"La mirada del temps"

Sóc una veu, un ull, una càmera. També puc ser la pel·lícula en 3D que, en una matinada de fa gairebé quatre milions d’anys, sorprèn a una corrua d’homínids caminant quan el sol s’aixeca sobre el pla de Laetoli. Aquí servint-me d’una presa d’imatge a gran alçada, ensenyo en la magnífica falla que té com a centre la regió dels grans llacs, com una part de la corriolada canvia el rumb del seu trescar rere l’instint que els mena cap el nord, on en la precarietat de les coves viuran com a bàrbars. Mentre aquells que han escollit el sud, amb la construcció de cabanes ho faran com a prínceps. Ara, en el paper de l’esguard del temps, em permeto la llicència d’un tràveling espaial i desplaço l’acció  a l’actualitat. Ara, doncs, aquesta narració meva dels fets no succeeix a la cruïlla inequívoca de coordenades on es troba el bressol de la humanitat, sinó a l’extrem hostil del sud d’Europa on la desesperació col·lapsa amb la indiferència. Així que, insisteixo. Sóc una veu, un ull, una càmera. També puc ser la pel·lícula en 3D que la matinada d’un 6 de febrer a la platja del Tarajal, ans no s’aixequés el sol sobre la ciutat autònoma de Ceuta, sorprèn a un grup de guàrdies civils fronterers disparant al negre clandestí que, sense saber nedar, amb la tenacitat del viatger suïcida, xapoteja en el límit marítim fins aconseguir deixar enrere la seva estimada Àfrica. Premi de prosa dels XVII Jocs Florals 2015, Camp d'en Grassot-Vila de Gràcia-El coll (BCN).