciones y eventos veraniegos.
19/06/11 "Sí vosaltres no ens deixeu somiar, nosaltres no us deixarem dormir". Contra polítics, banquers, mossos d'esquadra, sindicats, mitjans de comunicació..., cridaven els indignats a Catalunya, a Espanya i a l'estranger. Després de les manifestacions pacifiques i multitudinaris que ha vist el món, caldria que algú donés explicacions sobre el muntatge que s'ha portat a terme aquests dies, amb la connivència d'alguns mitjans de comunicació, sobre la violència, el kale borroka català i el fotimer de mentides que s'han arribat a dir per criminalitzar el moviment 15M. Alguna cosa més: a) va quedar molt lleig que el president de tots els catalans no se'n refiés del seu poble, b) l'episodi de pel·lícula amb helicòpter inclòs va ser excessiu, c) Doncs, ara, cal parar l'orella perquè no és el poble qui ha de pagar la vostra crisi. Així que ni retallades ni hòsties. 
18/06/11 No hi havia una opció millor, així que va fer via cap a l'únic lloc que podia anar, després del que havia passat era impossible refer cap estratègia. Res no indicava cap altra possibilitat sinó el camí que menava cap al sud de la mirada obliqua, sorgida enmig d'un no res carregat de preguntes incontestades. Fidel als seus principis va resseguir aquella ruta i a la fi se'n va adonar que havia arribat al cul de sac on es fonien tots els camins. Llavors, educadament, insistí: oi que he arribat fins aquí? Oi que era impensable que pogués fer-ho? Tanmateix, per què no puc tornar a casa? Què no estic al corrent de pagament dels impostos? Què no tinc els papers en regla? Què no he passat els controls rutinaris? Doncs, per què no se'm permet tornar al satèl·lit MP4. 
17/06/11 "Esta historia no esta basada en un hecho real. Es real" ¡Atención! ¡Mejor que cambiéis de canal! Se trata de una encerrona para que os traguéis la colección entera de fotos de una boda friqui. Para contar al fin que el manantial de "agua x" -esté donde esté- tiene el agua tan pura como el vestido de novia sudado que sale en el spot televisivo. A veces, un poco de normalidad iría bien, incluso en el agua.
16/06/11 Els fets de ahir els ha vist tot el món, així que la resta del globus se'n ha assabentat que a Catalunya, a més del geni de Gaudí, el Barça, la sangria i els barrets de mexicà de la rambla, aquest és un país modern amb una joventut admirable, capaç de reivindicar el seu espai i de canviar les regles del joc. El seu discurs, agradi o no agradi els polítics, és un valor nou, assumible i de futur, que cal escoltar amb atenció mirant d'evitar les influències contaminants. Atès que aquí el que calen són solucions resulta que, a part d'aquest jovent que ocupa places, ningú més no s'ha significat com ells respecte al bé comú. 
15/06/11 Al carrer hi ha un nombre tan significatiu de gent indignada que no és possible establir-ne un sol model, els interessos que els aglutinen són diversos, tan diferents com els criteris que menen alguns a traspassar segons quins límits. Això no obstant, cal remarcar -tot i que els fets ocorreguts són lamentables- que la classe política d'aquest país s'ho està guanyat a pols i, em temo, que de no posar-hi remei sintonitzant amb les demandes d'una manera efectiva i sense cap tipus de violència d'estat, que encara poden passar més coses. Ahir, tanmateix, no va guanyar ningú.
14/06/11 Me fui sin decir adiós, sin despedirme de ninguno de mis colegas, sin entregar proyecto alguno, sin esperar siquiera a que finalizase el curso. Me fui por mi voluntad, consciente de que abandonaba la ciencia para abrazar el desconocimiento. “Un querer ignorar” que me permita discurrir sin el atasco de las técnicas impartidas. Así que lo mío, no ha sido por carecer de ideas ni de recursos literarios –dispongo de material anterior al atasco- sino por causa del enmudecimiento de mi creatividad que, desde el pasado octubre –mes del inicio de curso- no ha sido capaz de hacerme alumbrar nada de lo cual me pueda sentir satisfecho. Decidí salir huyendo con mi empacho mental cargado a cuestas, dispuesto a recuperar lejos de l’escola d’escriptura, aquella espontaneidad, aquella inconsciencia que, con grandes dosis de trabajo y disciplina, me había permitido llenar páginas con historias suficientes capaces incluso de ganar algún que otro premio.
13/06/11 Era al cim de l'edifici més alt d'Arocas de Mar. Havia decidit matar-se aquella mateixa nit llençant-se contra l'asfalt en un vol perfecte, estètic, gloriós com el salt del àngel que deixés bocabadat tothom i esdevingués noticia l'endemà. Però, demà, sobre l'afer que ens ocupa no hi haurà cap notícia, entre d'altres coses, perquè no s'ha produït al llarg de la nit cap vol suïcida; doncs, a última hora, li ha faltat valor al protagonista.      
11/06/11 A l'inrevés de la majoria, en el poble on visc han guanyat els que han perdut arreu, o sigui que l'exalcalde que restava a l'oposició ara és qui regirà l'ajuntament. A mi tot això ja m'està bé, el que em preocupa són els mals sons que em persegueixen, com ara aquest: mentre que dins el teatre tot eren lloances i aplaudiments cap el guanyador, a fora, l'esperaven els xiulets i les pancartes ofensives dels emprenyats que ell, hàbilment, va saber entomar amb un somriure còmplice. Així doncs, segons el meu somni, he de pensar que ara per ara res no canviarà? Que el poble persistirà en el seu estat natural d'absentisme i, pel que fa  els polítics, ningú no els qüestionarà mai? 
08/06/11 A finales de los sesenta vimos "Z" de Costa Gavras con guión de Jorge Semprún; la interpretaban Jean-Louis Tringtignant, Yves Montand, Iréne Papas, Jacques Perrin; firmaba la banda sonora Mikis Theodorakis. Recuerdo que aquella pelí, a los de mi generación, nos mostró realidades ocultas que en aquel tiempo gris ni siquiera podíamos imaginar. Hoy nos ha dejado Jorge Semprún, el guionista, el poeta, el novelista para quien la plaza del Panteón constituía el centro del universo y Saint-German-des-Prés, el lugar más idóneo para recrear vidas de ficción. Así que insisto, nos ha dejado una de las personalidades más criticas e influyentes de una época trágica y sin embargo deslumbrante de la historia literaria.
06/06/11 Per una vela en el mar blau daria un ceptre,
              per una vela en el mar blau, ceptre i palau.
              Per l'ala lleu d'una virtut mon goig daria,
              i el tros que em resta, mig romput de joventut.
              Per una flor de romaní l'amor doní.
"Canticel" Joan Carner


04/06/11 Ahir vaig entrar al blog del meu col·lega i vaig topar-me, de fit a fit, amb una lletra que jo havia escrit per una revista i, que ell, sense dir-me res, va penjar en un lloc prou destacat. Ja ho sé que això que dic no té cap importància, però, a mi, m'ha fet il·lusió.   

30/05/11 Aviso para navegantes. Después de lo ocurrido hay que convenir que ha sido peor el remedio que la enfermedad. Según interior, alguna cosa había que hacer para atajar a los sin miedo. Cuando los enanos se desmadran, aún jefe de la calle no le queda más opción que la de sacar las furgonas a la plaza. A cualquier plaza, insisto.
29/05/11 Avui al Teatre de Blanes un espectacle multimèdia que no ha escatimat mitjans per recrear allò que va veure i imaginar l'enfebrada genialitat del poeta a la ciutat dels gratacels l'any 1929: la música que el va acompanyar, la iconografia que va dibuixà i originar la inconfusible poètica d'aquesta ciutat. Tot plegat per a confegir la mixtura que dóna carta de naturalesa a "Nueva York en un poeta".
¡Hay, Harlem! ¡Hay, Harlem! ¡Hay, Harlem!
No hay angustia comparable a tus rojos oprimidos,
a tu sangre estremecida dentro del eclipse obscuro,
a tu violencia granate, sordomuda en la penumbra,
a tu gran rey prisionero con un traje de conserje.
                                                                             "El rey de Harlem" Federico García Lorca

27/05/11 No és un desallotjament, diu el cap policial. Només són mesures per garantir que no hi ha cap element perillós per a la hipotètica celebració del Barça, aclareix. Els 120 ferits per la desproporció de la força governamental han denunciat als seus agressors. A la Plaça Catalunya doncs, no para de créixer la indignació ni el sentiment que en Felip Puig com a polític és un impresentable. 
26/05/11 Ella le había dicho repetidamente que no y, sin embargo él, siguió insistiendo en aquella peregrina idea. Así que ella se vio en la encrucijada de tener que tomar una decisión a todas luces lesiva, en cuanto a los intereses de su oponente. De ella se sabe que en alguna parte ha conseguido ser feliz. De él por el momento no se tiene noticia alguna. 25/05/11 En el dia de l'orgull friqui. Resulta que la revista Time no reconeix Catalunya com nació europea que es vol separar de les espanyes. Vol dir això que el moviment independentista català és una cosa puntual i desconeguda a l'estranger? O potser una qüestió somiada, escrita per la mà que vol remenar les cireres? 
23/05/11 Des d'aquest lloc amb les millors vistes confesso que m'agrada aquest poble, m'agrada la personalitat inconfusible i intrínseca dels veïns que el conformen, m'agrada el seu punt de vista particular, completament a les antípodes de qualsevol pensament global quan es tracta d'escollir el futur. Per tot això doncs, és pel que m'agrada tant aquest poble. 
20/05/11 Viatjar pel món és com estar en estat permanent de gràcia, un sentiment d'alliberament gens menyspreable que m'esperona a descobrir allò diferent que hi ha en cada lloc de la Terra.
24/04/11 En efecto, el despropósito que a voces auguraba su presencia no hacia preveer cosa alguna sino un inminente  y definitivo desenlace. Antes de tomar una decisión miró largamente al infinito sin ver lo que buscaba y, en medio de la noche, presuroso, echó a volar hacia la esquina de una nube con peineta preñada de goterones como puños: ni  lo divino ha podido contener la borrasca.  
20/04/11 El puente sobre el "tajo" de Ronda (pista de despegue de voladores, navegadores galácticos y suicidas en noches de luna mora) fue el escenario idóneo para la procesión del silencio. Cuando aparece el Cristo de la sangre al compás del tambor sordo, las voces, los susurros e incluso el aire enmudece, entonces el silencio espeso señorea a la muchedumbre sobrecogida en su entorno abismal.

18/04/11 No ens haviem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s'assemblava tant a un vei meu que em va saludar cordialment: ell també s'havia confós. "El mirall de l'anima" Pere Calders
15/04/11 "La bici de Juan" en Es Blanc. Su actuación dejó intuir -sólo intuir- ciertos brillos que podían apuntar hacía superiores registros sonoros de los que esta noche no hubo, una electrónica muy deficiente malogró una vez más la música en directo de la noche de los jueves y, es necesario decir que es una lástima, puesto que este local podría llegar a ser un referente e incluso, de corregir dichas deficiencias, uno de los más carismáticos.
13/04/11 No cal ni dir que tot plegat és part d'una mateixa cosa indissoluble i a estones insubstancial que viu arrelada en el sí d'un mateix sense tenir consciencia que pugui esdevenir un element pertorbador capaç de provocar greuges irreparables dins els meus propis paràmetres convivèncials i els del meu jo inconscient que, a hores d'ara, no sé on és.  
11/04/11 He pensat en buscar-me una novieta per la Internet, una companyia jove, melindrosa, capaç de  suportar a un carcamal com jo. Estaría ben vist per la meva part que la candidata tingués alguns estalvis, els suficients per viure una vida dissipada tirant de creuers on tot s'hi val i de vols en primera class a Shanghay i Bombay. Es recomana a qui no tingui pesquis que no pisqui.
09/04/11 A los treinta y cinco años, prometió no vivir más de cincuenta. Era una tarde amable de junio de 1957 en la terraza de un bar de Reus y dijó que queria matarse antes del 20 de mayo de 1972. "f" el intelectual más influyente de su generación, cumplió escrupulosamente cuanto dijo: veinte días antes de su cincuenta aniversario se quitó la vida en Sant Cugat del Vallès.  
07/04/11 El temps de mica en mica els hi ha xuclat la bellesa, ja no senten l'impuls d'allò inevitable, ni tampoc aquella urgència que atacava els vells amants -no hi havia a Arocas de Mar amants com ells dos- la seva singularitat era tan accentuada que els feia únics. Ara, res no és igual, s'han perdut tots els trens i, la pròpia vida, s'ha afanyat ha escombrar qualsevol vestigi sentimental. Tanmateix però, a vegades, masses anys, masses renuncies, produeixen certs tipus de miratges sorprenents, estimulants i, fins i tot renovadors, a certes espècies de llangardaix.
05/04/11 l'ensopiment, sovint li redueix l'organisme a dependre d'un general desfibrament muscular mancat d'esma que, quan era petit, les dones sàvies del seu poble, anomenaven enyorament: aquest nen potser s'enyora, pensava la tieta. La seva tieta patia quan el veia atrapat pel tedi: tindrà gelosia o potser cucs aquesta criatura? preguntava. I, aquelles bones dones, li deien que no era cap d'aquelles coses sinó un sentiment profund, congènit i irreversible d'esplín. I això filla meva no té guariment, concloïen. Així que l'ensopiment, sovint li redueix l'organisme a dependre d'un general desfibrament muscular mancat d'esma que...  
02/04/11 Mi amigo el Antonio me ha invitado por Semana Santa a pasar esos días de recogimiento en su ciudad natal, Málaga. Quiere mostrarme el sentimiento profundo, el grado de fervor que atesoran en las procesiones los costaleros de su hermandad: La Real y Excelentísima Hermandad de Nuestro Padre Jesús del Santo Suplicio, Santísimo Cristo de los Milagros y María Santísima de la Amargura Coronada.
31/03/11 Jo sóc la vaca que riu filla d'Arocas de Mar de soca-rel catalana. Encara que la meva estampa enmig dels camps florits sigui jovenívola i riallera, no hi ha cosa que em fascini tant com festejar sota l'olivera amb el meu promès el torito bravo, un mascle molt ben dotat arribat d'Andalusia que em posa a mil en cantar-me a cau d'orella Soy minero. El meu promès, a més d'esplaiar-se en els afers conqueridors no deixa de xiuxiuar-me el teorema de Pascal i el principi d'Arquimedes fins fer-me venir la llet pels formatges en porcions. Que en sóc de feliç amb el torito bravo andalús! Jo que sóc la vaca que riu filla d'Arocas de Mar de soca-rel catalana! 
29/03/11 He decidit de no repetir-ho, de no tornar a fer allò que vaig engegar imprudentment -impúdicament  se'n podria dir vists els resultats-. Ella, a fi de contes va fent la viu viu com si res no li hagués passat. Ell, per altra banda segueix sent com era, un poca pena melindrós, incapaç de buscar-se la vida. I jo, al bell mig de la seva indiferència. Cada dia torno a la benzinera on vaig abandonar la parelleta per veure'ls jugar feliços amb els seus nous amos.


27/03/11 Sonet 23 de W. Shakespeare, illegible a "Coses que dèiem avui"
Com un actor inexpert a sobre l'escenari 
que oblida el seu paper per culpa del temor,
o com un enfurit amb el cor sanguinari
que veu que massa força li dissipa el valor,
 

jo no sé trobar els mots, per manca de confiança,
que expressin bé la cerimònia de l'amor;
la força de l'amor em fa perdre puixança,
i el pes de tant d'amor me'n fa perdre el fervor.

Doncs, que almenys els meus llibres siguin més eloqüents,
que siguin nuncis muts del meu pit parlador,
que acapta amor i en vol retribucions fervents
més que no pas la llengua que ha dit més i millor.

Desxifra les paraules que ha escrit l'amor silent:
sentir amb els ulls és propi de l'amor amb talent.


26/03/11 "Coses que dèiem avui" al Teatre de Blanes. Neil LaBute, fa servir el títol d'una cançó dels Beatles per explicar un grapat de mentides adobades amb una part de mesquinesa, dues de culpa i una proporció gens menyspreable de sexe, dit d'altra manera, en menys d'hora i mitja, aireja públicament les complicades relacions de tres parelles d'aparença normal. En aquest bolo però, malgrat que la part actoral i escenogràfica ha funcionat, al públic li ha calgut imaginar el que deia el text lluminós, complement indispensable per la total comprensió de l'obra.
25/03/11 No en tinc la seguretat, però he arribat a la conclusió que és molt possible que m'hagi convertit en una carronya humana, en un despietat assassí; doncs, l'altre dia vaig afogar a sang freda, sense cap mena d'aprensió i pel fet de sonar a deshora, el meu mòbil personalitzat.
24/03/11 Me pregunto que sucede con las historias,  escenarios, personajes y con la voz narradora en el momento de clicar guardar como. Me pregunto si en algún lugar el curso del relato seguirá o si este se detendrá hasta darle de nuevo al botón de inicio. Me pregunto que sucedería con este texto en el caso de que lo suprimiera y clicará a continuación vaciar papelera. Me pregunto a donde va a parar semejante cantidad de letra y si es contaminante o no tanta historia virtual infumable. 
22/03/11 Continua escrivint, no paris, lliga verbs
              amb substantius, això és bo, lliga
              substantius amb d'altres elements subordinats
              al seny, no paris, lliga'ls mitjançant l'ordenació,
              la severitat, la bellesa i molts d'altres cordills,
              que no puguin desfer-se, lliga'ls
              a la columna de la màxima verticalitat, del màxim
              diàmetre, entre comes i punts
              i punts suspensius, lliga'ls ben fort
              a l'antiga columna del poema.


              Però no n'hi ha prou, continua escrivint, no parís,
              i, sobretot, no vulguis
              assolir l'última paraula, l'última paraula
           no és enlloc, l'última paraula és aquesta: mai. Saps?,
              el Verb exhaurí Déu, i tu no ets Déu,
              doncs no pots exhaurir-te. Vés enllà,
              més enllà del verb, i el substantiu i el seny
              i la columna, no parís, fes
              embogir el poema,
              embogiu tots dos.
                         "Continua escrivint" (Màrius Sampere)
                
20/03/11 Especialmente esta noche la he visto mucho más guapa y cercana que otras noches, y quiero añadir que no son figuraciones mías (según los expertos, para que suceda semejante acontecimiento han de pasar veinte años). Ella estaba de veras en extremo luminosa reflejando su hermosura en medio de la bahía de Arocas de Mar y, al verla, no he podido hacer otra cosa si no admirar su intrínseca belleza de satélite prisionero. 
16/03/11 Que n’era d’original i ajustada aquella musica! Tot i que a estones semblés petita i minúscula perquè es reproduïa amb instruments mínims com de fireta. No obstant l’aparença, a l’actuació de Cassasses i Comelade la música fou un tot altíssim, innegable; però, la força de la paraula va esdevenir decisiva per fixar en el imaginari col·lectiu aquesta experiència poètica com una de les millors al Molino.    
14/03/11 A casa nostra, aquesta diada sempre ha estat motiu de celebració, la festa grossa que ens reuneix a petits i grans al voltant de la persona que més estimem. Avui però, un any més, menjarem rostit i brindarem amb cava tots dos sols.
13/03/11 El paso del tiempo le ha enseñado a contemporizar, a observar desde una distancia suficiente, sin embargo, lo que ve de ningún modo le entusiasma, si no muy al contrario, le parece un retroceso a posiciones jamás imaginadas y le ha quedado el presentimiento de que la nave –no- va. Un pensamiento que le lleva a recordar lo que dijo Juan Carlos Onetti a finales de los setenta en el Instituto Francés de Barcelona: “hay que poner en el mismo saco a católicos, freudianos, marchistas y a patriotas. A cualquiera –dijo- que tuviese fe, no importaba en qué cosa; a cualquiera que opinara, supiera o actuara repitiendo pensamientos aprendidos o heredados. Onetti dijo aquel día que un hombre con fe era más peligroso que una bestia hambrienta y que la fe había de ser puesta en aquello más desdeñable i subjetivo. Una amante, un perro, un equipo de futbol o un número de la ruleta”.
11/03/11 Avanço sense mirar enrere, faig via cap a la posta de sol roent cercant el reflex maleït, el llampec verd, efímer, que em governa el senderi. No em sento el cos com a propi sinó aliè i, tinc el convenciment, que em cal imaginar-me insubmergible; doncs, em té agafat pel coll, i amb tota la seva força m’empeny dins la galleda plena d’aigua. I jo, a hores d'ara, tinc assumit que no podré fer res per evitar el meu destí, atès que només sóc un espantat ratolí. Així que, m’imagino, que avanço sense mirar enrere, que faig via cap a la posta de sol roent... 
10/03/11 Invierno en Blanes, un article de Gonzalo Maier per a la revista digital Quepasa. Parla d’un balneari mediterrani ideal, del lloc de creació de històries impossibles triat pel malaguanyat Bolaño. Parla de la seva relació amatent amb aquest poble que, l’escriptor xilè, amb la seva obra enlluernadora ha projectat al món, fent que aquesta vila marinera resti per sempre més lligada a unes de les obres literàries amb més pes i solvència del globus. Parla del viatge a l’univers Bolaño, de caminar pels carrers que ell va trepitjar, d’acostar-se a les barres dels petits cafès on es va recolzar, de mirar el mar d’aquesta vila on hi suren les seves cendres. Parla, doncs, de literatura, de lectors a la recerca de les rutes secretes del seu ídol com deixebles encegats fanàtics de Morrison o de Joyce. I tanmateix, però, la realitat mostra una altra cara: en aquest poble, els hiverns mentals persisteixen i confereixen una mena de miopia, de tedi encomanadís que deixa esglaiades les idees o qualsevol iniciativa que miri més enllà del nas. Potser caldria preguntar-se: què espera la vila marinera per agafar l'exprés Roberto Bolaño?
06/03/11 Enguany el dia d’Andalusia al Teatre de Blanes, ha estat una autèntica i genuïna festa flamenca, una recàrrega d’energies positives i de bones vibracions. Un any més la Casa d’Ardales, organitzadora de l’acte, ha aconseguit enlluernar al públic que omplia el teatre fins el cap de munt. Bravo per la feina ben feta i olé!!!
05/03/11 De la prensa de hoy: Si el estado no enseña sexualidad, la Iglesia lo hará. El Papa se quejó recientemente de la educación sexual que se ofrece en las escuelas en algunos países europeos. Una enseñanza que según Benedicto XVI, presenta “concepciones de la persona y de la vida presuntamente neutras, pero que en realidad refleja una antropología contraria a la fe y a la recta razón”. Esto no significa que la Iglesia católica no quiera una enseñanza sobre sexología para los jóvenes, lo que sucede es que rechaza la que no se atiene a sus postulados. “Fue, de hecho, la Iglesia (tanto la católica como la protestante) la que empezó a promover la educación sexual desde el comienzo del siglo XX –explica el profesor de la Universidad de Durham, Lutz Sauerteig-. Esta siempre estuvo basada en la abstinencia hasta el matrimonio, el sexo solo con fines reproductivos y la condena de la masturbación, preceptos, difíciles, si no imposibles de cumplir…” ¿No habría que preservar a nuestra juventud de la educación sexual que puedan impartirles cualquiera de las religiones existentes? Puesto que la carne es débil y la pederastia no tiene cura.
01/03/11 No vull alarmar ningú, però, fa uns dies –pocs dies- que tant les meves actuacions, com la forma de pensar o d’enraonar han sofert certes derives, o potser se’n pot dir transformacions d'imprevisible abast. És més, inclús m’atreveixo anomenar-les com: severes metamorfosis del jo més profund. Per contra, cal que aclareixi també, que aquesta bajanada que acabo de dir –sense cap rigor científic- no és altra cosa sinó el fruït d’allò que m’està passant. El meu món actual es troba just a les antípodes del que havia sigut fins fa quatre dies. Tot gira a l’inrevés. Hi camino! Hi parlo! Hi raono! Hi somio. Així, doncs, com es pot comprendre, no penso sortir de casa meva mentre no s’estableixi, de cap i de nou, de manera permanent i definitiva, un canvi de signe en aquest rerescules meu. 
27/02/11 Aquel día, no se sabe muy bien el por qué de su decisión de echar a volar. Quizás despegó propulsada hacia el espacio exterior por una serie de razones cuyo peso ya ni siquiera es cuestionable, la única certeza, la decidió precisamente el día aquel, en vez de otro cualquiera. Seguramente no fue una decisión improvisada. Estas cosas, no se hacen con prisas ni de repente. Lo suyo es hilvanar el germen, cocer a fuego lento la idea, hasta conseguir un porqué tan suficiente como para dar un salto en caída libre a 120. Una celeridad por otra parte nada despreciable, si se tiene en cuenta el escaso tiempo empleado en el recorrido. Atrás quedó para siempre el mundo y su confuso día a día, las ilusiones si las hubo, el futuro tal vez marchito y ese milagro que, pese a la crisi, con la tenacidad de las hormigas ciegas, empuja desde hace mucho a humanas y humanos a echar “palante” y plantarle cara a esa grisura cotidiana del vivir. 
26/02/11 L’ímpetu no només el caracteritza sinó que el condueix a prendre decisions descabellades impròpies d’algú amb dos dits de front. Ara, ha dit, que vol ser torero. Vull vestir-me de llums i empaitar la fera enmig de les arenes rosses. Festejar la bellesa, el dring del diner, les flaires de gloria, de fama i de reconeixements. A la celeritat de la llum, vull empesar-me la vida sense ni tan sols mastegar-la i dir-li al món que, avui, qui mana aquí és l’art de torejar i que no hi ha una festa comparable a la cursa de braus. Dit això, ha agafat el portant en direcció a la verema del Rosselló, sense deixar un e-mail ni cap telèfon de contacte.
25/02/11 Romano Patroni, va conèixer en un balneari a Anna, una jove russa que creient-la l’amor de la seva vida, es va dedicar a seguir-la per tota Rússia. Ojos negros bassada en un conte d’Anton Chéjov, és un cant nostàlgic a la bellesa.
24/02/11 -Me’n vaig i no penso tornar –Va dir-. 
              -Me’n duc allò que és meu –Va dir-. 
              -Mai més no trepitjarem casa teva –Va dir-. 
Va agafar de la mà allò propi i van fer via en direcció al carrer. Encara no havien arribat a la porta que la víctima va caure fulminada.
23/02/11 La noche de aquel año fue tan larga como las anteriores del franquismo, sin embargo, en aquella aprendimos a perder a iluminados y demás salvadores de la patria. A no tener complejos ni miedos, a llamar a las cosas por su nombre, nos lo enseñó el vivir. Así que de aquella noche de hace 30 años poco o nada aprendimos.
21/02/11 Déu meu, sort que de jove vaig aprendre a pelar-me-la! (Miquel Bauçà - Carrer Marsala Editorial Empúries).
19/02/11 Samuel Beckett al Teatre de Blanes amb una peça de petit format que explica un viatge encegador cap a l’abisme profund de la mort i de l’amor pervertit per la mà d’un suïcidador boig. Una història sòrdida, un personatge obscè, un univers desolat. Primer amor, amb una interpretació actoral autosuficient, tenaç, capaç d’espolsar-li el temps al text del mestre irlandès i aconseguir nous conceptes, noves lluentors escèniques. Un gust veure Pere Arquillué en un registre diferent. 
18/02/11 Últimament, noto que amb els anys, se m’accentuen certes ínfules que creia oblidades, certes pulsions que m’empenyen a tirar pel dret i dir-los als que prohibeixen que ja n’hi ha prou, que som majors d’edat i que per tant, a l'hora de decidir allò que volem ser ho farem tant si els agrada com si no. Últimament, doncs, quan escolto segons quines coses m'arriba el record llunyà del període contestatari i, això que sento, no només em complau sinó que em fa sentir viu.
14/02/11 -M'estimes? 
              -Si t'estimo? Tu ets jo.
10/02/11 Justo salíamos de la adolescencia. Desconocíamos las palabras prohibidas, disimuladas, borradas de la memoria colectiva. Ni siquiera sabíamos por donde iba el futuro ni si lo había. Eran años de pocas luces, de opacidades sin fisuras ni expectativas. ¿Alguien podía pensar en ser contestatario? Sin embargo, a nuestra manera logramos serlo, y no fue un acto heroico sino mimético, una imitación descarada y barata de una ficción con nombre propio Rebelde sin causa. Si James Dean no hubiera desaparecido a los 24, hoy no sería un mito y justo anteayer habría cumplido 80. 
06/02/11 París era una festa –ho va dir Hemingway- i la meva generació hi estava convidada. Allà vam entendre els autèntics significats de les paraules: igualtat, llibertat, cultura, democràcia; vam aprendre a estimar la vida i a mirar el món d’una manera diferent, sense estereotips, lliures de rèmores, de grisors  i, del més important, deslliurats fins i tot de sentir-nos avergonyits pels orígens. A París hi vam conèixer l’art, la literatura, la música, el teatre, el cine; i al cinema, precisament, vam coincidir amb una noieta desconeguda que ens va mostrar conilla les formes del seu cos jove, un cos per altra banda gens espectacular, el seu era un cos d’allò més quotidià; això va comportar, però, que ens creguéssim la relació de domini que va protagonitzar amb un paio emboirat anomenant Marlon Brando. De la desapareguda Maria Schneider, no es pot pas dir que fos una bellesa, ni tampoc una estrella; si de cas, caldria dir que va tenir el mèrit de marcar d’alguna manera la meva generació amb L’últim tango a Parísaquella pel·lícula de Bertolucci que va fer-la famosa.     
05/02/11 IN FABULA, Kaulakau: el conformen quatre músics d’unes qualitats individuals incontestables, capaços de crear sorprenents atmosferes dins els particulars universos on menen els seus diàlegs instrumentals. El resultat, un concert brillant, una estona impagable que va passar avall en un no-res, un nou encert del programador. Quant el soroll esdevé música de la bona, l’excel·lència té aquesta cara: al Teatre de Blanes (04/02/11) amb un escàs ¼ d’entrada.
03/02/11 Celebración de Harold Pinter, es más delgada que una loncha de mortadela pero, a juzgar por sus afeites escenograficos, no parece precisamente barata: vacuo (e inflado) “retorno” de Lluís Pasqual al Lliure (Marcos Ordoñez)
Els dissabte a Babelia es pot llegir “Puro Teatro” de Marcos Ordoñez. Segons els entesos un dels crítics més ponderats i influents que, en discernir les bondats i mancances teatrals, sempre ho fa des d’una mirada franca i en positiu. Però, aquest passat dissabte, amb el seu article “Mucha tela para tan poca bolsa” no n'ha sigut gaire de ponderat, no ha carregat sobre Celebració (que també), sinó durament contra el seu director Lluís Pasqual. Potser que estigui equivocat, que només m’ho hagués semblat que es carregués el director estrella, el més internacional, l’home escollit per dirigir properament el Teatre Lliure. 
30/01/11 Petits crims conjugals d’Eric-Emmanuel Schmitt al Teatre de Blanes. Dos actors de reconeguda solvència (Conejero / Madaula) i un text contundent. Un retrat dels clarobscurs convivèncials dins el particular context de la parella protagonista: en fluir la història hom assisteix a la desaparició de la funció, les interpretacions i coreografia que la conforma, engolit tot plegat pel pes d’un text enlluernador dit per dues veus en excés relaxades. La pregunta pot ser: pel que fa als "bolos", els espectadors de fora ciutat hem de patir un teatre de baixa intensitat?
21/01/11 Comunicado para garrulos, disipados y público seleccionado a dedo: se advierte a quienes puedan estar interesados en nuestro producto estrella, que sólo se atenderán casos flagrantes, capaces de presentar índices de insolvencia extrema. Los que se encuentren alejados de dichos parámetros, si persisten en su malsana intención de obtener crédito para refinanciar sus deudas, además de recibir cien latigazos como castigo, se les instará con el cañón del treinta y ocho a que se abstengan de pagar más nada.


20/01/11 ¿En el cas dels penjadors de ganxo d'esquena d'ase, quina seria la millor manera d’enganxar-los a la barra de l'armari, cap dins o cap a fora? La pregunta es podria contestar dient que és indiferent la manera; però, la investigació pertinent ens mostra que a l’hora de maniobrar dins un armari per treure o desar-hi roba, és més fàcil i segur penjant els ganxos amb les esquenes cap a fora. Si ho fem com cal aconseguirem dos objectius. Un): en obrir l'armari tindrem la satisfacció de veure una perspectiva subjugadora del conjunt de les esquenes perfectament alineades, cosa que ens pot omplir de joia. Dos): si ho fem seguint les pautes estètiques del primer punt evitarem el possible accident domèstic de la pèrdua de l'ull (normalment l’esquerre) tan característic en algunes mestresses de casa pel fet de no tenir els armaris endreçats. En aquest estat poc recomanable és quan pot succeir allò evitable, atès que es penja i es despenja el que calgui sota la influencia encegadora dels culebrots televisius.            
17/01/11 Només és una espurna insignificant al bellmig d’un tot que en prou feines si es veu; però, el paio que mena el control sap quines són les coordenades precises del punt -li  és tan fàcil espiar en el seu interior com mirar Polònia a tv3-. No dic pas que el què passi dins el punt no tingui un cert interès sociològic per a la investigació o pels professionals interessats en l’especulació de comportaments rars. Més enllà d’això que tant sols pot tenir interessos científics, la resta, queda en mans de quatre eixelebrats que sense cap impediment policíac poden pilotar tecnologies d’última generació dins l’espai intim aliè.
09/01/11 Estoy harta de pertenecer a este pequeño país del noreste peninsular con su excesiva fama de prudente, emprendedor, ahorrador y, sin embargo, centralista (todo lo que no ocurra en el justo epicentro de su capital representativa no existe). Harta de considerarme provinciana por escoger un lugar como éste para tener alejado a tanto  griterío abismal. Harta de consumir cultura de baja intensidad por un tubo, que en el mejor de los casos, dista mucho de parecerse a la de otras ciudades europeas. Harta de desplazarme a ese centro luminoso de peregrinación en busca de mi ración indispensable de saber, montada en un cercanias, empecinado en la idea de hacer el mismo recorrido en el exacto tiempo de su inauguración.
07/01/11 Sé que a las 4:48, dejan de tener efecto los fármacos antidepresivos, así que a esa hora, casi todas las noches, se acerca hasta mi cama mi amiga la lucidez: hablamos del vivir y de lo duro que es hacerlo sin amor o sea que hablamos de amor, y sin embargo, también hablamos de muerte y de todo aquello que para mi es incuestionable... Sarah Kane moría a los 29 años, después de haberse quitado la vida. La Cía. Delirio Teatre, presentó la obra de esta dramaturga inglesa “4:48 Psicosi”, dentro de la programación de teatro alternativo que se representó  en el Teatre l’Aurora de Igualada. Delirio, ha sido creada por un reducido grupo de actores y actrices licenciados del Col·legi de Teatre de Barcelona, con el objetivo de dar a conocer su genio interpretativo en los circuitos professionals.
06/01/11 L’actor és un viatge al passat i al futur dels personatges que representa. L’única obra d’art viva. El treball amb ell és una lliçó d'història. L'escenari és el que li dóna vida, però al mateix temps li roba, perquè li pren tot el temps, li arravata quasi tot. Sempre he patit la mateixa disquisició: èxit comercial o nebulosa artística, ésser públic o invisible. Tanmateix, hi ha masses cançons dolentes en el món i jo no en vull afegir més a la llista.
05/01/11 M’agradaria parlar-vos de l’infinita tristesa que reina a Newark -a escassos 50 minuts de Nova York en cotxe- on crec que el nostre Eurípides s’hi passeja d’incògnit convençut que Nova Jersey és el lloc ideal per a fer el gran salt a l’abisme arrossegant amb ell a tota la humanitat. 

,

13 comentarios:

  1. Menudo comentario;día 20-4-11 El que no ha visitado un lugar,no puede hablar de el.Se me ha puesto los bellos como escarpías.Gracías!!Macu...sobre todo por compartir mi pueblo,ya sabía que era un lugar de ensueño, tú lo haces excepcional.Un abrazo de esta Rondeña.

    ResponderEliminar
  2. Basta con un solo lector. "Para seguir".
    No todo el mundo puede presumir de tener a un buen
    escritor como amigo. " Pués yo sí"

    ResponderEliminar
  3. Inma, amiga, Ronda, tu ciudad, el bella de veras y nunca alcanzaré a retratarla como se merece.
    Te agradezco tu letra de veras, aunque sé que sólo soy un aprendiz.
    Abrazos des del noreste peninsular.

    Tu per aquí Dolors, és un honor que t'agraeixo. Amb les anotacions de matinada passa això, unes surten més reeixides que d'altres.
    Petons

    ResponderEliminar
  4. Crec que sóc una addicta a la bitàcora, pot-ser he començat tard a llegir-te però tinc la sensació de que això ens apropa i m'agrada.

    ResponderEliminar
  5. En la bitácora del 23/09/11 ¿se refería usted a las declaraciones de Arcadi Oliveres en tv3?

    ResponderEliminar
  6. Gracias por pasar por aquí baobab.
    En efecto,me refería a este señor,un personaje incómodo para la política de medio pelo que ahora quiere lanzarse a recuperar valores.
    Saludos.

    ResponderEliminar
  7. Enhorabona Ramon per tots aquests premis literaris, que els disfrutis molt. Fredy

    ResponderEliminar
  8. Hola Fredy, benvingut al blog, és bonic de poder-ho compartir amb amics com tu.

    ResponderEliminar
  9. Alguns d' aquests texts son molt bons i fins i tot "tastosos" ! ...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Continua escrivint , hi ha tast i gosadia alhora ...

      Eliminar
    2. Salutacions Revue Blanche i moltes gràcies pels teus comentaris col·lega.

      Eliminar
  10. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar